Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Hi ha dues coses del Sistema Universitari Català que treuen de polleguera als estudiants en, com a mínim, 4 ocasions al llarg de la carrera: el moment d’enfrontar-se a un procés de matricula –més perillós que anar a la feina en Rodalies– i aquell moment en què descobreixes que una matèria basa tot el seu mètode d’avaluació en exàmens tipus test.
Enfrontar-te a un tipus test és tota una experiència cognitiva. Aquest mètode es basa en preguntes amb respostes tancades, de les quals cal seleccionar-ne una. Us diria que cal seleccionar la correcta, però això no sempre així. N’hi ha una que és més correcta que les altres. I aquesta és la bona. El teu criteri és indiferent, has de marcar aquella que el professor considera que és més important. Perquè clar, a la Universitat no s’hi va per aprendre a tenir un punt de vista crític, oi?
Aquests exàmens, molt qüestionables des d’un punt de vista pedagògic, abusen de les estratègies d’engany. Equivocar-se resta. I això que és saber popular que només s’aprèn amb pràctica i equivocant-te. És la manera d’evitar que es respongui a l’atzar ens diuen. Carai. Estadísticament, sempre descartarem un parell d’opcions, així que jugar-se-la té premi. Què mal muntat, tot plegat.
L’objectiu no és que l’estudiant demostri allò que ha après en l’assignatura, sinó verificar si és hàbil en resoldre el qüestionari. Són aptituds diferents. Als qüestionaris abunden les trampes. Quin és l’objectiu? Tot sovint sembla que l’objectiu de les universitats no sigui formar persones, sinó que siguin el tràmit per obtenir un títol.
Que tota la qualificació d’una assignatura estigui basada únicament en exàmens tipus test és injust. Amb aquesta tipologia d’exàmens en cap cas es pot avaluar la capacitat d’una estudiant per exposar oralment un tema o treball, les capacitats de redacció i síntesi, la resolució de problemes concrets, la interpretació de resultats o milers de coses més. De debò, no insistiu: aprovar un tipus test no demostra que s’hagin assolit els objectius de l’assignatura. Ni tant sols demostra que se n’hagin après els continguts teòrics, donat que aprovar un tipus test és tan senzill com fer els exàmens dels darrers 10 anys. Total, les preguntes són les mateixes.
