Actualitat

Educateca (14): Llibres sobre educació per a Sant Jordi 2025

Disbarats emocionals. Ja n’hi ha prou

Eva Bach | Plataforma

El llibre fa una reflexió complexa i completa entorn les emocions, descrivint què aporten al desenvolupament de les persones, concretament als infants i als adolescents. Descriu com les respostes i les maneres d’actuar davant l’entorn, els conflictes, les dificultats o les vivències positives, s’encaren de maneres diverses depenen de com es gestionen les emocions. L’autora ressalta la importància de l’educació emocional, però alhora remarca que una educació emocional errònia aboca l’individu a una gestió incorrecta de les emocions i pot causar dificultats en el seu desenvolupament, doncs un desconeixement de les emocions fa que no s’atenguin de manera sana i no eduquen correctament.

A partir de supòsits emocionals, l’autora fa una descripció detallada sobre com atendre les emocions, desfent una trentena de malentesos emocionals, i aporta una descripció, al seu parer, correcte, de cadascun dels malentesos que descriu.

¿Cómo investigar en redes sociales con jóvenes? #EtnografíaDigital #Storytelling

Antonio Silva Esquinas, Jorge Ramiro Pérez Suárez i altres | Octaedro

Segons ens diuen els mateixos autors: “La nostra intenció és compartir bones pràctiques, discutir qüestions ètiques i reflexionar sobre problemes metodològics a l’hora d’investigar espais digitals amb nens, nenes i joves. En aquest llibre, utilitzem exemples i experiències de dos estudis duts a terme a Espanya amb joves en xarxes socials pel Grup de Coneixement-Investigació en Problemàtiques Socials de la Universitat Europea de Madrid”. El pròleg conclou amb un paràgraf que indica les intencions dels autors i autores: “El compromís amb l’educació i la investigació ètica és essencial per enfrontar-nos als desafiaments de l’era digital. Aquest llibre proporciona les eines i coneixements necessaris per avançar en aquesta direcció, mostrant com podem fer servir la metodologia de manera responsable i constructiva”.

Cada capítol conclou amb una àmplia bibliografia que ens permet ampliar el coneixement sobre aquella qüestió. Un estudi molt interessant en aquest moment que la vida digital de la joventut s’ha convertit en un fenomen mundial que ha posat al món adult davant el seu desconeixement de com fer front a una situació real que pot comportar, i comporta, moltes problemàtiques.

STOP al Bullying

Lolita Bosch | Edicions 62

L’autora ha viscut a diversos llocs del món. És Doctora en Filosofia, novel·lista, periodista especialitzada en zones de conflicte, editora i educadora amb una producció que inclou assaig i obres per a infants i joves. Compromesa amb la pau i l’art, ha assessorat institucions globals, i impulsa iniciatives com la plataforma stopbullying.help, un recurs essencial per combatre l’assetjament escolar.

Com es fa constar en el subtítol, es tracta d’una guia pràctica dirigida a famílies, joves i centres educatius. Hi trobarem unes consideracions pedagògiques i de respecte a l’alumnat molt bàsiques, però massa sovint oblidades: escoltar els infants, fer-los cas (que no vol dir mimar), acompanyar-los en la resolució dels conflictes que els van sorgint en el procés de creixement, fomentar la cultura de la pau, treballar-nos el racisme o el masclisme que cada adult portem incorporats. Defensa la relació franca entre l’escola i la família i aborda la responsabilitat individual i col·lectiva (com a centre educatiu i com a societat) per fer front al bullying. Però també hi trobareu un munt de recursos: graelles per fer-nos reflexionar, llibres, documentals, pel·lícules…

Si bé el llibre està centrat en el bullying, tant les reflexions educatives com els recursos, ens poden servir com a mares i pares o com mestres per fer front a aquest repte que tenim com persones adultes que és l’educació dels infants i joves. I, evidentment, com a pràctiques per fer prevenció.

Un bon índex: 1.- Què és el bullying, 2.- Primeres reaccions davant d’un cas de bullying, 3.- El manifest ALLAN: Dotze passos contra el bullying, 4.- Actua. Un llibre interessant per llegir en família i per debatre en els centres educatius.

