Actualitat

CCOO denuncia que Catalunya té les ràtios educatives més altes d’Espanya

CCOO de Catalunya ha donat el tret de sortida al curs 2023-24 reclamant una disminució de la ràtio d’alumnes per aula, i és que, segons denuncia en el seu dossier d’inici de curs, és la més alta de tot l’estat.

Així, mentre a Catalunya la ràtio a ESO és de 28 alumnes, al conjunt d’Espanya és del 23,8, i a Batxillerat les dades parlen d’unes ràtios de 28 i de 23,8, respectivament.

Pel que fa a la Formació Professional, a grau mitjà la diferència és de 25,5 a Catalunya i de 19,5 a la mitjana espanyola i a grau superior de 23,7 i 20,3.

A educació infantil i primària, les xifres són més semblants i s’apropen als 20 estudiants, tot i que a Catalunya el nombre és superior, i en educació especial no varia i té una ràtio de 4,8.

“La permeabilitat social, la problemàtica associada a la integració d’amplis col·lectius, la realitat d’una Catalunya multicultural i la seva millor atenció, hauria d’haver comportat un esforç inversor més gran en educació”, remarca el sindicat, que lamenta aspectes com “la manca d’implementació de l’educació inclusiva amb garanties, els grans índexs de segregació escolar, la poca atenció als centres de màxima complexitat, l’abandonament escolar prematur, la manca de places públiques a l’FP i el desajustament que es dona entre la demanda i l’oferta”.

Per a CCOO, es tracta d’un camí difícil de corregir, si els actuals indicadors educatius bàsics, com la “ràtio alumnat/unitat”, “alumnat/professorat” o “inversió per estudiant” han passat a ser “molt pitjors que les mitjanes estatals” tot esdevenint les més grans a l’ESO i en Cicles Formatius de Grau Mitjà, així com les segones en infantil i primària després de Madrid, en Batxillerat per darrere d’Andalusia i en Grau Superior només superades per la Comunitat Valenciana.

La secretària general de CCOO Educació, Teresa Esperabé, ha explicat en roda de premsa que aquesta realitat fa impossible que es pugui atendre adequadament les necessitats de l’alumnat i no permet una atenció individualitzada. Les previsions indiquen que la situació pot allargar-se fins al 2035 si no es reverteix.

Emergència a L’Hospitalet

Un dels casos més dramàtics és el de L’Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat més poblada de Catalunya, que es troba en “emergència d’escolarització permanent”, segons alerta el sindicat: “La ciutat té una sobreocupació ordinària que afecta el 65% de les seves places totals i  un 100% de les places a la zona Nord de la ciutat”, indica l’informe, tot destacant l’angoixa i el sobreesforç del professorat.

En aquest sentit, el coordinador del Barcelonès, Carles (Charlie) Nadal, ha posat èmfasi en que cal més personal docent i més equipaments, ja que les inversions que es van prometre el 2022 per al 2023 no s’han dut a terme.

Per part seva, el responsable de FP, Xavier Pérez, ha destacat les mancances del sector tot acusant el Departament d’Educació de manca de planificació, empenyent milers de famílies cap a l’oferta privada per la impossibilitat de trobar places als estudis triats a l’ensenyament públic. CCOO demana una inversió “decidida” en l’Institut Obert de Catalunya i el conjunt de l’FP.

La responsable de sectors vulnerables de CCOO Educació, Mireia Domínguez, ha indicat que milers de treballadores del sector que atenen infants de 0 a 3 anys pateixen unes condicions salarials i contractuals “indignes”, per la qual cosa el sindicat urgeix a la creació d’una taula tripartida amb agents socials, patronals del sector i Departament d’Educació per tractar aquest problema.

El curs del 6%

CCOO i una cinquantena d’entitats van posar en marxa principis d’any una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per garantir per llei que l’educació a Catalunya compti amb una inversió pública equivalent, com a mínim, al 6% del PIB català.

Precisament, el passat 12 de setembre CCOO Educació va realitzar un acte reivindicatiu sobre aquesta demanda a la plaça del Rei de Barcelona. En format radiofònic, diversos oients trucaven, exposaven situacions i feien preguntes sobre el sistema educatiu català. Per als assistents, aquest no pot ser un curs de continuïtat, sinó que cal posar fi a la falta de finançament.

En l’acte, es va posar èmfasi en la importància de la coeducació, l’atenció a les persones amb discapacitat, el reconeixement de la tasca pedagògica dels menjadors escolars en particular i del lleure en general, la necessitat de tenir un pla urgent per minimitzar el risc davant les altes temperatures, i la disminució de les ràtios per millorar la qualitat de l’ensenyament i les condicions laborals del personal educatiu.