Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El nivell de comprensió lectora de l’alumnat ha disminuït, en general, en els últims anys, tal com mostren informes com l’elaborat per PIRLS, que en el seu últim estudi amb dades del 2021 alerta que ha baixat set punts als països de l’OCDE i a Espanya.
En conèixer-se les dades per comunitats autònomes d’aquest mateix informe, Catalunya ha estat una de les pitjors i se situa a la cua. Són diverses les veus que han anat alertant d’aquesta situació. En repassem algunes:
“Qui falla en comprensió lectora, falla en gairebé tot”
“La comprensió lectora és transversal; si falla, falla gairebé tot”, explica José Luis Castel. Aquest mestre jubilat fa molts anys que va centrar la seva activitat quotidiana en l’anàlisi i millora de la comprensió lectora de l’alumnat de primària. Ara és assessor del programa Lecxit, de la Fundació Bofill, el qual, després de diversos anys en funcionament amb bons resultats, es proposa ara fer un salt endavant per arribar a molts més dels 1.500 infants de 4t, 5è i 6è de primària als quals arriba en l’actualitat. El programa uneix escoles, alumnes amb dificultats de comprensió lectora, mentors voluntaris i espais on es poden trobar un cop per setmana en horari no lectiu (molt sovint, una biblioteca municipal). Castel dissenya les proves que es fan a començament i finals de cada curs per avaluar l’evolució de l’alumne pel que fa a la comprensió lectora.
Això de la lectura ens costa
La setmana passada vaig tenir una reunió amb la tutora del meu fill de 3r d’ESO. Segons la meva experiència, en aquestes reunions se sol parlar, a grans trets, sempre del mateix: seguiment acadèmic, comportament a l’escola i competència social. Per sort, en principi, no hi havia problemes rellevants ni grans novetats. Cap al final de la reunió li vaig preguntar a la tutora quines recomanacions tenia de cara al pròxim curs i com el meu fill podria aprofitar l’estiu.
“Seria bo que llegís durant les vacances… sempre ho diem, però això de la lectura ens costa amb els joves”. Òbviament, hi ha joves lectors a qui els hi encanta evadir-se en llibres i històries, però aquesta mitja frase em va transmetre una profunda frustració amb la falta d’interès en la lectura. Semblava que aquesta professora, que a més a més és professora de llengua, ha tirat la tovallola davant la realitat.
Vaig preguntar-me: quina societat estem creant si un alt percentatge de joves no llegeix?
Nuno Crato: «Cada cop som menys exigents, ho pagarem car»
Entrevistem Nuno Crato, ministre d’Educació de Portugal entre els anys 2011 i 2015, i considerat un dels artífexs de l’èxit educatiu d’aquest país. La seva recepta és senzilla: 1) currículum ben estructurat i exigent, i 2) una avaluació de sistema ben feta. L’exigència educativa, sosté, és la gran amiga de l’alumnat més desfavorit.
Jordi Musons: «En entorns més vulnerables és on necessitem escoles més revolucionàries»
Què està canviant en el sistema educatiu? En què coincideixen les escoles més innovadores de tot el món? Com afectarà l’ús continuat de la tecnologia en l’aprenentatge? De quina manera s’haurien d’abordar la desigualtat educativa i el fracàs escolar? Jordi Musons, director de l’Escola Sadako i membre del consell directiu de l’Agrupació Escolar Catalana (AEC), ha ordenat les seves idees sobre els diferents debats que envolten l’educació i les ha posat negre sobre blanc a ‘Reinventar l’escola’ (Arpa Editors). Ens citem al seu centre, segurament un dels concertats laics de més anomenada a casa nostra, i el primer que em diu és que en educació hi ha molta menys divergència i molta més entesa que en altres àmbits socials i polítics, i que una mostra seria la quantitat d’iniciatives que es publiquen en aquest diari. “Si tot el que heu publicat s’estigués practicant a les escoles tindríem un model educatiu extraordinari”, comenta.
El mirall finlandès: sistema educatiu, recursos i inclusió
En els debats sobre el futur de l’educació ha anat guanyant pes l’exemple finlandès, del qual se n’ha lloat la qualitat, la innovació pedagògica, el fet deposar l’alumnat al centre del projecte educatiu i un alt reconeixement a la tasca dels docents. La implementació d’aquest model és des de fa temps un tema habitual de discussió al nostre país, amb el benentès que no hi ha models perfectes i que cada context requereix respostes diferents.