Aquest confús i desigual món explicat als joves

Victor Saura | Octaedro

Llibre de fàcil lectura, ja que és un text fet per un periodista (exdirector de El Diari de l’Educació) i ara professor de secundària, amb la base de voler explicar temes complexos, com ara: Quines forces fan moure la humanitat? Quins valors la sostenen? Quines ambicions l’amenacen? Quins horitzons l’estrenyen? I quins interessos l’expliquem? Temes que l’autor, amb un estil col·loquial i molt motivador, partint d’experiències seves, explica el funcionament del món actual.

En cada capítol hi ha la lletra d’una cançó que il·lustra el seu contingut i el fa més amè. Es nota que l’ofici de periodista i el de docent d’adolescents l’han ajudat a fer un llibre didàctic per als adolescents i joves a qui va adreçat, en què explica com hem arribat fins aquí i com ens hem (o ens han) organitzat. Una invitació a la reflexió, a no caure en el pou del desànim i a participar activament en la construcció d’un projecte comú.

Ens fa conscients de la realitat actual i de com estem de malament, però també ens explica que mai hem estat tan bé. Llibre molt recomanat per a adolescents i joves perquè aporta informació i reflexió i ens proposa construir entre tots i totes, una nova manera de transformar el món des de la nostra realitat més propera.

Educar al lado. Hacia una educación experiencial centrada en la persona

Tomeu Barceló | Desclée

L’autor és professor, filòsof, especialista en dinàmica de grups i relacions humanes. Ha estat president de l’Institut Espanyol de Focusing Institute, director d’Institut de Formació Ramon Serra de Palma de Mallorca, cap de servei de Formació del Professorat i secretari general de la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears.

El llibre presenta dos autors, Cal Rogers i Eugene Gendlin, dos mestres als qui Barceló va poder conèixer personalment i aprendre al seu costat. Ens diu que del primer va aprendre les condicions per a facilitar el procés de creixement i de l’aprenentatge. De Geldin, va aprendre nous espais per enfocar els processos educatius i la funció del docent. Diu l’autor que és plenament conscient que l’educació està en permanent crisi pels canvis accelerats que vivim en una societat complexa i de la qual els seus ritmes difícilment es corresponen amb els ritmes que és capaç d’assumir la institució educativa. Però que aquestes crisis generen noves oportunitats i ens plantegen desafiaments interessants.

Està estructurat en 16 capítols (quatre escrits per altres autors) que delimiten el tema que es tracta: Les raons del cor, Aprendre a pensar, Aprendre junts, sentir junts, Gestionar els conflictes o La direcció escolar centrada en la persona. I acaba amb una extensa bibliografia.

Pedagogía antifascista

Enrique Javier Diez Gutiérrez | Octaedro

Es tracta d’una segona edició ampliada i revisada d’un llibre imprescindible per entendre la situació actual en el món de l’educació en aquests temps tan convulsos. En el llibre es fa una reflexió d’urgència i compromesa davant l’actual creixement del neofeixisme i la seva progressiva ”normalització” per una part cada cop més gran, a causa del seu caràcter funcional al capitalisme neoliberal. El neofeixisme és un virus que hem de combatre des de l’educació, treballant els valors i els drets humans, més enllà de l’egoisme, la por i l’odi.

En la primera part del llibre, s’analitzen les estratègies de penetració de la ideologia que aguanta el neofeixisme en l’educació: la seva agenda i com s’infiltra en les aules i els sistemes educatius. La segona part planteja alternatives, estratègies i propostes per treballar un model de pedagogia antifeixista inclusiva i democràtica al servei del bé comú.

L’autor ens explica que no podem romandre aliens, hem d’educar en la igualtat, en la inclusió, en la justícia social i en els drets humans des d’aquesta pedagogia antifeixista que proposa el llibre. És un text que ens fa implicar clarament i sense embuts a combatre el neofeixisme. No es pot ser demòcrata sense ser antifeixista. Un llibre que tot educador hauria de llegir i aplicar en la seva tasca docent, des d’infantil fins a la universitat i l’educació d’adults.

L’art de ser humans

David Bueno | Destino

L’art de ser humans és un document on l’autor fa una l’anàlisi descriptiva i profunda de com el cervell processa i interpreta les diverses vivències que rep, des dels diferents àmbits de l’art: la poesia, la música, la ciència i la filosofia.

