Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) expressem la nostra preocupació i desacord amb el desplegament del Pla Integral per a la Seguretat i Benestar en l’entorn educatiu (EDUSEG). Als espais educatius no s’hi hauria de contemplar la incorporació de cossos policials i els professionals de l’educació social són els que veritablement tenen atorgades funcions de prevenció de conflictes, mediació i acompanyament a l’alumnat en situació de vulnerabilitat.
Així mateix, volem manifestar que aquesta decisió s’ha pres sense que el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya hagi estat informat ni consultat prèviament, malgrat ser un dels agents directament implicats en aquestes funcions i haver mostrat sempre disponibilitat per al diàleg i el treball conjunt.
Des de la nostra pràctica professional, costa d’entendre que funcions clarament educatives, preventives i de treball comunitari es derivin als cossos de seguretat. Aquestes funcions formen part de la feina dels educadors i educadores socials que estan formats específicament per intervenir en convivència, mediació, gestió de conflictes i acompanyament socioeducatiu des d’una mirada educativa i no coercitiva.
Aquestes decisions prioritzen solucions més econòmiques a curt termini, en lloc de reforçar l’acció socioeducativa, que és clau per al benestar col·lectiu. A la llarga, això pot tenir un cost més alt: menys cohesió social, intervencions menys adequades i un impacte negatiu en infants, joves i famílies.
Als centres educatius, els educadors i les educadores socials desenvolupen unes tasques per millorar la convivència i el clima del centre, intervenen en conflictes amb una mirada educativa i restaurativa, acompanyen infants i adolescents en el seu creixement personal i social. A més, treballen amb les famílies i enforteixen el vincle amb la comunitat educativa i es coordinen amb altres serveis per donar respostes més completes a les necessitats que hi apareixen.
La presència de l’educació social a l’escola té un impacte directe en la millora de la convivència i el clima escolar, en la reducció i l’abordatge dels conflictes, i en la detecció i prevenció de situacions de risc social. Aquesta incorporació també contribueix a la prevenció de l’absentisme i l’abandonament escolar, i facilita una intervenció més precoç i coordinada davant situacions de vulnerabilitat (Informe CEESC 2022).
La presència d’educadors i educadores socials en els centres reforça el treball en xarxa amb serveis socials, sanitaris i comunitaris, i millora la capacitat dels centres per donar respostes integrals a les necessitats de l’alumnat i les seves famílies. Així mateix, es posa en valor el suport directe al professorat en la gestió de situacions complexes, alleugerint la pressió sobre els equips docents i millorant la resposta educativa global del centre (Informe CEESC 2022).
Tot això requereix proximitat, temps i una relació de confiança que no encaixa amb una intervenció de caràcter policial.
Per tot això, exigim:
- La retirada d’aquesta prova pilot i del programa EDUSEG.
- El reconeixement i la incorporació efectiva de les educadores i educadors socials als centres educatius.
- L’aposta per models de convivència basats en la prevenció, la mediació i la justícia restaurativa des d’una perspectiva socioeducativa.
- La defensa dels centres educatius com a espais lliures de presència policial estructural.
1 comentari
Sens dubte voler solucionar problemes de convivència i mediació en conflictes als instituts no és funció de la policia. On comença l’actuació de la policia, s’ha acabat l’educació. Tanmateix la titulació d’educació social es va promoure per estendre l’educació amb fonamet pedagògic en altres àmbits que el de l’esenyament escolar que avui no està separat de l’educació. L’ensenyament bàsic a tota la jove ciutadania es fa en un marc d’educació integral. El docent, mestre o professor, té el perfil d’educador professional i per això s’ha format en bioneurologia, psicologia, sociologia, antropologia i filosofia per fonamentar la seva acció didàctica que comporta coneixement de les matèries que ensenya, visió interdisciplinària, motivació del l’alumnes i avaluació dels aprenentatges. L’orientació educativa queda ben inclosa entre el curriculum escolar i el desenvolupament personal de l’alumne. La convivència i mediació en conflictes forma part de l’acció docent atès que s’han d’integrar els coneixements i els valors amb la informació d’actualitat, les relacions personals i la vida diària, de compliment i de creativitat de l’institut. Seria desconcertant que assignéssim al docent el desenvolupament del currículum amb l’exigència que comporta i a altres professionals la comprensió i les bones paraules com si es tractés d’una orientació espiritual. El professor educador ha de saber balancejar molt bé la seva actuació entre l’exigència i la comprensió, segons l’ambient dels alumnes i segons cada alumne.