Aquest és un article publicat a eldiario.es
Un de cada tres espanyols d’entre 16 i 29 anys busca feina i no en té. Gairebé la meitat es troba en aquesta situació des de fa almenys dos anys. La proporció de joves que no té oportunitat de treballar ni estudiar (els anomenats “ninis”) va superar el 20% el 2014, amb taxes d’abandonament escolar que doblen les de la Unió Europea. L’absència d’expectatives, estabilitat i seguretat suposa per a molts retardar l’emancipació familiar o emigrar. Per a gairebé un de cada deu suposa la pobresa i la possibilitat de quedar atrapat de per vida en un cercle viciós de precarietat i baixes expectatives laborals.
Tot i que els indicadors de vulnerabilitat i desocupació dels joves espanyols han estat tradicionalment molt per sobre de la mitjana europea, la crisi ha obert una bretxa sense precedents al nostre país entre joves i grans. A l’Espanya de la recuperació macroeconòmica, tenir menys de 30 anys constitueix un obstacle difícil de superar. La magnitud d’aquest problema estableix el tracte de la resposta pública, que té en el Sistema de Garantia Juvenil una de les principals eines per evitar la pobresa i la precarietat dels joves. Després de més un any d’experiència, però, els experts i els destinataris del programa es mostren poc optimistes.
El pla de de xoc contra la desocupació juvenil
Al febrer de 2013 el Consell Europeu va posar en marxa la Iniciativa d’Ocupació Juvenil, un programa per lluitar contra la xacra que suposava tenir un 30,1% de menors de 25 anys en atur de llarga durada i 7,5 milions de “ninis” d’entre 15 i 24 anys. Amb una dotació de 6.000 milions d’euros per al període entre 2014 i 2020, aquesta mesura naixia amb l’objectiu de donar suport a través del programa de Garantia Juvenil a aquelles regions on l’atur d’aquest grup superés el 25% el 2012.
Al desembre de 2013 es va aprovar el Pla d’Implantació del Sistema de Garantia Juvenil a Espanya amb un objectiu principal: garantir que tots els joves menors de 25 anys rebin una bona oferta d’ocupació, educació contínua, formació d’aprenent o període de pràctiques en un termini de quatre mesos després d’acabar l’educació formal o quedar aturats. A partir de juliol de 2014, qualsevol persona en edat compresa entre els 16 i els 25 anys que estigués en situació d’atur trenta dies naturals anteriors a la data de presentació de la sol·licitud, que no hagués rebuta accions educatives que comporessin més de quaranta hores mensuals en els noranta dies naturals previs, ni accions formatives de més de quaranta hores mensuals en els últim trenta dies, podia inscriure-s’hi.
Aquesta inscripció comporta la baixa com a demandant d’ocupació, el que implica per a l’individu la pèrdua de qualsevol prestació que es pogués estar percebent, i per a les estadístiques nacionals el descens en les xifres d’aturats. El passat mes de juliol el Govern va aprovar com a mesura urgent l’ampliació de l’edat dels potencials beneficiaris del Sistema de Garantia Juvenil per a majors de 25 anys i menors de 30.
Tot i que la Garantia Juvenil a Espanya porta poc més d’un any de rodatge, les xifres d’inscripcions resoltes de forma positiva són extraordinàriament baixes. Les primeres dades oficials de què es disposen, amb data de 31 de desembre de 2014, indiquen que hi havia un total de 20.660 inscrits a tot Espanya; mentre que a data de 30 de setembre de 2015 (últimes dades fetes públiques) la suma total de joves inscrits en totes les comunitats autònomes ascendia a 119.114 resolucions positives. Fins i tot considerant les condicions que exigeix aquest sistema, el nombre d’inscrits difícilment respon a l’envergadura del problema.
El nombre total de sol·licituds aprovades suposa un 8,5% dels gairebé 1,4 milions menors de 30 anys que es troben avui en situació d’atur. “Les xifres actuals d’inscripció són ridícules, tenint en compte la magnitud del problema al qual ens enfrontem”, opina Borja Suárez, Professor Titular de Dret del Treball i Seguretat Social de la Universitat Autònoma de Madrid. “La Garantia Juvenil, tal com ha estat dissenyada a Espanya, té un recorregut limitat i insuficient”, recalca.
Les esquerdes del sistema
Els experts consultats per aquest reportatge insisteixen en dos problemes fonamentals del Sistema de Garantia Juvenil. El primer és la instrumentalització del programa per part d’ocupadors i centres amb l’objecte d’accedir a les bonificacions en la contractació de candidats que haguessin contractat igualment. El segon problema és el desconeixement del programa entre els joves.
