Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Us vull parlar d’en Pol. El maltractament institucional l’està embogint. I no puc parar de preguntar-me què estem fent tantes institucions, administracions, professionals… per aconseguir empitjorar i no guarir un infant de 13 anys.
La història personal ens marca de per vida, és cert. Hi ha situacions i experiències vitals d’una duresa extrema per les quals alguns infants i joves es veuen abocats a transitar. Les seves trajectòries quedaran marcades per sempre. Abandonaments, maltractaments, abusos… s’infiltren en les experiències vitals configurant estils i personalitats.
En Pol ha viscut tot tipus de situacions límits des d’abans de ser concebut. La seva vida està profundament gravada per una rastellera de malsons. Quan per fi una institució d’atenció a la infància es va fer càrrec d’ell van continuar els problemes. Va acabar essent acollit amb el projecte d’una adopció, que es va concretar en la seva germana però no en ell, l’acollit indefinit. Molts canvis d’escola, de domicili, d’amics… de vincles, van seguir un rere l’altre.
En cada canvi emergien noves dificultats. La seva salut mental s’ha deteriorat per les indefinicions de la família preadoptiva i de les institucions que n’han anat fent el seguiment. El desordre d’uns i altres ha anat empitjorant la seva situació, i avui, amb 13 anys, en un centre d’acollimet i assistint diàriament a l’hospital de dia d’adolescents amb trastorns mentals, està ben “sol” al món, malgrat la quantitat de professionals que estem al seu voltant.
M’atreveixo a parlar de maltractament institucional, perquè es fa complicat saber-se posar en la seva pell, en les seves necessitats i donar una resposta ràpida i ajustada. Les institucions treballem en xarxa amb moltes dificultats. La implicació queda molt diluïda i costa sortir dels paràmetres de cadascú. El maltractament esdevé paradoxalment una realitat!
En Pol ho té molt difícil! Ell vol estabilitat i estimació, té pànic a nous abandonaments. Però ell mateix va generant rebutjos en una escalada complicada. Sabrem posar en Pol en el centre de les nostres actuacions? Podrem establir un veritable i urgent treball col·laboratiu? Arribarem a temps?
El Diari de l’Educació, 2025