Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Més acompanyament als centres, més formació als professionals, més recursos al sistema (6% del PIB!), més coordinació entre departaments del Govern… El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) –del qual formen part els principals sindicats de mestres i d’alumnes, les principals federacions d’associacions de famílies, així com els moviments de renovació pedagògica– ha presentat aquest matí un manifest amb deu punts al voltant de l’educació inclusiva, en tant que “motor de millora del sistema educatiu i eina transformadora de la societat”. Entre els punts del decàleg, destaca la demanda d’un pla estratègic “públic, clar, compartit i amb uns mecanismes d’avaluació transparent” que doni un nou impuls als objectius fixats pel decret 150/2017, d’educació inclusiva.
El decàleg s’ha presentat en el marc d’una jornada sobre educació inclusiva que ha tingut lloc aquest matí al Centre Cívic Josep Maria Trias i Peitx, del districte de Les Corts de Barcelona. La jornada ha comptat amb dues conferències breus sobre el dret dels infants a una educació inclusiva, a càrrec de Mònica Arbeláez (assessora del Síndic de Greuges) i Lidón Gasull (directora d’Affac), dues taules rodones, amb la participació de professionals, famílies i alumnes, i posteriorment la participació dels assistents en grups de treball en els quals cadascú ha pogut aportar la seva experiència i reflexions.
Sens dubte, la part més emotiva ha estat la dels alumnes, un noi de 14 anys que és a 3r d’ESO i una noia de 18 que ha acabat 2n de batxillerat, ja que en primera persona han pogut explicar com les seves respectives diversitats han estat un focus de situacions doloroses al llarg de tota la seva etapa escolar, i especialment a la secundària. Tots dos han demanat més recursos i suports, però sobretot als professors els han demanat més sensibilitat a l’hora de deixar anar segons quins comentaris que poden tenir un fort impacte en l’autoestima de l’estudiant i menys prejudicis a l’hora de determinar cap a on ha d’orientar cadascú el seu futur.
El decàleg del MUCE
1.- L’educació inclusiva té com a objectiu que totes les persones tinguin accés a una educació de qualitat amb igualtat d’oportunitats, justa i equitativa. Apostem pel desenvolupament de l’educació inclusiva com a motor per a la millora del sistema educatiu i com eina transformadora de la societat.
2.- Constatem que actualment la doble xarxa educativa – pública i concertada sovint contribueix a la segregació de l’alumnat i a la concentració d’alumnat més vulnerable en els centres públics. És per tant un dels elements d’iniquitat que cal modificar profundament si pretenem una educació inclusiva.
3..- La publicació del Decret 150/2017, va intentar regular la implementació d’un sistema inclusiu. La manca d’un Pla Estratègic, públic, clar, compartit i amb uns mecanismes d’avaluació transparents ha fet que sis anys després encara no s’hagin assolit uns resultats suficients. Cal elaborar aquest Pla Estratègic.
4.- És imprescindible la coordinació àgil i eficient entre Serveis Educatius, de Salut i Afers Socials del territori al marge de la dependència administrativa. Els centres educatius necessiten respostes ràpides i eficaces a les múltiples situacions que han d’atendre.
5.- Cal una elaboració i publicació de materials de lliure accés per docents i famílies amb protocols i orientacions clares per facilitar l’atenció de l’alumnat en els diversos marcs educatius. I un pla per comunicar-ho a les famílies.
6.- És necessària l’ampliació de la plantilla amb educadors especialitzats. Segons les necessitats de cada centre, valorades conjuntament entre el centre i l’administració educativa: educador social, psicopedagog…formant part de la plantilla de centre de manera estable.
7.- L’acompanyament a centres educatius per implementar les millores en el funcionament es basa en la formació permanent del professorat i dels educadors, al propi centre, d’acord amb les necessitats específiques.
8.-La dotació pressupostària ha de cobrir les necessitats dels centres, permetent l’autogestió dels recursos i la no discriminació de cap alumne per motius econòmics. El xec escolar no és una eina per garantir l’educació pública i gratuïta.
9.-Reiterem la necessitat d’incrementar el pressupost per l’educació pública al 6% del PIB,per tal de millorar la situació actual i poder desenvolupar l’educació inclusiva.
10.- L’educació inclusiva va més enllà del món escolar i és un mecanisme imprescindible per a una bona convivència i el benestar social en una societat tant plural i diversa com la catalana. Apostem per tant, per una educació inclusiva com eina preventiva de conflictes socials.
El Diari de l’Educació, 2025