El Govern ha aprovat ampliar la plantilla de la Conselleria d’Educació amb 1.528 noves contractacions per al curs 2023-24, entre docents, personal d’administració de serveis de centres educatius, professionals d’atenció educativa i personal d’administració i serveis.
Així ho ha indicat la portaveu de l’executiu català en roda de premsa, Patrícia Plaja, que ha destacat que amb aquest increment es pretén “donar una millor resposta a les necessitats d’escolarització dels ensenyaments obligatoris, a l’hora que també es reforça l’escola inclusiva i l’FP”. L’augment de personal tindrà un cost total de 78,4 milions d’euros.
De les 1.528 persones, la gran majoria correspon a personal docent i quedarà repartit entre 145 per a estudis obligatoris, 297 per a l’educació inclusiva i 698 per a FP, així com 9 inspectors d’educació, 3 complements de càrrecs per als serveis territorials del Penedès i Alt Pirineu i Aran, i 41 docents per donar compliment al nombre d’alliberats sindicals del personal docent i a la nova estructura territorial.
També hi ha 75 dotacions de personal d’administració i serveis de centres educatius, 211 professionals d’atenció educativa, sobretot per a l’escola inclusiva i per a educació infantil, i 52 persones per a administració i serveis.
Debat monogràfic al Parlament
Plaja ha fet aquest anunci hores abans que Anna Simó comparegués al ple del Parlament de Catalunya com a nova consellera d’Educació. Simó ha expressat la seva voluntat de “propiciar un diàleg que sumi” tot posant l’alumnat al centre de les polítiques educatives.
La cambra catalana ha acollit el debat monogràfic de tres dies de duració sobre la situació de l’educació i el sistema educatiu, una jornada en la qual Simó s’ha compromès a “continuar revertint els impactes negatius dels contextos socials i econòmics i de les polítiques d’austeritat que durant molts anys han impactat en el servei públic d’educació”.
La consellera ha posat èmfasi en el fet que el col·lectiu docent és “el factor clau de la qualitat del sistema”, i ha afegit: “Una de les meves prioritats com a consellera és refer i millorar la confiança entre l’administració i els docents, i ho vull fer demanant corresponsabilitat per iniciar un diàleg obert i sincer”.
“Tenim l’absoluta voluntat política de revertir les retallades que els docents pateixen des de fa anys”, ha remarcat, tot fent-se ressò d’una de les reivindicacions sindicals.
Drets lingüístics
Simó s’ha referit també a la situació del món educatiu a la Comunitat Valenciana, a les Illes Balears i a l’Aragó després de les eleccions municipals i autonòmiques del passat 28 de maig. Ha defensat el model d’escola catalana i ha alertat del perill de l’ascens al poder de la dreta i l’extrema dreta espanyola. Ha parlat d’”involució de drets lingüístics” i ha alertat: “Ens hem de preparar per afrontar una ofensiva, davant la qual hi trobaran aquesta consellera i aquest Govern en defensa dels nostres drets i les nostres institucions”.
Durant la seva intervenció, la consellera s’ha referit a les proves de competències bàsiques i ha insistit en la necessitat de “reconèixer les debilitats per superar-les”, com la davallada de comprensió lectora que indica l’últim informe PIRLS, per la qual ha mostrat preocupació i voluntat de trobar solucions que “perdurin en el temps i que generin un impacte positiu i sobre el nostre alumnat”. En aquest sentit, ha precisat que fa més d’un any que es va iniciar una nova estratègia de foment de les biblioteques escolars i comprensió lectora.
Les prioritats de l’oposició
Durant el ple monogràfic sobre educació, l’oposició ha exposat les seves propostes i prioritats, que es plasmaran en forma de proposta de resolució. Esther Niubó (PSC) ha posat el focus en la taxa d’abandonament escolar i en la davallada de comprensió lectora, i ha apostat per “sumar complicitats” i dissenyar “un full de ruta compartit”.
Joan Carles Gallego (En Comú Podem) ha dit que hi ha “un sistema educatiu en crisi, amb famílies desconcertades i personal educatiu cremat” perquè no hi ha “una estratègia clara”. Ha demanat més recursos, planificació i programació des del consens social.
Francesc Ten (Junts) s’ha referit als “atacs sistemàtics de l’estat espanyol” i ha proposat fer un “pacte nacional de l’escola catalana” i ha considerat que l’anterior conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray ha esdevingut un exemple de “prepotència” i “improvisació”.
Carles Riera (CUP) ha coincidit en la necessitat de fer “un gran pacte social i nacional per defensar la immersió lingüística” i ha retret a Simó que el seu discurs ha estat “poc autocrític” tenint en compte la “crisi gravíssima” del sistema educatiu.
Reivindicacions sindicals
A les portes del Parlament, desenes de representants dels sindicats Ustec, CGT, Intersindical i UGT s’han manifestat per exigir a la nova consellera un nou tarannà a les polítiques educatives i més diàleg que amb el seu antecessor, l’exconseller Josep Gonzàlez-Cambray.
Els manifestants han reclamat una negociació “real” per posar fi a les retallades que els docents arrosseguen des del 2010 i per posar en marxa un pla d’estabilitat per al personal interí que tingui més de tres anys d’antiguitat i no superi el concurs de mèrits i les oposicions.
Han portat cartell amb fotografies de Cambray amb lemes com ‘Cambray liquidat’ i de Simó amb ‘No faci com Cambray’. El pròxim 30 de juny, la consellera té previst reunir-se amb Ustec, el sindicat majoritari del sector, que reclamarà consensuar el calendari escolar i revertir les retallades.
Ustec amenaça amb mobilitzacions a l’inici de curs. La seva portaveu, Iolanda Segura, ha assenyalat que per no convocar vaga caldrà arribar a un “acord de mínims” i després abordar la resta de temes.