Explica com, a partir d’aquestes vivències, es configura el creixement cognitiu, emocional i social de l’ésser humà. Tanmateix, reflexiona sobre com, a partir de la creativitat i el pensament crític, podem construir una societat més rica, plena i lliure, i argumenta, com a partir d’entendre aquestes connexions que es produeixen en el cervell, podem transformar l’educació i les relacions amb el món que ens envolta.

El fil conductor del llibre es va teixint a partir d’exemples vius i amb una base científica, des de la neurociència.

Constants i Reptes de l’Educació a Catalunya. Simposi Rosa Sensat i Vila 

Diversos autors | Rosa Sensat

Aquest llibre és el recull de les ponències i les aportacions fetes en els debats que van tenir lloc arran del Simposi Rosa Sensat i Vilà que es va celebrar el 16 de maig del 2024 a la Sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans.

Un llibre més per celebrar el 150è aniversari del naixement de la mestra del Masnou, aquest cop organitzat per la Secció de Filologia i Ciències Socials de l’Institut, el Departament d’Educació i la Fundació Artur Martorell, amb col·laboració de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la Societat Catalana de Pedagogia i la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana. Es tracta d’un llibre de caire força acadèmic, però amb la intenció de revisar algunes aportacions educatives de Rosa Sensat i analitzar tres dels reptes importants que continuem tenint plantejats: l’educació viva, la coeducació i l’ensenyament del medi, amb una gran voluntat d’assenyalar algunes línies de futur.

Aquest llibre, juntament amb el llibre “Rosa Sensat: quan l’educació s’arrela a la vida” i la pel·lícula, poc coneguda però fonamental sobre la vida de Rosa Sensat que també ha publicat Rosa Sensat, fan una trilogia necessària per conèixer la vida, obre i llegat d’aquesta mestra clau en el procés de renovació pedagògica del país.

Profesor(x)s Un emoji

Santiago García Tirado | El Viejo Topo

El llibre fa una anàlisi del que representa l’escola dins la societat. Entenent que l’escola està al seu servei i com aquesta té l’encàrrec de formar els futurs professionals, quant a professionals i quant a ciutadans i, per tant, juga un paper absolutament determinant en el futur de la mateixa. Així, dependrà de la formació més o menys humana o curricular que doni l’escola, que la futura societat estigui al servei dels mercats o, al contrari, que ens trobem en una societat on la comunicació i les relacions humanes esdevinguin necessàries i importants.

Entorn a aquest idea de base, aporta un seguit de pensaments que la contextualitza. I, com el timó de l’escola el porten els docents, desplega un seguit d’idees entorn al paper que hi tenen, què s’espera de les seves funcions, les seves actituds, l’organització i les programacions. Tanmateix, descriu com els docents estan en el punt de mira de tothom: alumnes, famílies, polítics, associacions… I com aquest estar en el punt de mira fa que la llibertat del propi docent estigui qüestionada i avaluada de manera constant.

Des del punt de vista de l’autor, cal defensar el paper important que representen els que ensenyen, doncs són els que sustenten el nostre món.

Els aneguets lletjos

Boris Cyrulnik | Eumo

Una molt bona notícia la traducció al català d’aquest ja clàssic de l’educació que va escriure Boris Cyrulnik l’any 2001 i que ens va fer arribar un missatge de reflexió i esperança a la comunitat educativa, posant en el mapa una de les paraules més boniques: Resiliència.

Aquesta edició porta un excel·lent i interessant pròleg de Leticia Asenjo que ens introdueix en la persona i l’univers de Cyrulnik, al mateix temps que ens mostra el possible paral·lelisme de resiliència que pot transitar al nostre país: “La traducció al català d’Els aneguets lletjos esdevé una oportunitat valuosa perquè ens convida a repensar el trauma, la resistència i la resiliència de la nostra pròpia llengua”.

Conceptes com temperament, rebel·lia, creativitat, humor, lligam afectiu, emoció, comunitat o esperança, entesa com la capacitat d’imaginar un futur millor, donen oportunitat a la resiliència. Boris Cyrulnik ens mostra en aquesta obra la importància de les vivències emocionals en els primers anys de vida com a forma de la construcció d’un temperament que permetrà o no la capacitat de resiliència després haver viscut moments adversos de la vida.

