La Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià ha presentat aquest dimecres per primer cop l’informe anual de vulneració de drets lingüístics individuals i col·lectius. L’informe, que es va anunciar ara fa un any amb la celebració del primer dia dels drets lingüístics del País Valencià, denuncia 14 situacions de vulneracions que han tingut lloc al llarg d’aquest 2014 i l’administració implicada en més casos és la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana.
El valencià retrocedeix a les aules
L’any va començar amb l’anunci de l’eliminació d’unitats educatives i tancament de centres educatius en valencià. La mesura, que plantejava tancar 283 línies d’ensenyament públic entre infantil i primària, va ser aprovada finalment el mes de març, afectant sobretot les línies en la llengua pròpia per davant de les línies en castellà. Es van tancar 150 unitats educatives en valencià a 135 escoles públiques de 17 comarques valencianes. Escola Valenciana va presentar sense èxit un recurs contenciós administratiu contra la mesura davant el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià.
Eliminació de línies en valencià al centre de Castelló
La publicació de l’arranjament definitiu el mes d’abril amb tancament d’unitats en valencià fa palesos importants desequilibris en el territori. A Castelló es dóna un cas extrem en què el centre de la ciutat es queda sense oferta d’ensenyament en valencià a cap de les dues escoles públiques de les que disposa.
Poble Nou de Benimatxell, sense places en valencià
El mes de maig es denuncia el tancament de la unitat en valencià del CEIP Santa Maria Magdalena de Poble Nou de Benimatxell, que deia la població sense oferta d’ensenyament en valencià i vulnera, segons recull l’informe, el dret de tres famílies a l’ensenyament en valencià. Dues d’elles van amenaçar amb no escolaritzar els seus fills de tres anys si no es garantia l’educació en la seva llengua.
Eliminació de línies en valencià a Ontinyent
El juny de 2014 la Conselleria d’Educació fa públic el tancament d’una unitat en valencià al CEIP Bonavista i el CEIP Martínez Valls d’Ontinyent. En canvi obren una línia en castellà a la concertada quan, segons Escola Valenciana, no hi havia demanda.
La lluita del CEIP Pare Català
El CEIP Pare Català va veure al febrer com s’ordenava la reconversió d’una línia d’infantil de valencià a castellà a mig curs, afectant a més de 70 famílies. Després de portar la qüestió al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, el mes de juny l’òrgan dóna la raó a les famílies i dictamina que s’ha actuat “de manera il·legal”, perquè es van prendre decisions que “vulneren els drets lingüístics de les famílies que trien estudiar en valencià“.
Aplicació de la LOMCE en detriment de la immersió en valencià
El País Valencià va ser el primer territori en aplicar la llei Wert –ja que va començar el curs la primera setmana de setembre– amb un desplegament del currículum, que arracona encara més el valencià com a llengua vehicular dels centres, després de la retallada de línies en la llengua pròpia el curs anterior. La mesura de la Generalitat obre la porta a que els centres redueixin les hores lectives que s’imparteixen en valencià en les línies on predomina aquesta llengua, a canvi d’augmentar les hores d’anglès i castellà.
La policia a l’aula, al CEIP Cremona
La Generalitat va tancar una unitat en valencià al CEIP Cremona d’Alaquàs, amb la conseqüent eliminació d’oferta d’infantil de 3 anys al centre, malgrat comptar amb més de 20 sol·licituds d’admissió. Les famílies van portar els seus fills de 3 anys a l’escola malgrat la supressió per fer-hi classes com a forma de protesta. La resposta va ser la presència de Policia Nacional a l’escola per impedir la celebració de l’activitat.
Vulneracions més enllà de l’escola
Tot i el protagonisme de l’àmbit educatiu en les vulneracions de drets lingüístics, l’informe recull casuístiques molt diverses. És el cas de l’agressió a un grup de joves durant la Trobada d’Escoles en Valencià de la Safor-Valldigna. L’Ajuntament de Benirredrà havia demanat que no s’autoritzés la concentració contrària a la Trobada en la que participaven els agressors però la Delegació del Govern s’hi va negar.
També hi tenen un pes important les vulneracions per part de treballadors públics i administracions, així com les relacionades amb els mitjans de comunicació. L’any va començar amb el tancament de les emissions de Catalunya Ràdio per part de la Generalitat i a l’octubre el Ministeri d’Indústria imposava una multa de 45.000 euros a Acció Cultural del País Valencià per aquestes.
