Opinió

Decisions i responsabilitat: claus per a un aprenentatge exitós

Tots els sistemes educatius moderns tendeixen a deixar que l’alumne prengui decisions sobre els seus aprenentatges per tal que aprengui a gestionar el seu temps i esforç, per generar la seva curiositat, per ajudar-lo a madurar i caminar un camí propi… però la idea és que sigui amb ajuda. No podem deixar que els estudiants decideixin aprendre menys perquè tenen la potestat per fer-ho, aquest no és l’esperit de la presa de decisions.

Els plantejaments de les situacions d’aprenentatge i dels projectes en general són obra dels docents o, almenys, haurien de guiar els estudiants per cobrir tots els aprenentatges que es puguin derivar del desenvolupament del projecte en si. A partir d’aquest punt, l’estudiant, amb la guia del docent, hauria d’elaborar un camí a seguir que omplirà de continguts a mesura que vagi avançant. Si és així, el plantejament de la situació d’aprenentatge és correcte.

En altres ocasions, pot ser l’estudiant qui decideixi quin projecte vol realitzar, i en aquest cas, el docent el guiarà per ajudar-lo a trobar els sabers i objectius pedagògics que se’n deriven. D’aquesta manera ens assegurarem que l’estudiant cobreixi els continguts necessaris. No hauria de passar que l’estudiant decideixi i executi un projecte sense ajuda inicial i supervisió periòdica, si no ho fem així, es podria donar el cas d’un estudiant que no es vulgui esforçar i no aprofundeixi en la matèria suficient per aconseguir l’objectiu pedagògic.

El docent guiarà l’estudiant i tots dos tindran l’espai pensar en el pas següent amb més claredat

Els projectes i posar l’estudiant al centre no ens treu feina com a docents, si no està ben plantejat, ens pot donar, fins i tot, més; però amb un plantejament ordenat, el còmput final i l’equilibri entre treball per al docent i resultat per a l’estudiant serà més favorable a tots dos. El docent guiarà l’estudiant i tots dos tindran l’espai pensar en el pas següent amb més claredat per donar-li la forma necessària al contingut.

Voler que l’estudiant tingui més responsabilitats en el seu aprenentatge no vol dir que decideixi si vol aprendre alguna cosa o no, significa ensenyar-li el camí per fer els passos adequats per aconseguir-ho.

Posar-lo al centre del seu aprenentatge no és donar-li els comandaments de la nau dels continguts perquè decideixi el camí correcte, és deixar que decideixi, s’equivoqui i es construeixi sobre un pla determinat.

I finalment, deixar-lo traçar el seu propi camí és ensenyar-lo a ser adult, a tolerar la frustració i a crear el seu propi futur… de la mà del seu docent; qui a poc a poc, curs a curs, l’anirà deixant anar fins que sigui capaç de fer-ho per si mateix.