Renovació pedagògica al primer cicle d’Educació Infanil

El present text té el seu origen en un estudi de tesi doctoral, amb el qual vaig suggerir claus d’interpretació al voltant de quins serien els indicis, les pistes, les pràctiques, etc, que evidencien un discurs de renovació pedagògica al primer cicle d’Educació Infantil.

Els elements que a continuació s’enumeren ens poden ajudar a defensar quines dimensions hem de tindre en compte a la vida quotidiana de les nostres escoletes quan parlem de la millora, el canvi i la renovació pedagògica en aquet importantíssim nivell educatiu com es el 0-3.

En primer lloc, apostem per una pedagogia crítica i emancipadora que ajude als xiquets i les xiquetes, des del naixement, a tindre l’educació al seu servei. Fent de les escoletes infantils un motor per a la transformació social. Que arreplegue i respecte la cultura, l’experiència de vida, i els desitjos de la infància.

La nostra pedagogia ha de velar per una ciutadania informada, activa, crítica i conscient. I això requereix des de de l’inici del procés educatiu, que possibilite a les nenes i nens comprendre, intervindre i transformar les seues realitats més properes; és per això que apostem per una selecció cultural que transforme el currículum, per a que augmente la llibertat dels xiquets i les xiquetes partint de les seues experiències, relacionades amb la seua manera d’aventurar-se, descobrir i explorar el mon on viuen.

Aquesta connexió de l’escola a les seues realitats més properes, dóna sentiment de pertànyer a un territori, una cultura, un idioma propi. Tot un seguit de trets identitaris vinculats a l’experiència quotidiana –l’alimentació o la cançó de bressol, entre molts altres– dintre dels quals el nen formula les seues primeres preguntes i desenvolupa les seues primeres curiositats. Els nostres projectes educatius dels han de reconèixer els interessos dels infants, han de plasmar alhora la curiositat pels processos naturals del seu voltant.

Per això es necessari organitzar l’escola amb models democràtics, amb plantejaments participatius i res jeràrquics. Difuminant les fronteres culturals entre l’escola i el barri, deixant els fluixos de dins cap a fora i de fora cap a dins. Fluïds permeables i transparents.

I per últim, el nostre projecte ha d’evidenciar la integració de l’estètica, l’ètica i la política en totes les propostes educatives de les escoles infantils. Amb la integració d’aquests tres elements donem sentit vital i cultural a cadascun dels moments del dia a dia de la pedagogia de la infància.

En resum, necessitem una renovació pedagògica al primer cicle que valore la cultura de la infància i la seua manera d’interpretar el mon. Una Educació Infantil que escolte y participe dels drets de la infància.