Les universitats de tota Europa es troben immerses en un debat sobre quin ha de ser el seu paper davant la crisi de refugiats que truca a les portes del continent. Els campus alemanys van obrir el camí oferint assessorament legal, psicològic i acadèmic als joves exiliats, i ara moltes facultats, també a Catalunya, es plentegen accions per millorar la seva situació.
Davant les 15.000 persones que arribaran a Espanya fugint de la guerra -la majoria de països com Siria o l’Afganistan-, la comunitat educativa catalana ja ha fet diversos gestos per facilitar-los l’estada. Sense anar més lluny, la Universitat de Barcelona (UB) es va va anunciar fa unes setmanes que posava a disposició dels asilats 20 habitatges, la matriculació gratuïta i un acompanyament per part de voluntaris de la universitat un centenar de refugiats.
Per concretar i coordinar accions com aquestes, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) es va comprometre, en un comunicat presentat aquest dimarts, “a reaccionar amb solidaritat i ètica”, dins les seves “capacitats, experiència i possibilitats”, a la crisi de refugiats. Doncs bé, el primer gest de l’ACUP va ser organitzar acte seguit una taula rodona que servís com a punt de partida i pluja d’idees per recollir les possibles actuacions per part de les facultats.
Ricard Zapata-Barrero, professor de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, va llançar la proposta d’un “corredor universitari” que permeti als joves anar “saltant de campus en campus”, va exemplificar, “fins arribar al seu destí”. “No n’hi ha prou amb acollir els refugiats, els hem d’acompanyar, perquè sino ens limitem a esperar a la costa mentre n’hi ha que no hi arriben”, subratllava Zapata-Barrero, que recordava que la tasca humanitària per part de les universitats no és nova ni exclusiva dels països europeus: “He estat en campus del Marroc o d’Algèria i hi ha autèntics campaments de refugiats africans”.
La idea que va planar sobre tot el debat, manifestada de diferents formes, va ser la necessitat d’impulsar una xarxa d’universitats, tant a nivell europeu com des dels països en conflicte, que permeti una circulació ràpida d’informació per actuar conjuntament. “Cada escola i cada facultat pot buscar un col·laborador al Líban, a Síria, per poder ajudar de manera directa”, proposava Enric Fossas, president de l’ACUP i rector de la UPC, com una fórmula per salvar la rigidesa i la lentitud del Govern central, que és qui té les competències en aquesta matèria. “La relació personal és el que realment és important”, subratllava Fossas.
També es va recordar durant el debat les actuacions per acollir els centenars de joves que van arribar a Catalunya fugint de la guerra dels balcans durant la dècada dels 90. Pere Vilanova, catedràtic de Dret Constitucional i Ciència Política de la UB, va rememorar com Barcelona es va convertir l’any 1997, a través d’una conferència, en el primer espai de trobada després de la guerra per a tots els rectors de les universitats exiugoslaves. “Podem oferir-nos com a punt de debat, encara que només sigui per a què facin un cafè junts, perquè és molt important no repetir aquí els cribatges comunitaris que viuen als països d’origen. Hem de facilitar-los una reiniciació”, apuntava Vilanova. Altres formes d’ajuda que van anar sorgint durant el debat van ser classes d’iniciació al dret perquè es puguin moure per la Unió Europea amb coneixement de la seva condició legal, formació i atenció mèdica i psicològica o cursos intensius d’idiomes. Per a fer-ho possible, va afegir Vilanova, es podria reclutar voluntaris als quals se’ls podrien convalidar crèdits.
El debat de l’ACUP va comptar també amb la participació de Laura Feliu, professora de Relacions Internacionals de la UAB, i Jordi Borja, professor emèrit de la UOC, i tant d’ells com de tots els assistents se’n va desprendre una altra proposta transversal: la de pressionar els partits polítics perquè adquireixin posicionaments clars sense caure en l’electoralisme.
La responsabilitat de la universitat amb els drets humans
El comunicat del conjunt de les universitats públiques catalanes, reconegut com un document encara de mínims, va servir per escenificar el punt de partida en l’acollida dels refugiats. “Les universitats tenim una responsabilitat que hem d’exercir amb la ferma convicció que el respecte als drets humans i a la dignitat de les persones formen part del camí cap a una societat global, enriquida per les diversitats i que pot conviure en pau”, proclamen les facultats en el comunicat, que es posicionen contra tota forma de violència i a favor d’unes converses de pau a Síria. També insten els Governs a “assumir la responsabilitat moral d’acollir persones que fugen de la violència” i reafirmen el compromís de la universitat com a “actor social en l’anàlisi, reflexió i difusió de les causes, actors i conseqüències” en relació amb les migracions.
