Hem d’analitzar com és possible que tantes persones (moltes de classe treballadora) hagin passat per les aules i el sistema educatiu públic durant la democràcia i defensin en ple segle XXI postulats i ideologies ultradretanes, patriarcals, feixistes, xenòfobes, racistes, neoliberals i capitalistes, donant suport a sistemes basats en l’egoisme, la lògica depredadora del més fort i la desigualtat. Què hem fet a l’educació?
Ens hem de preguntar què hem fet tots aquests anys a l’educació perquè contemplem aquest auge del neofeixisme a Espanya i a Europa. Com és possible que, establint lleis i programes per educar en drets humans, en justícia social, equitat, solidaritat i igualtat, tants joves estiguin apuntant-se a la moda de la ultradreta. ¿No ens haurem centrat massa en els afers tècnics a l’escola, a dedicar la major part de l’esforç a preparar als joves per al mercat, i no en el que és important: el model de societat i de principis i valors pels quals ha de regir-se una societat del bé comú? ¿No hauran influït tantes exigències de les empreses per preparar l’alumnat per al segle XXI amb competències, bilingüisme, robòtica, esforç, competitivitat i èxit, i tan poques per combatre el feixisme, promoure el suport mutu, la cooperació, etc.?
Necessitem repensar l’actual model d’educació. Necessitem un sistema educatiu que ajudi a construir un altre model de societat en la qual no sigui possible, ni tan sols pensable, el neofeixisme i les seves doctrines de l’odi al diferent, d’antifeminisme, d’antiecologisme i de menyspreu als drets humans més fonamentals. Un model d’educació basat en el bé comú. A Pedagogía Antifascista es plantegen propostes concretes i línies estratègiques per avançar en aquesta educació del bé comú que combati el neofeixisme a les aules i en les polítiques educatives.
Hem de continuar avançant cap a un model educatiu que contribueixi al bé comú de les futures generacions i de tota la comunitat educativa i social actual
Com plantegen Nichols & Berliner: “Hauríem de ser el número u en el món en percentatge de joves de 18 anys que estan políticament i socialment implicats. Molt més important que les nostres puntuacions en matemàtiques i les nostres puntuacions en ciència és la implicació de la generació següent en el manteniment d’una democràcia real i en la construcció d’una societat més justa per als qui més la necessiten: els joves, els malalts, els ancians, els aturats, els desposseïts, els analfabets, els famolencs i els desemparats. S’haurien d’identificar les escoles que no poden produir ciutadania políticament activa i socialment útil i divulgar les seves taxes de fracàs en els diaris”.
Per a això es requereix una tasca conjunta de famílies i professorat que s’esmercin a ensenyar als seus fills i filles i al seu alumnat que el més important no són els resultats, l’èxit individual, sinó la justícia social i la solidaritat cap als seus companys i companyes i el bé comú que enriqueix la comunitat i el planeta. Però també es requereix la tasca de “tota la tribu”. Especialment els mitjans de comunicació i les xarxes socials, que estan contribuint profundament a “educar” les actuals i futures generacions. És imprescindible que el benefici econòmic i l’afany de lucre d’uns pocs deixin de regir els criteris i el funcionament dels mitjans per convertir-se en un servei al bé comú i contribueixin, juntament amb el sistema educatiu, a educar en drets humans, en solidaritat, en suport mutu, en decreixement, en feminisme, en tots aquests principis i valors que es proclamen a tots els tractats i acords internacionals, però que no es compleixen.
Hem de continuar avançant cap a un model educatiu que contribueixi al bé comú de les futures generacions i de tota la comunitat educativa i social actual. Un model d’educació global, en la qual s’impliqui tota la tribu, que impulsi la formació de persones més iguals, més lliures, més crítiques i més creatives. Lucio Anneo Sèneca, en el segle IV abans de la nostra era, afirmava: “No ens atrevim a fer moltes coses perquè assegurem que són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les”. Hem d’atrevir-nos a somiar. Ens juguem el futur dels nostres fills i filles, el de la societat i el del planeta en el seu conjunt.
Paulo Freire deia que “l’educació és sempre un quefer polític, un quefer humanista i alliberador en lluita per l’emancipació”. Per això, com a comunitat social hem d’educar en la igualtat, en la inclusió, en la justícia social, en el bé comú i en els drets humans des d’una pedagogia clarament antifeixista. Sense concessions ni mitges tintes. Educació antifeixista o barbàrie, no hi ha neutralitat possible.
