La directora de Tantàgora destaca en aquesta entrevista que l’hàbit lector i la lectoescriptura tenen estratègies complementàries, però diferents, i advoca per trobar un equilibri. Defensa que l’escola ha de tenir una oferta cultural diversa, però adverteix que no cal sobresaturar l’alumnat amb sortides que tinguin un objectiu d’aprenentatge acadèmic, sinó que l’ideal és gaudir, per exemple, del teatre, la biblioteca, la música o el cinema.
Tantàgora ofereix diferents serveis culturals als centres educatius i un dels eixos és la literatura. Com es pot fomentar el gust per la lectura?
El gust per la lectura va molt lligat a l’hàbit lector; de fet, sense ganes de llegir no podem desenvolupar-lo. Per tant, podríem dir que el gust lector és el pas necessari perquè els nostres alumnes tinguin ganes de llegir i en desenvolupin l’hàbit. Fomentar el gust per la lectura requereix de molts factors que en el màxim del possible cal procurar activar-los a l’aula de manera simultània. Accions que brindin als alumnes la possibilitat d’escoltar literatura i veure-la llegir de manera plaent i sense obligacions, ja que això els portarà a voler llegir i a acostar-se al procés de la lectoescriptura des del seu propi interès.
Al nostre entendre, una de les premisses principals és que els docents prenguin consciència que el foment del gust lector té unes estratègies pròpies i que el procés de la lectoescriptura en té unes altres i que algunes són comunes entres els dos i que, per tant, cal reservar moments a l’aula per totes dues posant molta consciència quan n’utilitzem unes i quan les altres. A vegades, hi ha la tendència de focalitzar-se molt en unes i abandonar les altres, i el que sí que tenim molt clar és que aquestes estratègies es complementen i que cal trobar l’equilibri entre totes dues per anar avançant al llarg del curs.
M’agradaria remarcar que quan parlem de foment del gust lector hem de pensar que és un procés que dura tota la vida escolar i que és necessari acompanyar-lo fins a batxillerat, ja que a vegades un cop saben llegir descuidem les estratègies que ens ofereix la mediació literària per continuar alimentant el foment del gust lector als més grans.
Quins llibres generen més interès als infants?
Els llibres que més interessen són aquells que els contraposen, que els ofereixen “reptes”; un vocabulari ric, una història ben desenvolupada, personatges interessants, històries complexes no simplistes, il·lustracions variades… Sobre aquest tema l’important és el paper del mestre com a mediador, ja que observant els seus interessos és on es pot fer més bona feina, ja que és a partir de l’observació dels alumnes que el mestre pot anar oferint més llibres que vagin pujant el repte acompanyant així l’evolució lectora dels alumnes i desenvolupant el seu esperit crític.
Un dels problemes actuals en l’ensenyament és com millorar la comprensió lectora, tal com va alertar l’últim informe PIRLS. Com es pot revertir la situació?
Aquesta torna a ser una qüestió en la qual intervenen molts factors. Podem parlar d’estratègies, d’accions o activitats, però el més important és la dotació econòmica darrere de tots aquests plans. Es necessita una dotació econòmica sostinguda al llarg del temps que permeti ràtios més petites i especialistes en mediació literària acompanyant els claustres per adquirir estratègies un mínim de 5/6 cursos. La nostra experiència en aquest tipus d’acompanyament és que a les escoles on treballem d’aquesta manera al llarg de mínim 5 cursos el foment del gust lector incrementa fins a un 64% entre els alumnes.
És a partir de l’observació dels alumnes que el mestre pot anar oferint més llibres
Quines són les vostres activitats més exitoses? El Festival Flic, l’escola literària…?
Tantàgora impulsa projectes propis com Escola Literària, que fa acompanyament en mediació i biblioteca escolar a claustres; Flic Festival, amb un programa per escoles; ProLij, per professionals del camp de l’edició LIJ, i desenvolupem projectes i programes a mida en matèria de foment del gust lector, biblioteca de centre i continguts culturals per a públic familiar i escolar. Tots ells tenen una bona acollida, anualment arribem a unes 30.000 persones directament i a més de 30 centres educatius.
Què us demanen més les escoles?
Ens demanen el programa Escola literària, on escoltem en quin punt es troba el centre en foment del gust lector, mediació literària o biblioteca de centre i fem un pla a mida per acompanyar-los un mínim de tres cursos a treballar amb el claustre els objectius que en marquem conjuntament. Aquest curs 2023-24 tenim previst que gaudeixin del programa escolar del Flic uns 4.000 alumnes. Hi ha centres que també ens demanen poder realitzar les experiències literàries per Sant Jordi, la Setmana Cultual o final de curs, les experiències són instal·lacions on el llibre o l’oralitat en són l’eix vertebrador i sense voler-ho els alumnes acaben llegint o escoltant literatura.
Les activitats que feu, són en horari lectiu?
Sí, tant en lectiu com en no lectiu, en funció de cada centre.
L’accés a la cultura és desigual perquè no totes les famílies s’ho poden permetre, amb l’agreujant que suposa per a l’alumnat en el seu creixement personal. En aquest sentit, a més d’augmentar recursos econòmics, què es pot fer?
Allà on podem garantir un accés més igualitari a la cultura és a través dels centres educatius, ja que allà és on podem connectar amb tota la població. Per tant, és molt necessari que els centres promoguin, i la gran majoria ja ho fan, sortides culturals.
Allà on podem garantir un accés més igualitari a la cultura és a través dels centres educatius
Però aquí m’agradaria fer una reflexió; d’oferta cultural per a escoles n’hi ha molta i diversa. Nosaltres advoguem perquè no se sobresaturi de sortides als alumnes, és millor que hi hagi poques sortides, però que garanteixin un bon impacte cultural, de qualitat i exigent que no pas omplir per omplir i fer sortides perquè són gratuïtes i ens omplen el trimestre. Igual que passa amb el foment del gust lector, és important que les sortides culturals no siguin amb un objectiu d’aprenentatge acadèmic i que es plantegin només pel gust d’anar al teatre, a la biblioteca, la música o al cinema. Hi ha moltes criatures que no hi aniran mai amb les seves famílies i, si quan ho fan, és des de l’obligatorietat de fer activitats, treballs i preguntar-los com se senten mai els inculcarem el gust per la cultura; la literatura, el cinema, les arts escèniques o la música.
Quins valors aporta l’art i la cultura a l’alumnat més petit?
Els mateixos que a la resta, viure la cultura d’on vivim ens facilita els codis que ens permeten llegir el nostre entorn i a llegir-nos a nosaltres respecte a aquests i viure altres cultures ens contraposa, ens obre interrogants i ens desenvolupa l’esperit crític.
Quines són les novetats o els eixos de Tantàgora per al curs vinent?
Tenim alguns reptes sobre la taula. Per una banda, conèixer més a fons el nou Pla Nacional de la Lectura i mirar com podem contribuir-hi, estendre el programa Escola Literària a més centres i de cara al juny del 2024 estem mirant de poder fer una trobada amb els centres amb els quals treballem i tots aquells que vulguin conèixer les metodologies que fem servir, i de cara al Flic Escolar incrementar el nombre d’alumnes que en puguin gaudir. Com a novetat, aquest curs hem posat a disposició de tots els docents un Directori de recursos LIJ en català que es pot consultar lliurement a la nostra pàgina web.
