Per una planificació de l’FP basada en l’equitat educativa i la justícia territorial​

Recentment, ha emergit amb força un debat en l’agenda educativa catalana: com ha de ser la planificació territorial de l’FP? Aquest debat es dona, en paral·lel, a altres debats sobre la planificació de l’FP, relatius a la crònica manca de places ofertes pel sector públic i, també, a la difícil articulació entre l’arquitectura educativa de l’FP i les necessitats (presents i futures) del teixit productiu.

Es tracta d’un debat molt necessari i, per això, les aportacions que ens ajuden a imaginar i planificar l’estructura territorial de l’FP són molt benvingudes. En aquest sentit, destaquen les aportacions de l’Agència FPCAT, com l’Informe General de Prospectiva 2023-2026, que analitza la relació entre l’oferta de l’FP i les necessitats del mercat laboral; de la prospectiva se n’ha desprès un mapa de centres d’FP, que preveu que el 2035 hi hagi un centre de formació professional integrada especialitzat a cada comarca i a cada municipi de més de 30.000 habitants. També destaca el Pla Director Cap a un nou model de formació professional a la ciutat de Barcelona (PDF), del Consorci d’Educació de Barcelona, que preveu la concentració de les famílies professionals de l’FP en 11 àmbits que constitueixen hubs d’especialització; i, també, l’informe de la Comissió de Treball del Consell de l’FP de Barcelona, Adequar la planificació de l’oferta de Formació Professional, que posa en relleu que més de la meitat de l’alumnat de l’FP de la ciutat de Barcelona resideix a altres municipis, i alerta de la necessitat d’una visió metropolitana de la planificació de l’FP.

L’FP és especialista, facilitant la dispersió territorial i la mobilitat intermunicipal, mentre que la via acadèmica és generalista, facilitant la presència homogènia de batxillerats a viles i pobles

Es tracta d’un debat necessari i benvingut que, tal vegada, ha trigat massa a esdevenir central en l’agenda política catalana. La raó d’aquest debat és deguda a la pròpia estructura interna dels ensenyaments secundaris post-obligatoris. La naturalesa de les vies professionals, com l’FP, és especialista, la qual cosa facilita la dispersió territorial (i, per tant, la mobilitat intermunicipal); en contrast, la de les vies acadèmiques és generalista, facilitant així la presència homogènia de centres de batxillerat a viles i pobles del país -també els més petits, la qual cosa redunda en escassa mobilitat intermunicipal.

Des de l’Institut Metròpoli hem analitzat la mobilitat de més de 200.000 alumnes de Batxillerat i de l’FP a l’àrea metropolitana de Barcelona i als municipis que constitueixen el Consorci Besòs (utilitzant dades del RALC). A partir d’aquestes anàlisis volem fer tres aportacions a aquest debat:

L’oferta dels ensenyaments postobligatoris està desigualment distribuïda a l’àrea metropolitana de Barcelona, i l’oferta de l’FP és insuficient -molt inferior a la demanda. D’una banda, Batxillerat té una presència homogènia al territori, arrelada també als municipis petits. D’altra banda, l’FP té una presència heterogènia, concentrada als municipis mitjans i grans (especialment Barcelona i, en menor grau, l’Hospitalet de Llobregat i Badalona). A més, existeixen força especialitats formatives de l’FP que no s’ofereixen a molts territoris. Aquestes dinàmiques han convertit a la ciutat de Barcelona en la capital metropolitana de l’FP -tal com les edicions de l’Informe d’oportunitats educatives (PDF) han reiterat.

Més enllà d’aquesta ja coneguda dinàmica de centralització envers Barcelona, existeixen altres fluxos de mobilitat perifèrics articulats al voltant de cinc subcapitalitats metropolitanes: el del Besòs (capital educativa a Badalona), el del Baix Llobregat costa (capital Gavà), el de la resta de Baix Llobregat, i el del Vallès (amb forta interconnexió amb Sabadell i Terrassa) -tal com mostra el següent mapa:

La capacitat de mobilitat de l’alumnat és desigual, i els qui acumulen més desavantatges socioeconòmics (i, sovint, resideixen a la perifèria metropolitana) tendeixen a matricular-se als instituts públics propers (sovint, d’FP) i, al contrari, els qui gaudeixen de majors avantatges socioeconòmics -sobretot els qui viuen als suburbis més adinerats- fan desplaçaments més llargs envers centres privats (sobretot en direcció Barcelona).

Això implica que existeix un perfil d’alumnat “captiu” territorialment, de mobilitat de “proximitat”, i d’elecció negativa (centres públics de poc cost econòmic, i especialitats de baixa demanda), situat predominantment a la 1a corona metropolitana. Aquestes anàlisis suggereixen que l’accessibilitat als béns públics (com els centres educatius) requereix una distribució territorial homogènia –però que això no és pas suficient, ja que la capacitat real de mobilitzar-se de l’alumnat està mediada per factors de classe (que tenen a veure tant amb qüestions materials i costos econòmics del transport, com també amb elements d’imaginari simbòlic i subjectivitats espaials).

La planificació de l’FP ha de tenir com a principis rectors tant l’equitat educativa com la justícia territorial. La concreció del nou mapa de l’FP és una finestra d’oportunitat excel·lent per avançar en aquesta direcció

En definitiva, aquestes aportacions empíriques posen en relleu que les oportunitats educatives estan heterogèniament distribuïdes geogràficament, i que els grups socials tenen desiguals capacitats de mobilitzar-se. El corol·lari polític d’aquestes anàlisis és, doncs, que la planificació de l’FP ha de tenir com a principis rectors tant l’equitat educativa com, també, la justícia territorial. La concreció del nou mapa de l’FP és una finestra d’oportunitat excel·lent per avançar en aquesta direcció. Però, al contrari, si no es tenen en compte ambdós eixos, correm el risc que el nou model de l’FP no permeti les mateixes oportunitats per a tothom, i que la iniquitat educativa estigui especialment present a molts barris i viles del país.

La entrada Per una planificació de l’FP basada en l’equitat educativa i la justícia territorial se publicó primero en Diari FP.