Aquest és un article publicat a eldiario.es
El Govern ha retirat el projecte de reforma de la llei de l’avortament. Però en un aspecte seva ofensiva cap a la llei de terminis no s’ha mogut gens ni mica: el que afecta les joves de 16 i 17 anys. Mariano Rajoy i el Partit Popular segueixen sostenint en el seu argumentari que les noies avorten soles, sense que ho sàpiguen els seus pares. I que per això la llei de 2010 ha de ser modificada.
Però les dades i l’experiència dels professionals que porten realitzant aquestes intervencions des de fa tres dècades diuen una altra cosa ben diferent: la gran majoria de les noies d’aquestes edats que se sotmet a una interrupció voluntària de l’embaràs està sempre acompanyada d’un dels seus progenitors. Va passar així durant els 25 anys que va estar en vigor la llei de 1985, que si bé obligava al consentiment patern, aquest es podia presentar per escrit, i passa també amb la vigent llei de terminis, que només exigeix el coneixement d’un dels dos progenitors o tutors.
“Amb la llei de 1985 la majoria de les noies de 16 i 17 anys acudien al centre acompanyades dels seus pares“, afirma Olga Sancho, relacions públiques de la Clínica Dator, el primer centre privat que va ser autoritzat a Espanya a realitzar avortaments, i qui coneix molt bé la realitat de les dones que decideixen interrompre els seus embarassos.
Amb l’anterior llei de l’avortament, de supòsits, les joves d’aquestes edats estaven obligades a que els seus pares consentissin a la prestació. El que ningú els obligava era a que els seus progenitors estiguessin amb elles en els centres, ja que l’autorització podia ser per escrit. Tot i això, com també sosté la presidenta de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (ACAI), Francisca García, “gairebé sempre acompanyaven les joves la seva mare, pare o tutor“.
No hi ha estadístiques, ni dades, almenys públiques, sobre qui acompanyava les noies quan decidien interrompre la seva gestació, però els professionals que treballen a les clíniques acreditades, que sempre han fet -i segueixen fent- més del 90% dels avortaments registrats a Espanya, com demostra l’estadística que cada any publica el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, així ho testifiquen. “Només una minoria de les noies, com passa ara, no va amb els seus pares”, explica García.
El problema amb la llei de 1985 és que hi havia noies a les quals els era gairebé impossible aconseguir aquesta autorització i, molt menys, estar acompanyades d’algun dels seus pares. “Què passava amb aquesta noia el pare de la qual havia mort i la seva mare estava presa? O la que vivia a Espanya amb les seves ties i els seus pares estaven en un altre país a 10.000 quilòmetres? Doncs passava que havia menors que quedaven legalment desemparades perquè no hi havia manera d’obtenir un consentiment”, recorda Sancho, que explica que més d’una vegada van tramitar a través dels consolats dels respectius països de les noies les autoritzacions paternes, encara que en ocasions va resultar impossible.
Nombre molt reduït
Com insisteix García, aquestes noies que no poden explicar als seus pares que volen interrompre el seu embaràs són un nombre molt reduït, com demostra la seva experiència i les dades de l’estudi realitzat per ACAI en 2011 sobre una mostra de 36.178 dones que havia anat a avortar. D’un total 1.186 noies de 16 i 17 anys que van decidir interrompre els seus embarassos només 151 havien al·legat un conflicte greu per no informar de la seva decisió. En alguns casos havien adduït risc de patir maltractaments, en altres que estaven emancipades i no tenien relació amb els seus progenitors i en d’altres que els pares residien en un altre país.
“Que no menteixin“, afirma García en relació a l’afirmació que una i altra vegada realitza el PP que les joves avorten amb la llei terminis sense el coneixement dels seus pares. Un dia després que Mariano Rajoy anunciés que el Govern no seguia endavant amb la seva llei de l’avortament però que canviaria la legislació actual per obligar les joves a obtenir el consentiment patern, el partit que ell mateix presideix va fer públic un argumentari en el qual tornava a insistir: “El Govern modificarà la llei perquè aquelles joves de 16 anys que avortin ho facin amb el coneixement i consentiment dels seus pares“.
En l’article 13 de la vigent llei de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs s’estableix que almenys un dels representants legals, pares o tutors de les noies de 16 i 17 anys que vulgui avortar “ha de ser informat de la decisió de la dona“. De fet, aquesta obligació es va incloure en la llei durant el seu tràmit parlamentari ja que va ser una de les condicions del PNB per votar-hi a favor, com finalment va fer. Només quan “la menor al·legui fundadament que això [el coneixement patern] li provocarà un conflicte greu”, es prescindeix de la informació.
Sancho assenyala que el 70% de les interrupcions que es practiquen a Dator es realitzen a través del Servei Madrileny de Salut i que si les joves no van acompanyades d’un dels seus pares, el servei no els tramita l’ordre per a realitzar la prestació a través de la sanitat pública. “Quan algunes noies ens diuen que els fa vergonya explicar-ho als seus pares els animem a fer-ho perquè sempre és millor estar acompanyades i els pares el que volem és que les nostres filles estiguin bé”, explica la relacions públiques.
“Aquesta discussió és al voltant d’uns números molt petits, i que no ens diguin que es tracta de protegir les menors perquè el que volen és protegir un model familiar autoritari“, afirma Isabel Serrano, ginecòloga membre de la Federació de Planificació Familiar Estatal i portaveu de la Plataforma Nosaltres Decidim. “Si al final canvien aquest punt, ho faran per pura ideologia i desconeixement d’una realitat dramàtica i estaran abocant aquestes noies a situacions de greu risc com són els avortaments clandestins“, subratlla.
