El projecte va començar a principi de curs del 2016, mentre estàvem treballant la il·lustració i les arrels polítiques de la Revolució Francesa. Com a professor de Geografia i Història vaig proposar als meus alumnes que dissenyessin un esquema dels principals descobriments científics que es van produir el segle XVIII. Entre ells hi havia la primera vacuna a càrrec d’Edward Jenner. Els alumnes van fer una exposició dels treballs al passadís de la planta baixa del col·legi i al professor Carlos Giménez, que imparteix Biologia, li va agradar molt i va comentar-me la reial expedició de la vacuna.
Entre els dos ens vam posar a fer recerca i vam trobar per internet documents molt interessants. La qüestió era conèixer què havia passat amb la Reial Expedició de la vacuna i quins van ser els principis ètics que la van inspirar, atès que la clau estava a analitzar perquè els nens que van utilitzar en el seu moment havien de ser orfes.
Els temes de treball es van focalitzar. Per una banda, hi havia l’estudi de la verola i de la vacuna (la primera de la història) d’una forma científica, i per altra banda el fet històric de la real expedició de la vacuna. Faltava la dimensió ètica i aquí és on es va afegir en Joan Campmany, professor de religió i filosofia. L’objectiu era que els alumnes es posessin en la pell dels nens orfes que es van utilitzar per portar la vacuna, i valoressin els riscos i els beneficis que hi hauria per ells i pels companys si s’inoculaven la vacuna.
El 2015 els mitjans de comunicació van difondre la notícia de la mort d’un nen a Olot perquè els pares no van acceptar que el vacunessin contra la diftèria. Aquest tema es va tractar a classe amb rigor científic, així com el paper de les vacunes d’avui en dia. I aquí rau una altra de les claus del projecte. Si el cas de l’Expedició presentava un dilema moral, el que es volia treballar amb els alumnes eren casos de dilemes morals del segle XX vinculats a la praxi, en aquest cas a la mala praxi de la medicina. Se sabien alguns casos i van posar-se a investigar.
L’impuls definitiu el van rebre quan el professor de Biologia va contactar amb el Dr. Josep Santaló, catedràtic del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ell va ser qui ens va facilitar un llistat de principis de bioètica que vam utilitzar com a base pel treball i que va ser decisiu per aconseguir que els nostres alumnes entenguessin la importància de formalitzar aquests principis ètics d’una forma ordenada i concreta.
A partir d’aquí, vam plantejar als alumnes la següent qüestió: “Heu vist el que va passar fa dos-cents anys? Doncs vegeu que no fa gaires anys, a la segona meitat del segle XX trobem casos semblants”.
Vam assignar un cas diferent a cada grup perquè l’estudiessin i en paral·lel es treballava el context històric, social, polític, econòmic i cultural. Quan ja tenien resoltes les tasques de biologia i d’història, passaven a treballar les qüestions ètiques. En elles calia cercar evidències sobre el compliment dels principis ètics més rellevants de la investigació bio-científica; això havia d’anar acompanyat d’un discurs argumentari i d’un suport (imatge, text, experiment o notícia). Aquesta segona part es va treballar amb una eina digital 2.0, un organitzador de documents que va facilitar el treball i la relació entre els mateixos membres del grup i el professorat.
Objectius
- Evidenciar l’efecte positiu de la vacunació massiva com un dels pilars de la millora de l’esperança de vida de la nostra societat.
- Millorar l’argumentació basada en fets i estructurada a partir d’un llistat concret de principis.
- Introduir el concepte de bioètica als nostres alumnes d’una manera formal.
- Intentar fer entendre als nostres alumnes els seus drets com a possibles pacients, especialment els relacionats amb el consentiment informat.
- Situar els nostres alumnes davant de situacions conflictives relacionades amb el món de la pràctica mèdica per tal de mostrar-los la necessitat d’implicar-se en la presa de decisions relatives a tot allò que els pugui afectar.
- Remarcar la importància de situar en el seu corresponent context històric cadascun dels casos analitzats.
- Analitzar els rols dels diferents actors que intervenen en el món sanitari i les peculiaritats de les diferents professions implicades.
- Desmuntar algunes de les anomenades teories conspiranoiques que sovint apareixen en els mitjans de comunicació relacionades amb les empreses del sector farmacèutic.
- Evidenciar la perillositat de la difusió de continguts pseudocientífics relacionats amb la salut humana i la pràctica mèdica.
Resultats
Tots els professors participants hem fet una valoració molt positiva dels resultats obtinguts en aquest projecte. Per altra banda, molts dels alumnes van quedar sorpresos pel fet que el cas concret d’estudi que els va correspondre havia tingut lloc en unes dates relativament recents. Aquest fet els va fer replantejar la seva convicció respecte de la superioritat moral de la societat al segle XX en comparació al XIX, que inicialment havien pensat que era molt més clara.
El projecte va ajudar els alumnes a conèixer alguns dels seus drets com a possibles pacients o subjectes d’un estudi clínic, fomentant l’esperit crític tan necessari en una societat tan complexa com l’actual.
Conclusió
Els alumnes han entès la responsabilitat col·lectiva que té la societat respecte les campanyes de vacunació, i com el coneixement documentat ajuda a superar el fals conflicte entre aquesta responsabilitat i el dret individual.
Premi Fundació Grífols
El passat 20 de desembre, l’escola Sant Gabriel va rebre el primer premi Ètica i ciència que atorga la Fundació Víctor Grifols i Lucas pel seu projecte “La Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna”. A la foto, Francesc Serra, director, i Joan Campmany, professor d’ètica i religió. No va poder assistir-hi Carlos Giménez, professor de biologia.
