S’acaben les classes i la rutina es capgira. Les hores de sol ens aclaparen, però tot un món de possibilitats i noves experiències ens donen la benvinguda.
Existeixen èpoques de l’any en les quals hi ha certs debats associats.
Nadal i l’excés de materialisme, Setmana Santa i l’espiritualitat perduda, els mesos d’estiu i l’eterna dicotomia entre activitats dirigides i el lleure complaent…
Altres generacions més grans asseguren amb freqüència que els nens i nenes d’avui dia haurien d’avorrir-se amb la finalitat de desenvolupar la seva creativitat i millorar el seu desenvolupament cognitiu i emocional.
Moltes famílies d’avui dia, però, defensen no abandonar la rutina i substituir les petites obligacions per altres que mantinguin els nens ocupats amb casals, esplais, activitats nàutiques, idiomes, etc.
El que és inqüestionable és la infinitat d’activitats extraescolars i lúdiques que complementen la formació dels infants. És, per tant, que hauríem de brindar als nostres infants un estiu lliure d’horaris?
I una qüestió encara més interessant: És més difícil per a un nen dels nostres dies ser capaç d’avorrir-se i gestionar les estones d’esbarjo?
És necessari que els infants puguin disposar d’espais sense deures, sense exigències externes
Trobar l’equilibri seria ideal. Si degut a les circumstàncies familiars és necessari l’assistència a un casal d’estiu o classes dirigides, per una altra banda també és molt important que els nens puguin descansar, relaxar-se i per què no, avorrir-se. És necessari que els infants puguin disposar d’espais sense deures, sense exigències externes.
En aquesta vida hipersocialitzada i frenètica, sovint no fer res està mal vist. Hem acostumat els nostres nens i joves a estar contínuament ocupats i sobreestimulats, amb unes conseqüències molt preocupants en la seva vida personal i afectiva.
Estar sols en el seu món també és beneficiós i saludable, desenvolupen la seva creativitat i imaginació, connecten amb ells mateixos i els ajuda a gaudir d’un assossec sanador i lluny de les presses i exigències de la resta de l’any.
També compartir tasques i plans imprevistos per gaudir en família pot ser engrescador i sempre fomenta les relacions personals i la descoberta. Rutes en bicicleta o a peu, per la muntanya, platja, estades en parcs infantils o museus que despertin l’interès dels infants per la natura, animals, astronomia, màgia… La llista és extensa.
La no activitat també és educació i enginy. Noves perspectives per contemplar la realitat i el futur.
Els nens també necessiten de la nostra ajuda per descobrir-se a ells mateixos en altres entorns o simplement creant una màgia idònia perquè gaudeixin dels racons de casa i assaboreixin la quietud i l’entreteniment.
Planificar l’estiu és tasca de tots i cal tenir eines resolutives per transmetre als nens autonomia
Ben pensat, moltes coses meravelloses succeïxen sense grans esdeveniments ni formalismes: fer una acampada a casa, anar a fer un gelat, anar a dormir tard fent de les nits d’estiu un gran aconteixement, descobrir tresors amagats per casa, pintar pedres, un berenar sorpresa amb els amics de l’escola…
Planificar l’estiu és tasca de tots i cal tenir eines resolutives per transmetre als nens autonomia i una educació global, creativa, imaginativa i útil.
L’avorriment pot esdevenir noves descobertes inimaginables en un món on les obligacions i l’exigència acadèmica acaparen gran part del curs escolar. Aquesta demanda necessita energia mental i emocional i els nens han d’haver gaudit un estiu relaxat i joiós.
La vida pot semblar més acolorida en els crepuscles de Setembre… Fem-ho possible entre tots.
