Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En fan prou amb un casc i unes genolleres per convertir-se en qui mai van pensar que podien ser. A Kabul, recolzen la sola de goma de les seves bambes sobre la taula de l’skate, però també una nova confiança en si mateixes de poder trobar aquest espai que moltes vegades les dones no troben al carrer.
Als carrers de Kabul no s’hi veuen dones anant amb bicicleta, però la novetat del monipatí va arribar sense la llosa dels prejudicis socials, i ho va fer per quedar-s’hi. Quan el 2007 l’skater australià Oliver Percovich va viatjar a l’Afganistan, va sentir la necessitat de deixar-hi alguna cosa. Del no-res va crear una petita escola amb la qual va aconseguir despertar entre els nens noves il·lusions a través de l’skate, augmentant les oportunitats de la infància en el que ja és considerat com “el pitjor país del món per néixer-hi”, segons Unicef .
Gairebé una dècada més tard, entre les parets d’Skateistan aprenen setmanalment més de 1.200 joves, dels quals el 40% són nenes. L’ONG s’ha consolidat com una de les majors organitzacions d’esport femení de tot el país, sent un dels seus majors èxits una cosa tan senzilla i impensable a l’Afganistan com que les nenes surtin a patinar a l’espai públic.
La Fazilla, de 12 anys, treballa venent xiclets als carrers del barri de Qalai Zaman per contribuir amb una mica de diners als pocs ingressos de la seva família. “A Skateistan no sento que tot el que m’envolta està arruïnat, sinó que estic en un lloc agradable”, explica en un vídeo-documental sobre el projecte.
Confessa que la gent encara no està acostumada a que una dona pugui fer el que a ella li fa tan feliç. “La majoria de la meva família em dóna suport, encara que al meu pare no li agrada gaire aquesta afició. Quan surto al carrer sento que hi ha gent que qüestiona el meu dret a patinar, però tant me fa el que opinin, a mi això m’encanta i no penso deixar-ho”, diu amb fermesa.
Tornar al pupitre
La clau que les nenes construeixin més oportunitats per al seu futur és el vincle que el projecte ha establert entre l’skate i l’educació a les escoles. A més de les dues hores setmanals de classes d’skate combinades amb estudi a l’aula, el programa ‘Back to school’ (tornada a l’escola) permet que els nens que estan fora del sistema escolar puguin tornar a matricular-se en escoles públiques. S’hi han apuntat moltes nenes i adolescents que tenien poques esperances d’aprendre a llegir i escriure abans que el projecte arribés al seu barri: a l’Afganistan, el 87% de la població femenina és analfabeta.
La Samira, mare d’una de les estudiants d’aquest programa, diposita en la seva filla la il·lusió de les oportunitats que ella, com a dona sense recursos, mai va tenir. “Ella és la meva veritable esperança per al futur del nostre país”, diu amb orgull.
Històries pròpies
La passió per l’skate es converteix en l’excusa perfecta per traslladar a aquestes nenes a espais on normalment les dones no hi són presents, com el carrer o l’escola. “Això és molt més que skate. L’skate ens serveix com a eina per construir una nova motivació en les seves vides. Solem dir-los, ‘eh, vols fer skate? Doncs uneix-te, surt de casa i vine a l’escola”, explica Benjamin Pecqueur, director de programes de Skateistan.
Shana Nolan és professora en el primer Skatepark de Kabul que va construir l’ONG, on ensenya a nenes i adolescents a pujar per primera vegada a una taula. Descriu que el patró tendeix a ser el mateix: les nenes comencen amb timidesa i por, fins que es deixen anar. “No hi ha res com veure a una dona patinant per primera vegada i adonar-te amb ella que ha aconseguit una cosa que ella mai va pensar que aconseguiria”, explica.
“Tot això implica que nenes i nens juguen junts. A través de l’skate estem aconseguint trencar les barreres que existeixen entre races, ètnies, religions, condicions econòmiques i gènere. Construïm ponts perquè s’acceptin i tolerin els uns als altres”, diu un els educadors de l’ONG. Des de la pista de l’skatepark, entre el soroll de les rodes sobre el ciment, algunes es preparen per donar una altra classe més al racó de Kabul en què les nenes, tornen a ser nenes.
Aquest és un article publicat a Desalambre