La lectura d’aquest text ple de dolor i esperança, ens acosta a la capacitat de recosir un passat dolorós i poder reaprendre a viure. Ens fa reflexionar sobre el paper com a educadors davant d’infants que viuen en situacions precàries i en ocasions límit, per tal que obrim camí a través de la resiliència a totes les possibilitats d’una bona vida. Quan ens parla dels nens delinqüents i escriu: “El fet de posar el talent, la vitalitat i l’enginy al servei de la delinqüència demostra que és una persona sana en un medi malalt”, ens fa reflexionar profundament sobre els valors i les mirades que cal canviar quan volem comprendre els infants.

Estem davant d’un llibre que segueix sent imprescindible en les biblioteques dels qui pertanyem al món de l’educació. Després de més de 25 anys de la seva edició i tot i que haguem incorporat conceptes més “moderns” com epigenètica, neurociència o intel·ligència emocional, continua ajudant-nos a mantenir un camí d’esperança perquè tots aquest conceptes són dintre de la idea de la RESILIÈNCIA.

Neurodiversidad. El funcionamiento del cerebro en la escuela inclusiva

Coral Elizondo Carmona | Octaedro

En paraules del Nobel de medicina Gerald Edelwman: “El cervell no és de cap manera una màquina que rep instruccions com un ordinador. El cervell de cada ésser individual és més aviat com una selva tropical en què abunden el creixement, la decadència, la competició, la diversitat i la selecció.” L’autora, Coral Elizondo, ens fa saber que avui dia els éssers humans tenim un cervell conscient i social que coneix la importància de la diversitat i la inclusió. És aquí on apareix la importància de promoure cultures d’aula inclusives, en què es posen en relleu valors inclusius, donant espai al diàleg i a les preguntes curioses dels infants i famílies, per poder fer front a la por, a allò que és diferent. Ens explica també que el coneixement dels avenços actuals en neurociència brinden una comprensió sense precedents de com funciona el cervell humà, des d’una visió dinàmica i complexa, i això té un alt impacte en com abordem els desafiaments d’inclusió i atenció a la diversitat a les escoles.

L’autora ens endinsa al coneixement del cervell per tal de mostrar la seva gran capacitat de transformar-se com a conseqüència de l’experiència, cosa clau per comprendre què és realment l’aprenentatge. És així que avui sabem que la neuroplasticitat és una característica del cervell que permet que les persones aprenguem al llarg de tota la vida (i no només fins a tres anys), a partir de la pràctica i l’experiència. Sota aquesta perspectiva, l’autora ens fa adonar que les possibilitats de trobar dos cervells iguals que funcionin de la mateixa manera i aprenguin de la mateixa manera són mínimes. Aquesta riquesa individual ha estat deixada de banda per anys pels sistemes educatius que han estat dissenyats en una “talla única” i han proporcionat objectius d’aprenentatge estandarditzats per a infants i joves, materials, experiències, etc., fetes sota la idea d’un inexistent “aprenent mitjà”.

Les neurociències posen en relleu que la variabilitat en les i els infants és la regla, per la qual cosa és normal i predictible que en un grup de noies i nois no totes i tots es comprometin de la mateixa manera amb els propòsits d’aprenentatge que com a docents els podríem plantejar, ni que reconeguin de la mateixa manera la informació que els presentem, o que facin servir i expressin els seus coneixements de la mateixa manera. En aquest sentit, un centre educatiu inclusiu determina els fonaments psicoeducatius, formatius, ètics, de defensa de l’equitat i de justícia social que han de permetre crear la societat que desitgem, minvant el fracàs i l’exclusió i augmentant la qualitat educativa per a tots els alumnes, sense excepcions.

L’autora destaca que no existeixen receptes ni fórmules màgiques i iguals per a la inclusió, i afirma que les i els docents hem de conèixer als nostres alumnes, les seves fortaleses, els seus reptes o les seves vides i, per això, hem d’aplicar estratègies que permetin obrir possibilitats i camins. Per tant, el fet de tenir un diagnòstic, per si mateix, no és ni bo ni dolent, sinó que hem de tenir cura sobre quines paraules fem servir en la narrativa. Elizondo redefineix el concepte de “normalitat”, el qual ha de ser entès amb una perspectiva més àmplia en què s’han de tenir en compte que existeixen propietats físiques i psicològiques múltiples que poden ajudar a la resiliència. Aquest llibre ajuda a valorar la diversitat com a un fet inherent a l’ésser humà.

