Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Ara farà un any, des del programa Escola Nova 21, i en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, el Departament d’Ensenyament i les administracions municipals, es formaven 60 xarxes locals d’aprenentatge col·laboratiu integrades per centres educatius de tot el territori català, una vintena de les quals a Barcelona ciutat – liderades pel Consorci d’Educació de Barcelona, amb aliança amb Escola Nova 21, Rosa Sensat i l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona- les anomenades Xarxes per al Canvi.
Cada una d’aquestes xarxes (#xarxeslocalsEN21) està formada per entre 6 i 14 centres educatius diversos que comparteixen àrea territorial i que, voluntàriament, s’han sumat al projecte per a la transformació educativa. Un total de 480 centres que volen ser partícips de la construcció d’un sistema educatiu avançat.
Després de 6 trobades de les xarxes -espais d’aprenentatge col·laboratiu entre els diferents centres d’una xarxa-, els centres han reflexionat sobre la necessitat i l’oportunitat que suposa el canvi educatiu, han debatut sobre el propòsit de l’educació (què ha d’aportar l’escola a la vida d’una persona?), s’han plantejat quina és la seva Visió de centre i, per últim, han testat eines i metodologies de canvi – en especial l’Espiral d’Indagació- per començar fer el camí que els ha de portar a pilotar autònomament aquest procés de transformació. Avui, podem constatar que molts centres han deixat enrere el pensament inicial de “hem de preguntar com avançar” per “ens hem de preguntar com hem d’avançar“.
L’equip de xarxes considera que en un any el programa ha guanyat enfocament. A partir de compartir el sentit d’urgència i sensibilitzar al voltant de la necessitat del canvi, s’ha avançat en el replantejament del propòsit educatiu dels centres per entendre l’educació en termes de qualitat i formació integral de la persona. Així mateix, s’ha treballat intensament en els mètodes per generar la necessitat de canvi i implementar-lo. Aquest procés ha permès obrir el debat no només als centres sinó també al conjunt de la comunitat educativa (docents, famílies i alumnes) i també buscar la implicació de diversos agents, com el Departament d’Ensenyament, la Diputació de Barcelona i les administracions locals.
La tranferència als claustres és, segurament, un dels grans reptes que ara s’ha de superar: cal aconseguir que el treball que es genera a les xarxes i les sinergies compartides entre centres i altres actors arribin a la totalitat dels docents. En aquest sentit, la feina dels equips impulsors – l’equip de docents que lidera el procés de canvi a cada centre- és clau transferir el coneixement que es genera a les xarxes a la resta de mestres de les escoles i instituts i així possibilitar l’objectiu de la transformació educativa: un aprenentatge significatiu i amb sentit per a tothom.
