Presentar dones referents en les diverses branques de coneixement, començar la classe amb una dada que mostri la discriminació de gènere, substituir el timbre per música amb missatge feminista, passar una enquesta sobre tasques domèstiques per visibilitzar el treball no remunerat ─assumit per dones, majoritàriament─, fer cartells sobre dones rellevants i penjar-los als passadissos de l’escola… són algunes de les propostes que l’organització de la vaga feminista ha fet arribar en els darrers dies a professorat i associacions de famílies d’alumnes (AFA) per promoure que els centres educatius aprofitin la setmana del 8 de març per fer petites accions orientades a començar a incorporar la perspectiva de gènere a l’educació.
Moltes escoles i professorat, a títol individual, fan del Dia de les dones una excusa per dedicar atenció a les aportacions de les dones a la vida social, posar al centre de les aules noms de dones referents, donar a conèixer la historia del feminisme o fer espai a activitats per revalorar elements tradicionalment vinculats al món de la feminitat, com el treball de cures o les emocions.
Menys nombrosos són els centres que, més enllà de la data commemorativa, adopten el compromís de remirar-se la quotidianitat amb perspectiva feminista i començar a fer els petits però constants canvis per superar el biaix androcèntric i sexista de l’escola. “És un clàssic que, pels volts del 8 de març, com pel 25 de novembre [Dia internacional contra les violències masclistes], les entitats que treballem la coeducació rebem moltes demandes per fer activitats puntuals, més simbòliques que no pas apostes per revisar els centres”, observa Lídia Casanovas, educadora de la cooperativa Fil a l’agulla.
Desplegar la coeducació, la manera d’educar que actua conscientment per erradicar les desigualtats de gènere, és, al costat de demandes laborals −com mesures per combatre el sostre de vidre a l’ensenyament−, una de les reivindicacions centrals amb què l’USTEC-STEs, sindicat majoritari entre el professorat de l’escola pública a Catalunya, crida a secundar la vaga feminista.
“La coeducació és una eina essencial per prevenir la violència masclista, per educar en igualtat real d’oportunitats i fer front a les discriminacions de gènere que ens trobem, en el pla laboral i en la resta d’àmbits de la vida”, reivindica Teresa Esteve, secretaria de les dones d’USTEC. La demanda: hores de la jornada de treball per dedicar a desenvolupar les mesures de coeducació, de manera sistemàtica i transversal, i formació al conjunt dels i les docent per aterrar la coeducació a la pràctica quotidiana dels centres.
Mentre que les instruccions d’inici de curs indiquen que el consell escolar de cada centre ha de designar una persona encarregada d’impulsar les accions de coeducació −així com la possibilitat que hi hagi una comissió de coeducació, polítiques de gènere i igualtat d’oportunitats−, USTEC-STEs i CGT denuncien la inexistència de recursos, materials i en temps, per aterrar-ho al dia a dia dels centres. “La persona coordinadora de coeducació és una figura essencial per dinamitzar les accions coeducatives d’acord amb les necessitats de cada centre i encara no es garanteix que en tinguin, com tampoc es garanteix que el professorat tingui formació en gènere per tal que la coeducació sigui real”, denuncia Esteve.
El sindicat majoritari del sector educatiu denuncia que el Departament d’Ensenyament ha eliminat l’impuls de les accions fromatives en matèria de coeducació adreçades a tot el professorat de les instruccions d’inici d’aquest curs, pel que, critiquen, “sembla que deixa de ser un eix prioritari”.
Educar igual nois i noies o coeducar?
Què diferencia una escola coeducativa? Casanovas, en un esforç de síntesi, apunta el fet de ser una escola que, en qualsevol activitat, revisa i qüestiona els estereotips de gènere i que revalora el món tradicionalment associat a la feminitat. ”Les coeducatives vetllen per tal que hi hagi accions concretes i continuades que tinguin a veure amb la cura, l’empatia, l’expressió de les emocions i la vulnerabilitat i amb la cooperació, d’educació física a llengua”, detalla l’educadora. I, en tercer lloc, són escoles que, des de la perspectiva de Fil a l’agulla, incorporen un compromís amb l’atenció a les diversitats. “No ens serveix una escola que vol treballar per l’equitat de gènere però que no té consciència de classe o interracial”, apunta Casanovas.