Quan les cançons de casa no sonen a l’escola. Per una educació antiracista

Marta Comas i Alfons Espinosa | Eumo

Aquest és un llibre rodó, un llibre imprescindible per entendre el món de la diversitat intercultural i, com diu el seu subtítol, “Per una educació antiracista”-el món de l’educació acollidora i de respecte a totes les persones que hi conviuen: nens i nenes, famílies, mestres i educadors que intervenen en el projecte educatiu.

L’encert d’aquest magnífic llibre és saber combinar diferents elements claus:

• La complementació del treball dels seus dos autors: la Marta Comas, especialista en recerca educativa, treballant al Consorci d’Educació de Barcelona té un gran domini d’aquest món més teòric, i l’Alfons Espinosa, des de la pràctica diària a la direcció de l’escola Drassanes, on destaca el treball d’innovació en el tema de la interculturalitat.
• Les aportacions personals al llarg de tot el llibre d’infants, adolescents, pares i mares, mestres i educadors que il·lustren amb les seves intervencions allò que els autors ens volen explicar.
• L’encert en els temes triats per parlar en cada capítol i el decàleg final, resumint les deu idees clau del llibre, i el fet de fer la llista de tots els projectes que van sortint al llarg del text.

Llibre que cal que llegeixin totes les persones interessades en el món educatiu, on teoria i pràctica es fusionen i les aportacions dels testimonis són claus per entendre el que passa a les escoles del nostre país.

Cultivar la mirada científica para conocer el mundo

Rocío Jiménez Fontana i Beatriz Gallego Noche | Graó 

L’evolució de l’escolarització des dels primers anys de vida i la recerca han mostrat la importància de l’educació científica en aquestes edats i l’han situat com a base de l’èxit educatiu futur. Progressivament, han anat apareixent estudis i orientacions teoricopràctiques i propostes que ajuden a veure el potencial d’aprenentatge que els infants tenen des de molt aviat, i la importància que pren que en siguin conscients i desenvolupin la seva capacitat d’aprendre a aprendre. Aquest llibre n’és un magnífic exemple.

La mirada científica que ens aporten les autores ens fa adonar del desig de l’infant per entendre el món a través de la pròpia intervenció, proposant que sigui compartit per mestres i infants, i que els porti a una espiral de coneixement que s’inicia amb una pregunta, que segueix amb l’acció directa sobre la realitat per veure com es respon, provocant la recerca d’explicacions en funció de les evidències recollides, plantejant la necessitat d’ampliar les maneres de pensar i que mai acaba perquè sorgeixen noves preguntes que demanen resposta i van ampliant l’espiral de recerca.

L’èxit de les propostes didàctiques es fonamenta en tres pilars essencials: coneixement, motivació i compromís dels docents: un procés molt ordenat i controlat en els grans, molt més caòtic en els petits, però força paral·lel. Un paral·lelisme entre la recerca adulta i la descoberta dels infants que només és possible si deixem de pensar en la ciència com allò incomprensible reservat a persones molt especials i passem a entendre-la com la manera en què la humanitat interpreta els fenòmens del món, amb algunes regles específiques, però amb un caire molt més proper. El llibre ofereix orientacions teoricopràctiques per introduir de manera intencional la competència científica en la primera infància (0-3 anys), sent una font d’inspiració per a la reflexió i l’acció pedagògica.

Les i els autors del llibre, posen l’atenció en els moments quotidians que mobilitzen fenòmens del món per posar-los intencionadament a l’abast dels infants de forma lliure i oberta, sense obligació de fer només allò que els adults esperem que passi en el moment que volem que passi. A més, en aquest llibre ens proposen un enfocament dinàmic que integra conceptes, procediments i exemples pràctics per a l’aula infantil i, sobretot, l’aspecte de la documentació educativa com a estratègia per avaluar l’activitat de l’infant i fer visibles els processos d’aprenentatge davant l’equip educatiu, les famílies i les pròpies nenes i nens.

En aquest context científic de la primera infància que ens aporta aquesta proposta didàctica, l’autor de la ressenya voldria mencionar explícitament i com a reconeixement de la mirada científica en la primera infància a la metgessa, biòloga i pedagoga, Dolors Canals.

Educateca és un grup de mestres jubilats del Grup d’Educació de RELLA format per Ferran Aquilina, Adelina Escandell, Laia Làzaro,  Montse Vallès Aroca i Quim Lázaro