Opinió

La cultura al futur d’Europa: l’educació cultural i artística

Els Estats Membres tenen la responsabilitat de democratitzar la cultura i garantir un accés equitatiu a l’educació cultural i artística per a tothom, especialment per a les comunitats vulnerables. Per aconseguir-ho, és fonamental integrar l’educació artística i cultural als sistemes educatius, des dels plans d’estudi fins a la formació docent, proporcionant als professors les habilitats i els recursos necessaris. A Europa, diversos països estan implementant polítiques i programes que vinculen les arts amb l’educació escolar, cercant fomentar la participació cultural dels estudiants. Tot i això, la implementació de l’educació artística i cultural varia significativament, enfrontant desafiaments com la manca de recursos, la insuficient formació docent i la priorització d’altres assignatures.

Malgrat aquests obstacles, la Unió Europea es manté ferma en la convicció del valor de l’educació artística i cultural. La considera una eina vital per al desenvolupament de competències clau com la creativitat, el pensament crític, la comunicació efectiva, la col·laboració fructífera i una profunda consciència cultural, i programes com Europa Creativa i Erasmus+ financen projectes que integren l’art a l’educació escolar.  

Diversos països europeus impulsen l’educació artística i cultural, encara que amb diferents enfocaments. Portugal promou la integració de les arts a través del Pla Nacional de Lectura i el Pla Nacional de les Arts, fomentant la col·laboració entre artistes i escoles i cercant la democratització de l’accés a la cultura des de la infància. La Fundació Calouste Gulbenkian també hi juga un paper clau. Finlàndia destaca pel seu model holístic que integra les arts des de primerenca edat, per fomentar la curiositat i la innovació, com es reflecteix al seu Pla d’Acció «Una Finlàndia Inclusiva i Competent». A més, garanteix l’accés a activitats artístiques fora de l’escola. França, a través del programa Education Artistique et Culturelle (EAC), busca assegurar que cada estudiant accedeixi a la cultura, col·laborant amb organitzacions culturals i prioritzant l’equitat, la inclusió i la formació docent. Recentment, s’ha creat la figura del Coordinador Interdepartamental designat pels Ministeris d’Educació i de Cultura. Itàlia, amb el seu ric patrimoni, enfoca l’educació artística a museus i galeries per desenvolupar el coneixement de la història de l’art i l’anàlisi crítica, promovent també la música, el teatre i el cinema. Alemanya comparteix la responsabilitat de l’educació cultural entre el govern i els estats, cercant la participació activa i la creativitat dels estudiants, integrant diverses formes de cultura i facilitant la col·laboració entre escoles, artistes i institucions. Bèlgica organitza l’educació cultural de forma comunitària, amb un enfocament en la creativitat, l’expressió personal i el diàleg intercultural, i l’Itinerari d’Educació Cultural i Artística (PECA) cerca integrar les arts a l’educació per desenvolupar el pensament crític.

L’escassetat d’especialistes en educació artística a les escoles planteja un problema que afecta la riquesa de l’aprenentatge

Per part seva, a Espanya, l’educació artística s’enfronta al seu conjunt de desafiaments. La llei d’educació, amb la seva flexibilitat, permet a les comunitats autònomes decidir qui imparteix aquesta matèria, cosa que a vegades condueix a disparitats en la qualitat de l’ensenyament i fins i tot a la substitució de l’educació artística pel reforçament d’altres matèries. L’escassetat d‟especialistes en educació artística a les escoles planteja un problema que afecta la riquesa de l’aprenentatge. La Lomloe inclou la formació artística com a part d’una formació integral centrada en el desenvolupament de les competències. S’esmenta la importància d’augmentar la matriculació als estudis artístics i s’estableix que la creació artística es treballarà a totes les àrees d’educació primària.  

Potser és aquí on l’Estat hagi de vetllar per atendre la igualtat de drets entre els estudiants a tot el territori, i per això s’imposa la necessitat de diàleg entre les administracions implicades, és a dir, entre el Ministeri d’Educació, Formació professional i Esports i del Ministeri de Cultura. Com a novetat, es pot destacar l’anunci a la Conferència Sectorial de Cultura de 2025 dels ajuts per a projectes d’art i educació, adreçats a la població infantil i jove, que tenen una partida de 4 milions d’euros en el marc del Pla de Drets Culturals. Amb elles, es busca vertebrar aliances entre centres educatius i agents culturals i artístics per a la realització de projectes d’art i educació que fomentin les capacitats artístiques de l’alumnat i contribueixin a millorar l’aprenentatge en aquest àmbit des d’edats primerenques, adaptant-se a les necessitats de cada centre i comunitat educativa.

Alhora, a les institucions culturals s’haurien de reforçar els departaments educatius, atenent així la definició de Museu segons ICOM (International Council of Museums): “Un museu és una institució sense ànim de lucre, permanent i al servei de la societat, que investiga, col·lecciona, conserva, interpreta i exhibeix el patrimoni material i immaterial, fomenten la diversitat i la sostenibilitat. Amb la participació de les comunitats, els museus operen i comuniquen èticament i professionalment, oferint experiències variades per a l’educació, el gaudi, la reflexió i l’intercanvi de coneixements.”

Tot i els reptes, el compromís amb l’educació artística i cultural a Europa continua sent fort. Es reconeix el seu poder per transformar vides, construir societats més creatives i inclusives, i preparar les generacions futures per a un món en canvi constant. A la II Jornada sobre Art i Escola, que se celebrarà properament al Museu del Prado, es podran conèixer diversos dels models esmentats i es plantejaran qüestions aquí abordades per ser traslladades a la propera Conferència Internacional d’Unesco a Barcelona, ​​Mondiacult 2025.