L’escola Barrufet, situada al barri de Sants de Barcelona, forma part de la minoria de centres conscients que tenir nens i nenes sota el mateix sostre no és sinònim d’educar per l’equitat de gènere. En aquesta escola, la visibilització de les dones i el reconeixement del seu paper a la societat no és cosa d’un dia a commemorar. La pràctica coeducativa és un tret distintiu de l’escola des que tres dones mestres van fundar-la fa 50 anys. Per això, celebrar el 8 de març no els implica una gran excepcionalitat, explica Montse Roig, directora del centre. “Més enllà de coordinar-nos per fer-ho amb les comunitats de petits, mitjans i grans al mateix moment, la setmana del 8 de març no fem gaires coses extres del que fem la resta de l’any”, comenta.
A plàstica, dones artistes. A educació física, dones esportistes i seu paper en la història de les Olimpídades. A música, directores d’orquestra. Els referents femenins es busquen en totes les àrees, per norma. I sí, es busquen, perquè, d’entrada, als llibres de text no apareixen. “Tenim maletes coeducatives amb contes, pel·lícules i materials no sexistes per tots els cursos, sempre parlem de qui fa les tasques de casa, les emocions les treballem de nou del matí a cinc de la tarda, no de manera aïllada, i utilitzem un llenguatge inclusiu”, sintetitza Roig sobre la seva pràctica coeducativa global i quotidiana. “Aquí, si diem ‘nens!’, les nenes potser no vindran, perquè de normal no les invisibilitzem”, destaca la directora.
Si bé no tot el professorat del centre s’ha format específicament en gènere, el bagatge coeducatiu de la Barrufet permet que el personal docent que s’hi incorpora s’impregni d’aquesta perspectiva i manera d’educar, reconeguda en el pla legal com a eina preventiva de la violència masclista. A tocar del desè aniversari de la llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista, resta pendent d’aterrar, de manera generalitzada, al sistema educatiu.
Ni hores ni formació: la coeducació encara en paper
El Departament d’Ensenyament compta amb un Pla per a la igualtat de gènere al sistema educatiu que, denuncien USTEC i la CGT, no està dotat amb recursos per aplicar-se. El Pla, aprovat el gener de fa tres anys, es proposa que l’acció educativa respongui als principis coeducatius i d’igualtat d’oportunitats, cosa que “requereix un canvi de mirada que permeti revisar l’enfocament dels continguts, mètodes d’ensenyament i els aspectes organitzatius per avançar en la construció de models d’identitat no sexistes”, consta al document.
“Per ara, aquest Pla és postureig”, critica Elena Calvo, professora de llengua i literatura a secundària i delegada sindical de la CGT. “Els centres han d’estar lliures d’estereotips sexistes i de masclisme i ens trobem que, per innèrcia, no és així, ni en els llibres de text, ni al pati, ni negant un espai a l’educació afectivosexual”, critica.
La llei d’educació de Catalunya determina la coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes com a principis rectors del sistema educatiu, mentre que, directament, la llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista la reconeix com “un element fonamental en la prevenció”.
“Si de veritat es pensa que és important la coeducació, ha de ser obligatori dedicar-hi hores lectives, per coordinar les accions de coeducació, i també fer formació específica”, defensa Calvo. “En el dia a dia, més que per iniciatives coeducatives, la gent està per omplir els papers que el Departament demana. La coeducació forma part dels eixos transversals però, en realitat depèn de les iniciatives individuals del professorat i sovint és superficial, perquè no tenim temps”, lamenta la docent.
En paral·lel a la manca d’inversió pública per fer efectiva la coeducació, i en el marc de la crida a secundar la vaga feminista aquest dijous, els sindicats denuncien la renovació dels convenis a les escoles concertades que segreguen per sexes. Una política, adverteixen, en direcció contrària a educar per arrancar les discriminacions i violències que duen a mobilitzar-se el 8 de març.