Silvia García, de 23 anys, i graduada en Bioquímica per la UCM, ha estat una de les milers de joves que s’han inscrit en el Sistema de Garantia Juvenil. Fa diversos mesos li van arribar diverses ofertes de treball en què buscaven gent que estigués donada d’alta a la Garantia Juvenil. “Una d’elles eren beques per a assistents d’investigació, no per doctorat, encara que els laboratoris públics de recerca en hospitals o centres d’investigació el que volien eren, sobretot, candidats de doctorat”, explica la Sílvia, que en el moment en què li van acceptar la seva inscripció en el fitxer central de la Garantia Juvenil, acabava de tornar de fer un màster de Biologia a París sobre el tema de les cèl·lules mare. Encara que no complia el requisit de no haver rebut formació en els tres mesos anteriors a la data d’inscripció de la sol·licitud, des del laboratori que estava interessat en la seva candidatura li “van animar” a que no indiqués que havia estat estudiant a l’estranger.
Molts joves com la Silvia s’inscriuen en el Sistema Nacional de Garantia Juvenil perquè s’assabenten, a través del boca a boca o per Internet, d’ofertes d’ocupació que obliguen a estar-hi inscrit. És el cas d’en Madi. Aquest camerunès de 22 anys -en porta quatre a Espanya-, se’n va assabentar perquè “l’hi va dir un amic”. En Madi va estudiar fins a finalitzar l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i posteriorment va fer un curs d’Informàtica. Ara porta un temps a l’atur i no està rebent cap tipus de formació. Com “està complicat el mercat laboral” busca tot tipus d’oportunitats i per això acaba de sol·licitar la inscripció en la Garantia Juvenil.
El Centre Regional d’Informació i Documentació Juvenil de la Comunitat de Madrid és una de les oficines on ajuden els joves a inscriure’s i emplenar els formularis en línia, així com informen sobre aquells cursos i llocs de treball que estan sota el paraigua de la Garantia Juvenil. Fins al moment, s’han inscrit en aquesta oficina més de 700 beneficiaris. “Quan vam començar a col·laborar en el projecte, els joves hi acudien perquè havien rebut ja una oferta de formació o d’ocupació lligada a estar inscrits a la Garantia Juvenil”, recorda Margarita Martín, una de les treballadores de l’oficina. “De fet, vam tenir un pic d’entrades al sistema coincidint amb una convocatòria d’ocupació del CSIC i de molts joves als quals els havien citat per a cursos d’anglès”, afegeix. “Des dels Serveis Públics d’Ocupació s’acullen o s’inscriuen a les empreses interessades en registrar-se, llancen les seves ofertes d’ocupació i nosaltres ens encarreguem de coordinar els accessos”, explica Maribel Martínez, també empleada d’aquest centre d’informació.
“Creiem que s’està posant el focus, i de manera molt preocupant, en les bonificacions. A curt termini, és molt fàcil crear bonificacions a la contractació, però la veritat és que, al final, un empresari contractarà una persona perquè ho necessita, per molt que l’hi posis molt barat. Per tant, és molt fàcil que s’estigui donant una bonificació per a un lloc de treball que ja s’anava a crear”, opina Víctor Reloba, Vicepresident del Consell de la Joventut d’Espanya, a propòsit de les bonificacions a la contractació indefinida i mitjançant contractes formatius que va introduir el Govern actual per a les empreses registrades al portal del Sistema de Garantia Juvenil i que contractin a algun dels seus beneficiaris.
Per la seva banda, Marcel Jansen, Doctor en Economia per l’Institut Universitari Europeu de Florència, incideix que l’èxit de la Garantia Juvenil va unit al dels Serveis Públics d’Ocupació (SEPE) i a “una reorganització interna, així com a l’obligació d’oferir itineraris personalitzats als aturats de llarga durada”, un objectiu explícit del sistema de rescat als joves aturats. L’expert en macroeconomia i economia laboral assegura que els serveis que ofereix el SEPE “estan antiquats, allunyats del mercat, centrats únicament en donar prestacions”. Jansen esmenta com alternatives interessants el projecte ‘Activa’t’, ‘Generation’, de Mackinsey, amb els quals les companyies promotores han donat formació des del seu inici a més de 200.000 joves. Les polítiques actives d’ocupació, mentrestant, han patit des de 2011 una retallada pressupostària de 3.000 milions d’euros.
En tot cas, molts no poden comprovar l’eficàcia del sistema perquè, senzillament, desconeixen la seva existència. Des de la seva implantació, la Garantia Juvenil no ha tingut grans campanyes de comunicació i difusió entre la població jove aturada. Aquest ha estat un dels principals problemes i motius pels quals el Govern ha estat criticat per sindicats i altres sectors de la societat davant l’escàs impacte que ve tenint la implantació del pla. Per mirar de donar resposta a aquesta deficiència, el Ministeri de Ocupació i Seguretat Social va signar un acord de col·laboració amb l’Institut de la Joventut (Injuve) perquè, des del passat mes de setembre, prop de 200 centres d’informació juvenil de tot Espanya col·laborin en la seva difusió i donin suport per sol·licitar la inscripció.