Primer imaginar, després dibuixar i al final escriure
Es pot aprendre a llegir i escriure a través del dibuix? O dit d’una altra manera, és més senzill aprendre a llegir i escriure si paral·lelament s’estimula la imaginació i la creativitat? Roser Ballesteros no només n’està convençuda, sinó que creu que és la manera de solucionar un greu problema del nostre sistema educatiu: el baix nivell de competència escrita de l’alumnat. Ballesteros és mare d’un nen amb dislèxia i a conseqüència d’això l’any 2011 va començar a desenvolupar una nova metodologia d’aprenentatge de la lectoescriptura que va batejar amb el nom de PictoEscriptura. Aquest mètode, que actualment l’utilitzen ja una vintena d’escoles catalanes, li acaba de valdre el premi Ashoka a l’emprenedoria social.
Les biblioteques escolars i l’equitat: entorns lectors pels qui no van néixer envoltats de llibres
“En totes les edicions de PISA, des del 2000 fins al 2012, la variable sobre el número de llibres a casa ha mostrat tenir una relació positiva i significativa amb els resultats dels estudiants”, assenyala el Ministeri. El 2015, PISA va corroborar un cop més que el volum de llibres a la llar és un bon predictor del rendiment en les tres àrees avaluades: ciències, lectura i matemàtiques.
5 comentaris
A les proves PISA, quan l’alumnat té quinze anys, els resultats són força millors, i Catalunya no està a la cua. Potser als nou anys la llengua que es parla a casa té alguna influència.
La baixa comprensió lectora de l´alumnat de primària és un problema?
Certament no és una bona noticia. El que em sorprèn i ho trobo incomprensible és la interpretació que vaig sentir ahir, pels mitjans de comunicació, sobre les causes del baix nivell.
Una interpretació sempre buscant causes/ culpables externs en lloc de fer una reflexió interna. La pandèmia, que va afectar a tothom, no sols el nostre alumant. Fins quan durarà aquesta raó que ens justifica?
Les persones immigrades (volem dir les famílies) que viuen una situació complicada o, al menys, complexa i que han de resoldre moltes qüestions domèstiques, laborals, econòmiques i…per poder situar-se en la nova realitat. ¿Coneixen la llengua? ¿Tenen a l’abats llibres, disponibilitat i un llarg etc. de condicions?
Les famílies, en general, que sempre estan en el focus de les anàlisis en clau de “causants” de tots els nostres fracassos.
I, per acabar: no teníem els recursos? Es tracta de llegir, no? Sort que ja ens faran un Pla innovador per resoldre-ho.¡¡¡
Dimitim de la responsabilitat professional, no revisem com prioritzem els aprenentatges i com hem perdut el nord. Les suposades innovacions, enfocaments i altres arguments han diversificat l’atenció professional cap a la perifèria i han deixat l’aprenentatge sense la base necessària per assumir la lectura i tants altres processos.
Poc s’aguanta una construcció si té moltes novetats estètiques però no té base.
Tenim un problema greu si no fem una autoanàlisi i autocrítica per assegurar que el llenguatge (oral, escrit, lector) i tants altres aspectes, que ara no venen al cas, tinguin una pràctica diària i constant sense que ens hagin de donar “receptes” i sense que externalizem Les causes
Molt d’acord amb el que dius, Maria Jesús.
Bla bla bla bla bla bla bla….
Arriben a 4t de la ESO sense saber llegir ni escriure correctament.
I no és cap novetat, fa anys què passa. Les proves de competències bàsiques de 4t de la ESO són una autèntica vergonya. Tanta innovació i pedagogia homeopàtica porta conseqüències. Ens podem admirar allà en Portugal en Suècia i en el canvi de rumb de Finlàndia. Però en aquest país té més pes el marketing i vendre fum que les receptes que sabem que funcionen: menys gamificació, més estudi , més esforç i més exigència.
Curioso, la experiencia satisfactoria de la educación portuguesa dirigida por Nuno Crato se resuelve en tres líneas, pero las experiencias con resultados NO demostrables que rayan el frikismo… manga ancha. Luego nos sorprendemos del nivel de comprensión lectora de los alumnos. Pero tranquilos, que siempre le podemos echar la culpa a la inmigración, ¿no?. Vaya perfiles “pedagógicos” que se pasean por aquí.
Y lo de “recuperar” las bibliotecas, en fin, si eso es todo lo que se le ocurre al Departament, apañados vamos. Propuestas del XIX para el siglo XXI.
Sacad a esos inútiles de los despachos.