Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El dret de petició és un instrument democràtic que ofereix la possibilitat de dirigir-se a les institucions de la Unió i presentar reclamacions i sol·licitar la seva intervenció. El Parlament Europeu ha considerat sempre les peticions com un element clau de la democràcia participativa. També ha subratllat la seva importància per treure a la llum els casos d’aplicació incorrectes de la legislació de la Unió per part dels Estats membres. De fet, no són poques les peticions que han donat lloc a una acció legislativa o política o a procediments d’infracció, sobretot en els àmbits dels drets fonamentals com és l’educació.
La presidenta de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu assegura que “la petició entra dins dels àmbits d’actuació de la Unió Europea”, per la qual cosa ha demanat a la Comissió Europea que “considerin la inclusió de la reducció d’alumnes per aula i l’augment del nombre de professors en tots els nivells educatius dins del disseny de l’Espai Europeu d’Educació”.
Per això he presentat aquesta petició, en veure un dret fonamental com és l’educació inclusiva vulnerat si no s’articulen mesures efectives per a reduir les ràtios educatives des d’infantil a la Universitat i augmentar el nombre de docents en correspondència amb elles. En ella s’ha sol·licitat al Parlament Europeu i a la Comissió Europea que actuïn per posar fi a una situació d’incompliment de les recomanacions dels organismes internacionals en matèria educativa i a la possible violació de normativa comunitària i de drets recollits en la Carta de Drets Fonamentals de la UE, especialment en l’actual situació que viu la Unió Europea com a conseqüència de la crisi de la covid19.
L’objectiu principal de la iniciativa és exigir la reducció de la ràtio del nombre d’estudiants per aula i l’augment consegüent de professorat en l’educació infantil d’acord amb les recomanacions de la Xarxa d’Atenció a la Infància de la Comissió Europea, que estableixen que es requereix una persona especialista per cada 4 bebès de 0 a 12 mesos (1/4); 1/6 nens de 12 a 24 mesos; 1/8 nens de 2 a 3 anys; 1/ 15 nens de 3, 4 i 5 anys. Pel que fa als ensenyaments obligatoris (de 6 a 16 anys), les aules no haurien de superar els 20 estudiants per grup-aula per poder donar resposta a la diversitat de l’alumnat i desenvolupar una educació més inclusiva i personalitzada amb recursos, com sempre s’ha demandat en les declaracions oficials i documents de la UE.
Així mateix, el Pla Bolonya establia que, per reforçar el treball individualitzat a les aules universitàries, hi hagués un màxim de 30 estudiants per aula universitària, i que a partir de 38 suposaria la formació d’un segon grup. La realitat constata que en la majoria d’Estats membres això no es compleix.
L’adequació de la ràtio d’alumnat per aula és una mesura clau i imprescindible, no només per respectar la distància social necessària en aquests moments de crisis del coronavirus per garantir la seguretat sanitària de l’alumnat, professorat i personal en els centres educatius, sinó com a instrument necessari en els sistemes educatius per poder garantir també l’educació inclusiva i lluitar contra l’abandonament i el fracàs escolar, elements que estan establerts en els marcs normatius dels països europeus.
La grandària de la classe afecta a la quantitat de temps i atenció que un professor o professora pot donar als seus estudiants de manera individualitzada, així com a les dinàmiques socials d’interacció i aprenentatge entre els estudiants. És positiva no sols per personalitzar l’educació de tots els estudiants, per donar resposta inclusiva a la diversitat creixent de les aules, i especialment per l’alumnat amb més dificultats, sinó també és positiva per als i les docents per la càrrega de treball i l’atenció que poden realitzar de forma més individualitzada.
L’única objecció que es planteja a aquesta mesura és de caràcter econòmic: el seu cost. Per això, aquesta mesura ha de venir acompanyada, com s’exigeix en la petició, de la inversió pública necessària en tots els Estats membres de la UE per articular un augment substancial en la plantilla de professorat permanent. Si l’educació és un dels pilars del futur de la nostra societat, ha de ser també una de les prioritats de la inversió en els estats membres de la UE.
En definitiva, aquesta petició sol·licita al Parlament Europeu i a la Comissió Europea que instin als Estats membres a revisar la ràtio d’alumnat per grup-aula en els diferents nivells educatius (infantil fins a universitat). Remetre aquesta petició a l’Agència dels Drets Fonamentals de la UE perquè investigui si hi ha possibles violacions de drets fonamentals en matèria educativa. Que es tingui en compte a l’hora de revisar i aprovar normativa en tots els Estats membres de la UE i s’avaluï la possibilitat de legislar elements comuns entorn de les ràtios d’alumnat per grup-aula que asseguri el compliment dels drets fonamentals. I, finalment, que insti a les autoritats competents dels Estats membres a adoptar amb caràcter d’urgència les mesures necessàries per resoldre el problema assenyalat en aquesta petició.
A veure si, per fi, aconseguim un “Pacte Educatiu” en aquest tema que concita el consens unànime de tota la societat, tota la comunitat educativa i totes les organitzacions i grups polítics i socials.
Per a adherir-se a la petició es pot fer aquí. Per possibles dubtes, en aquest enllaç hi ha una guia per adherir-se.