El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social va ser consultat per a l’elaboració d’aquest reportatge i va declinar fer comentaris.
El que sí està funcionant
La gestió de la implantació del Sistema de Garantia Juvenil correspon a l’Administració central i a les comunitats autònomes, així com a les entitats col·laboradores, públiques o privades, del Programa Operatiu d’Ocupació Juvenil.
“El que fem a nivell municipal i local no és el mateix que a nivell regional. A les comunitats autònomes es preocupen de que la gent s’inscrigui en el fitxer, ofertes de formació molt poques. A mesura que avances en les administracions, és un monstre”, comenta Joaquín Miranda, Cap del Departament d’Orientació Laboral de l’Agència Local de Promoció Econòmica i Ocupació de l’Ajuntament de Gijón. El 2014, l’agència que dirigeix Miranda va ser un dels projectes pilot finançats per la Unió Europea per a testar, sobre el terreny, l’enfocament de la Garantia Juvenil. A dia d’avui està finançat per les arques municipals i no és requisit estar inscrit en el Sistema Nacional de Garantia Juvenil.
El programa de Gijón demostra la importància de la iniciativa política i institucional. Entre 2014 i el que portem de 2015 s’han orientat laboralment i han ajudat a aconseguir pràctiques no laborals a 150 menors de 30 anys, així com han aconseguit que 40 d’ells, que tot just havien tingut experiència professional fins a la data, hagin aconseguit un contracte. “Fem orientació laboral, assagem el voluntariat com a forma d’entrar al mercat laboral, introduïm el coaching per trencar barreres personals … Comptem amb un equip d’orientadors laborals i dues prospectors d’empreses. Aquests últims, en funció de les capacitats, experiència i expectatives de cada jove, s’encarreguen de parlar amb empreses locals per oferir-los la possibilitat que els contractin en pràctiques no laborables. A més, en col·laboració amb la Fundació Mar de Boira, vam sortir al carrer a buscar a joves que no estan estudiant ni treballant i els animem a que vinguin a conèixer-nos “, explica Miranda.
Passant a l’àmbit privat -en aquest cas al tercer sector-, moltes organitzacions socials estan ajudant a orientar laboralment ia formar a milers de joves aturats.Amb una metodologia semblant a la de l’Agència d’Activació d’Ocupació de Gijón, la Fundación Tomillo compta amb una escola de segona oportunitat per a aquells joves que van abandonar els estudis, així com ofereixen orientació laboral -en 2014 van ajudar a 1.106 a orientar-laboralmente- i serveis d’intermediació amb les empreses. Marta Martínez, Directora de l’àrea d’Ocupació i Emprenedoria de la fundació, ha vist com, des de l’inici de la crisi, el seu treball s’ha anat adaptant a causa dels perfils de joves que arriben cercant ajuda. ” Quan jo vaig començar fa tretze anys, donàvem principalment oferta formativa molt enfocada a l’ocupació perquè la persona sortís ja gairebé col·locada. Ara ens arriben joves que no tenen cap tipus de titulació. Tenim molts casos de joves que van deixar els seus estudis per treballar en la construcció i guanyar uns diners ràpid i que ara, amb 30 anys, tenen hipoteca, família i tenen poca formació o estan poc qualificats “.
Martínez, explica també com han hagut d’adaptar la seva metodologia als nous perfils joves que arriben colpejats per la dificultat per trobar feina o perquè tenen subocupacions precaris: “Hem passat d’una metodologia de fa uns anys molt de tu a tu, fent-los una carta de presentació i un currículum i enviant-los a la borsa d’ocupació, a aplicar un programa educacional basat en competències. Fem un diagnòstic, de les seves competències personals, transversals i tècniques, i després veiem quin tipus de treball vol i cap a on pot anar “.
En un context de nivells històrics d’atur juvenil, l’eficàcia d’eines com el sistema de Garantia Juvenil constitueix un assumpte públic de primer ordre. Al juliol de 2015 la Comissió Europea va expressar ja la seva preocupació pel que fa a la “efectivitat d’aquest programa” i el “limitat nombre” de joves inscrits i s’espera que en pocs mesos faci pública una avaluació del sistema. Mentrestant, seria desitjable que la campanya electoral analitzés els èxits d’una política que constitueix per a milers de joves l’última xarxa de seguretat davant la pobresa i l’exclusió social.
[Aquest article ha estat elaborat per la Fundació Por Causa gràcies al suport del Consell de la Joventut d’Espanya i amb la col·laboració especial de Juann Calleja.]
