Opinió

Apologia d’Europa des de l’institut

Ara fa uns dies hem rebut la bona notícia que l’institut Antoni de Martí i Franquès no només participarà de nou al programa Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu, sinó que en serem mentors. Sota la batuta decidida de Maria José Redó i Helena Barberà del seminari d’Alemany, entre altres companys del centre, amb la col·laboració de l’Oficina d’Europa a Tarragona han estat tres anys de moltes activitats i de voler posar en valor el sentiment d’Europa com un espai d’acollida i de sentiment compartit. El nou rol significa que podrem tutoritzar i guiar altres centres que s’incorporin al programa, exercir un lideratge nacional sobre les iniciatives europees, celebrar el 9 de maig i més accions pro Europa.

Al maig, vam poder gaudir d’una representació teatral sobre l’obra d’un dels grans ideòlegs d’Europa: George Steiner. Les alumnes Sílvia Busquets, Adriana Viladomat i Judith Trilla en va fer una crònica a La Gaseta del Martí.

Què ens defineix als europeus? Què tenim en comú? Steiner, a l’obra «La idea d’Europa», destaca cinc axiomes que defineixen aquest espai comú:

– el primer, el cafè. Per a ell és un dels gestos de la comunicació i de l’espai d’entesa. Han estat i són llocs on el debat flueix, tant si és de grans temes com de la quotidianitat. M’hi referia fa uns anys… https://sarramostre.wordpress.com/2011/11/10/un-cafe-si-us-plau/

– el segon, la geografia a escala humana. Allò del campanar que veu l’altre campanar. No tenim grans extensions, la natura està prou domesticada i no ens sentim aliens a cap territori o clima.

– el tercer, una història que es fa present a cada carrer. Els noms de cada espai es relacionen amb la nostra tradició de governs, cultural, científica, etc. Hi ha un veritable reforç, no exempt de polèmica, dels valors de la memòria col·lectiva.

– el quart, té un doble vessant cultural. Som hereus de Grècia laica (amb el filtre romà) i de la cultura hebrea (amb el filtre romà i cristià) a la vegada.

– el cinquè, un sentiment inevitable de civilització que mor i que sovint, s’autodestrueix. Durant massa segles l’estat natural dels europeus ha estat la guerra fratricida. Per sort, la Unió Europea representa l’aprenentatge de la lliçó després de massa morts.

En definitiva, ser europeus no és només una moneda, una bandera, un “roaming”, el programa Erasmus+, unes competicions, unes institucions, la democràcia… És sentir-nos a «casa» siguem al racó més petit i allunyat del nostre punt d’origen.