Des de fa dècades l’escola concertada defensa la necessitat d’augmentar el mòdul de concerts amb l’explicació que només cobreix la despesa de professorat, però no altres derivades del funcionament i manteniment dels centres educatius. Defensen que li surt molt barat a l’Estat aquesta xarxa i que aquesta situació és la que obliga al cobrament per tot tipus de serveis, incloses les famoses quotes voluntàries, o no, que es cobren a la majoria d’aquestes escoles a les famílies.
El cobrament d’aquestes quotes, així com altres serveis com el menjador escolar o el transport, les activitats extraescolars, les excursions, activitats complementàries o els uniformes fan que per a moltes famílies sigui una despesa difícil de sostenir, quan no impossible i actuen, en molts casos, com a element de segregació, en filtrar les famílies que no es poden costejar aquestes despeses.
L’informe Per una escola concertada inclusiva’ de l’ONG es divideix en vuit punts amb què intenten analitzar-ne l’impacte i el paper en el sistema educatiu espanyol i en comparació amb altres països de l’OCDE.
Tres estan centrats en la situació socioeconòmica de les famílies, les despeses derivades de les escoles concertades i el finançament per part de l’Estat d’aquesta xarxa educativa.
Les dades de PISA 2022, així com informes anteriors, assenyalen que la concertada explica el 21% de la segregació que es produeix a Espanya. Cal recordar que el país és el tercer amb més segregació socioeconòmica de l’OCDE després de Lituània i Turquia.
La diferència en la composició social de la pública i la concertada és molt alta i des de fa uns anys ha esdevingut centre de les discussions sobre la situació i els reptes que afronta el sistema educatiu. Alfonso Echazarra, autor de l’informe, la compara a la del Regne Unit, en què la concertada tenen un pes encara més gran que a Espanya però en què el seu impacte en la segregació escolar és zero.
A això se suma, com explica Echazarra, que “les despeses de les concertades són inassumibles per a les famílies vulnerables”. Utilitzant les dades de l’INE de l’Enquesta de condicions de vida i simulant diferents tipus de quotes de concertades (des de 25 fins a 200 euros), han analitzat quin és l’impacte en l’economia familiar dels diferents decils. Els tres més baixos han d’invertir percentatges impossibles per portar els fills a certes escoles concertades. I, com explica l’autor, encara que les quotes no són majoritàriament gaire altes, properes als 200, la suma amb la resta de despeses com uniforme, material escolar, menjador, etc., si les deixa prop dels 150.
Per rematar aquesta qüestió, Save the Children mira cap al mòdul de concerts que paga les nòmines del professorat de l’educació obligatòria que, per llei, ha de ser gratuïta. Segons l’ONG, el sistema tal com és avui obliga les famílies a participar en el seu finançament perquè és insuficient.
Reforma del sistema
Segons Andrés Conde, secretari general de l’oenagé, ateses aquestes qüestions, la presència significativa de la concertada, la seva presència estable en el temps i l’existència d’“una demanda social”, cal “actualitzar la normativa i el finançament per corregir els desequilibris de la segregació”.
Per això, assegura Conde, cal posar el focus en almenys tres punts: el finançament, la garantia de la gratuïtat i els criteris d’admissió.
Segons l’organització, caldria actualitzar el mòdul de concerts perquè el cost de la plaça escolar fos sostenible per als centres i no haguessin de buscar altres fonts de finançament via quotes, etc. En aquest sentit, assenyalen que, com en el cas de certs centres concertats en alguns territoris, la concertada hauria de rebre més finançament en funció de l’alumnat vulnerable que escolaritzés, en una forma de pressió que canviés la situació actual en què és la pública la que fa front a una situació més complicada pel que fa a la composició del seu alumnat.
L’ONG aposta per una gestió centralitzada dels processos d’admissió perquè els centres no la facin. El paper ha de limitar-se a donar informació a les famílies ia organitzar jornades de portes obertes i no a gestionar els processos.
També defensen l’eliminació de certs criteris de baremació amb “potencial excloent”, segons han pogut analitzar. Punts per familiars al centre, antics alumnes, per haver-se matriculat a la primera etapa d’infantil, per familiars vinculats a la gestió del centre “o qualsevol criteri que vinculi un credo o filosofia pedagògica específica”.
Finalment, defensen l’eliminació total de les quotes perquè la gratuïtat sigui efectiva; l’eliminació del caràcter lucratiu de certes activitats com el transport o el menjador, per a la qual cosa la inspecció hauria de tenir un paper central i, finalment, assegurar que les beques i ajuts a l’estudi són iguals per a l’alumnat d’ambdues xarxes.
Radiografia de la concertada
Amb les dades recollides de PISA 2022, Alfonso Echazarra, autor de l’informe, assegura, en primer lloc, la concertada, però, no impedeix que el sistema educatiu sigui equitatiu. A això se suma el fet que no hi ha cap diferència, pel que fa al rendiment, entre les xarxes pública i concertada. Les dades de l’alumnat de 15 anys espanyol a PISA són millors per als que estan en aquesta segona, però això és degut al fet que la situació socioeconòmica i cultural d’aquests i de les seves famílies és força millor que la dels de la pública.
Aquesta situació s’entén per altres de les qüestions ja sabudes i novament constatades per aquest informe. L’escola concertada prolifera majoritàriament allà on les famílies tenen més capacitat econòmica. Com explica Echazarra, encara que aquesta anàlisi es veu per comunitats autònomes, es podria analitzar també per barris dins de les ciutats. D’aquesta manera, explica l’autor, les comunitats autònomes més rurals tenen menys concertada i aquelles en què hi ha més persones religioses tampoc en tenen més. És el nivell de riquesa de les famílies el que marca la quantitat dels concerts.
Les dades mostren una lleugeríssima baixada de la concertada a l’última dècada, tot i que continua trobant-se en unes dades globals d’escolarització del 30%, amb grans diferències territorials. Per a l’expert, entre les explicacions podrien estar la baixada de la natalitat, així com una transferència d’alumnat de la privada a la concertada i d’aquesta a la pública causada per les crisis econòmiques des del 2008.
