L’educació física no només ajuda a treballar l’educació emocional dels alumnes, sinó que és el millor mitjà per fer-ho, segons les aportacions dels experts en aquesta temàtica. Per què? Bàsicament perquè els aprenentatges que es retenen i perduren en el temps són aquells que van lligats a una emoció i això, es produeix amb major facilitat si els aprenentatges són vivencial, segons Rafael Bisquerra, autor del llibre Educación Emocional y Bienestar (2000) i gran divulgador de l’educació emocional. I quina és l’única matèria eminentment pràctica i vivencial? L’educació física.
Quan juguem, les emocions sorgeixen de manera espontània i natural. Per què no abordar des del joc l’educació de les emocions? Per què no ajudar l’alumnat a posar nom a aquella revolució interna que succeeix en el seu interior constantment?
Hem de fer entendre a l’alumnat que és absolutament normal sentir, i sentir tot tipus d’emocions. Que no ni han emocions bones ni dolentes, que totes ens ajuden, ens donen informació sobre nosaltres mateixos.
També, podem donar un pas més enllà. Podem passar del sentir a la regulació de les emocions. Durant el joc les emocions s’escolten molt més alt, per allò, hem d’ensenyar a l’alumnat eines per gestionar la seva ira, la seva ansietat, la seva por, tant habituals quan juguem, per poder tornar a un estat de tranquil·litat i harmonia.
En aquesta línia, avui està absolutament demostrada la relació entre les emocions i la salut. Se sap que la repressió emocional genera malalties. L’educació física és el mitjà ideal per alliberar aquestes emocions, creant hàbits de vida saludable, no només a nivell físic, sinó també a nivell emocional.
Quan parlem de regulació emocional, existeixen dues vies. Una via més motriu que fa referència a pràctiques d’elevada intensitat com podrien ser jocs, córrer, saltar, nedar, etc. I una via més suau, com serien les pràctiques de respiració i relaxació (que formen part del bloc de continguts d’activitat física i salut, de la matèria d’educació física.) Avui, se sap que aquestes pràctiques contribueixen a desenvolupar capacitats com l’atenció, l’observació, la imaginació, la percepció, la memòria, la concentració, així com la prevenció de l’estrès, l’ansietat, la tensió emocional, entre d’altres com recull el lllibre Relajación en el aula. Recursos para la educación emocional (2011), de Luis Gonzáles López . Aquestes pràctiques de quietud són l’activitat ideal per tancar la sessió d’educació física.
Al llarg la meva pràctica com a docent, estic veient com els alumnes són capaços d’extrapolar aquests aprenentatges emocionals que fan a la classe d’educació física, a la seva vida quotidiana. Quin regal millor podem fer a un alumne que donar-li eines per a la seva vida? Quin millor regal que poder aprendre tot això a l’escola i finalitzar la seva formació amb autonomia emocional? Són aprenentatges que afectaran totes les esferes de la seva vida.
