Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Després del Sense Ficció de TV3 què toca? És una gran oportunitat perquè ha encès una guspira, que s’ha convertit en flama, que ha tocat sensibilitats i permetrà abordar tota la feina que ens queda per fer”, ha expressat Lluís Vila, vicepresident del Col·legi d’Educadors Socials (CEESC), tot obrint el debat “I després del Desemparats, què?”, que pretenia abordar la polèmica sorgida arran del documental.
El documental d’investigació mostrava una sèrie de males praxis dins el sistema de protecció de menors català que va despertar un allau de crítiques entre els educadors socials que, entre altres qüestions, lamentaven no haver estat presents al debat posterior a l’emissió de la peça periodística i reivindicaven “una visió més àmplia dels professionals i el sistema en sí”. El col·lectiu, per altra banda, reconeix i condemna l’existència de males praxis “aïllades” que no són representatives d’un sistema que, en general, asseguren que funciona. És per això que el CEESC ha organitzat un debat amb diferents actors del sistema de protecció per a abordar corrents de treball per a millorar aspectes deficients.
“Assumim que sempre rebrem crítiques fent el que fem, perquè hem de vetllar per un col·lectiu molt ampli, però volem destacar la feina dels Educadors Socials com a agents de transformació, pel nostre compromís de denúncia, que sí que es mostra al documental”, ha assegurat Vila. Apel·lats per la celebració d’aquest debat, hi ha estat presents els periodistes autors del documental, que han assegurat que, en cap cas “la intenció era polemitzar. Quan toques un terreny minat, irremeiablement t’esquitxes”, ha apuntat Montse Armengou, directora del Sense Ficció de TV3. “No som qui per dir si el sistema funciona o no, però després d’un any d’investigació podem dir que sí: literalment salva vides. Però la nostra feina de servei públic va de denunciar el que no va bé”, ha afegit Armengou, qui també ha alabat la feina dels Educadors Socials: “treballeu des de la trinxera”.
Aquesta trinxera a la que Armengou ha fet referència també ha estat apel·lada pels conductors de la jornada, els educadors socials David Roman i Carmen Redondo. El primer ha destacat que, degut a la inestabilitat política dels darrers mesos, “la relació amb els representants polítics no ha estat tan fructífera com hauríem desitjat”. Per la seva banda, Redondo ha assegurat que “sempre hem estat més en la crítica que en la proposta; i és que darrerament, el tsunami dels MENA -Menors Estrangers No Acompanyats- ens ha robat molta atenció i, amb la situació política, no teníem interlocutors clars”.
“El sistema de protecció és una intervenció quirúrgica que arriba quan tota la resta falla”
La primera en encetar el debat ha estat Maria Jesús Larios, adjunta del Síndic de Greuges, que ha destacat la tasca delicada que té aquesta institució davant el sistema de protecció de menors: “la nostra feina és supervisar i això fa que les famílies no se sentin representades perquè no sabem resoldre les seves situacions de vulneració, i que els professionals se sentin qüestionats”. Així, tot i coincidir amb que el sistema funciona, considera que no només pot millorar, sinó que “sempre tindrà un marge ampli d’implementacions”.
I, és que, segons Larios, “el sistema de protecció de menors és una mesura que es pren quan tota la resta ha fracassat. Si les intervencions sanitàries, educatives, de prevenció, suport i acompanyament no són efectives, queda només la intervenció quirúrgica, que és la separació de l’infant de la seva família. Només existeix perquè tota la resta de la xarxa fracassa”. Així, citant la Convenció de Drets dels Infants, Larios ha destacat que l’acolliment familiar hauria de ser sempre la primera opció i que sempre s’ha de treballar per garantir que un nen, eventualment separat de la seva llar, tingui els mateixos drets que la resta.
Les intervencions que han anat seguint, que han inclòs torns de paraules de representants de diversos partits polítics com Catalunya en Comú Podem, ERC o Ciutadans; representants de l’administració com la DGAIA o l’Institut Català d’Acolliment i Adopció, han posat el focus en la prevenció a través dels serveis territorials i en tenir més en compte les famílies com a aliats. El president de l’associació APRODEME per a la defensa del menor, Paco Cárdenas, ha assegurat que “hem de creure més en les famílies i en les seves potencialitats, no veure’ls sempre només com a generadors de problemes”.
Cárdenas considera que “tenim un sistema complicat, amb falta de recursos, que fa por i que espanta les famílies i sovint les estigmatitza”. Així, s’ha fet menció a les xifres de pobresa severa que Save The Children va fer públiques a principis d’any i s’ha acordat que, sense un servei territorial efectiu que pal·liï les dificultats econòmiques no es podrà millorar el sistema de protecció. “Tendim a confondre situacions de risc social amb desemparament”, ha comentat Càrdenas.
En aquesta línia Emilie Rivas, responsable de polítiques d’infància de l’organització a Catalunya, destacat la necessitat d’una llei orgànica contra la violència cap els infants “així com les dones tenim la nostra, els menors també han d’estar emparats, perquè tendim a normalitzar la violència que s’exerceix sobre ells, ja sigui física, psicològica o econòmica”. Així, la línia general de l’acte ha volgut recalcar la necessitat de tornar a posar la infància en la primera línia de prioritats polítiques i s’ha sortit del debat amb el compromís de recuperar el grup de treball obert al Parlament de Catalunya.
