Opinió

Adolescence: lleure educatiu per combatre l’alienació juvenil

La minisèrie britànica de drama psicològic i criminal de Netflix Adolescence s’ha convertit en un dels grans èxits de Netflix el 2025. La producció presenta una trama que ha sorprès el gran públic: la complexitat de diversos aspectes de la salut mental dels adolescents en el context d’una societat cada cop més lligada a les xarxes socials, fragmentada en la consolidació de les relacions humanes i aliena a la realitat de la vida personal de molts joves.

És sabut que la trama gira al voltant de Jamie Miller, un noi de 13 anys arrestat per l’assassinat d’una companya de classe, Katie Leonard. La sèrie se centra en l’exploració psicològica dels personatges i les seves relacions, especialment dins del nucli familiar i amb les autoritats.

Però allò que fa particularment interessant a Adolescence, a més d’estar rodada tècnicament en pla seqüència, és el debat que ha generat per la seva representació de l’impacte de les xarxes socials sobre els adolescents que potencialment podrien derivar en comportaments violents. Aquest debat també ha arribat a l’àmbit polític, portant al primer ministre britànic Keir Starmer a afirmar que la producció arriba a tenir un caràcter “documental”.

Una eina rellevant que pot contribuir a afrontar aquests reptes és sens dubte el lleure educatiu, és a dir aquelles activitats realitzades durant el temps lliure que tenen una finalitat formativa, socialitzadora i de creixement personal, especialment adreçades a infants i joves, per combatre l’alienació juvenil generalitzada que caracteritza els nostres temps.

No en va la Càtedra de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés ha dedicat, ja des d’abans de l’estrena de la minisèrie Adolescence, diversos espais de reflexió per aprofundir sobre l’impacte positiu de les activitats de lleure educatiu sobre les problemàtiques de salut mental que afronten els infants i els joves en el context d’una societat complexa i accelerada.

L’educació en el lleure aporta un espai segur i d’expressió que permet traslladar emocions lliurement, sense judici

La contribució del lleure educatiu a aquesta realitat es fa palesa a nivells diferents. En primer lloc, l’educació en el lleure aporta un espai segur i d’expressió que permet traslladar emocions lliurement, sense judici. S’hi promou un clima de confiança, acollida i respecte. Dinàmiques com “la roda de sentiments”, jocs simbòlics o assemblees permeten verbalitzar preocupacions i emocions que els joves difícilment poden expressar en altres contextos.

En segon lloc, la participació en les activitats de lleure educatiu permet a infants i joves la construcció de vincles significatius, fomentant relacions sanes, estables i cooperatives on els joves deixen de sentir-se sols o invisibilitzats, com passa amb Jamie a la sèrie. Les figures de monitoratge actuen sovint com a referents adults positius, assequibles i empàtics.

Un tercer aspecte que aporten les activitats de lleure educatiu és el desenvolupament d’habilitats personals i socials com ara l’autoconeixement, l’autonomia, la resiliència i la presa de decisions, habilitats que es treballen de forma pràctica mitjançant diferents dinàmiques i jocs. A través del joc, el servei, la convivència o les activitats de natura, els adolescents desenvolupen autoestima i confiança, valors indispensables per poder navegar en els complexos paradigmes socials contemporanis.

A través del joc, el servei, la convivència o les activitats de natura, els adolescents desenvolupen autoestima i confiança

La prevenció i detecció primerenca de potencials problemes de salut mental també es troben entre les aportacions del lleure educatiu, detectant possibles símptomes d’ansietat, tristesa, irritabilitat, aïllament o manca de motivació i canvis sobtats de comportament. És a dir: les activitats de lleure poden ser el primer lloc on s’identifica una situació de risc de la salut mental dels joves.

Un cinquè element que aporta el lleure educatiu a algunes de les problemàtiques plantejades per la sèrie adolescència és la desestigmatització i normalització del malestar derivat dels problemes de salut mental. Parlar de salut mental com un tema més en jocs, contes, vídeos o dinàmiques ajuda a trencar el tabú tot demostrant que demanar ajuda no és una debilitat, sinó un acte de coratge assolible en un entorn de confiança.

L’èxit de produccions com Adolescència i els conseqüents debats que generen ens permeten posar en relleu les eines que ens poden ajudar a afrontar les problemàtiques que fan surar. Entre aquestes, el lleure educatiu té molt a aportar i a dir. Però el valor del lleure educatiu en aquest camp només es farà palès a mesura que reconeguem allò que és i els múltiples instruments que presenta de cara a l’acompanyament dels infants i els joves en el seu camí cap a una maduresa responsable i crítica.