Opinió

A la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat

Planificació territorial, regeneració urbana i barris són paraules cada vegada més presents en el disseny de polítiques i estratègies territorials, malgrat que el sector educatiu hagi estat poc present en aquest debat, i no hagi mostrat gaire interès en la planificació sota fórmules com ara les agendes o les missions. Aquests conceptes i metodologies no són però, un tema nou.

L’any 2004 el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles, una política que comportava accions de rehabilitació física, sostenibilitat am­biental, benestar social i dinamització econòmica dels barris, que a partir d’un abordatge integral d’intervenció pretenia superar els programes sectorials implementats fins llavors. La Llei es va acompanyar de set convocatòries (2004-2010) amb 1.135M€ d’inversió executats fins al 2021.

Aquesta llei quedà derogada el 2022 per l’aprovació de la Llei de millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles, que es focalitza en la implementació d’actuacions de millora d’edificis amb deficiències causats per la degradació urbana o desequilibris en la cohesió social. Mantenint la voluntat d’implementar intervencions integrals, la llei incorpora la visió sociocomunitària. Aquesta llei no compta amb un fons econòmic, però sí amb el projecte pilot Barris amb futur que tot just ara s’inicia, i que inclou diverses conselleries (entre elles la d’Educació), coordinades pel Departament de Drets Socials.

Mantenint la voluntat d’implementar intervencions integrals, la llei incorpora la visió sociocomunitària

Altres iniciatives a destacar en la mateixa línia són els projectes transformadors de la Diputació de Barcelona Regeneració urbana integral: barris i viles en transició i Barris i comunitats: motors de transformació social, inclosos en el mandat 2023-2027 amb un pressupost aproximat anual de 13M€, i on almenys fins ara, la col·laboració amb l’àmbit d’educació ha estat escàs.

Totes aquestes iniciatives legislatives i d’actuació parteixen del capital social com a motor de transformació de les condicions de vida dels barris, amb un argumentari que tanmateix podria formar part d’un text o d’una política d’educació, especialment de segregació escolar o noves oportunitats educatives:

• El canvi de les condicions socials s’ha de produir per l’encaix de la perspectiva social i urbana en una sola dinàmica
• L’enfortiment de la capacitat comunitària proporcionarà a mitjà i llarg termini majors oportunitats vitals per als participants en els projectes
• En la mesura que millorin les condicions de vida de les persones, es donarà l’incentiu que es continuï residint en aquell entorn i s’obri la possibilitat que altres persones i famílies que no requereixin atenció social optin per viure-hi

La cronologia de lleis, projectes i bases metodològiques que acabem de relatar culminen (en realitat continuen) amb l’anunci per part del nou President de la Generalitat Salvador Illa de la creació d’un comissionat per la qualitat de vida dels barris, com un dels tres eixos prioritaris del seu govern, passant a dependre però (i de nou), del Departament de Territori. Sembla per tant que hi haurà una reedició de les convocatòries de finançament dels Pla de Barris de la llei del 2004, impulsades pels Presidents Maragall i Montilla del 2004 al 2010 mencionades anteriorment.

És també plausible que les noves polítiques de regeneració urbana tinguin com a exemples les experiències de les agendes urbanes implementades a diversos municipis en els últims anys, i de les quals en són referents i grans avaladores Núria Parlón (alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i Consellera del nou govern) o Lluïsa Moret (alcaldessa de Sant Boi de Llobregat i Presidenta de la Diputació de Barcelona), entre altres actors polítics que ara estan a primera fila del Govern (i de la Diputació de Barcelona).

Un altre fet molt rellevant en aquest context és la presentació de l’eina metodològica Estadístiques barrials sobre condicions de vida i estructures d’oportunitat (ECVEO) el passat mes de juliol. Entre altres funcionalitats, l’eina permet generar estadístiques desagregant la informació de les unitats censals i agregant-la de nou en unitats territorials consensuades amb els ens locals (els barris o els pobles), fent possible una veritable comparativa i alienament de dades primàries fonamentals. L’ECVEO inclou 57 indicadors de nou dimensions[1], una de les quals és la socioeducativa.

És urgent alinear les polítiques d’educació amb les polítiques integrals i les polítiques de mandat

Aquesta dimensió recull estadístiques sobre el nivell d’estudis de la població, el fracàs escolar, l’abandonament escolar prematur, l’alumnat amb NESE i la població jove que no estudia ni consta com ocupada. Són dades que faciliten la generació de propostes de mapes de zonificació escolar, entre moltes altres aplicacions dins de l’àmbit educatiu. Cal ressaltar però, que el sector educatiu no va estar en la posada de llarg d’aquesta eina impulsada per la Diputació de Barcelona i l’Institut Metròpoli.

És, per tant, urgent alinear les polítiques d’educació amb les polítiques integrals i les polítiques de mandat (es compten amb els dits de la mà els municipis que tenen una jerarquia de planificació educativa coherent i alineada tant a nivell horitzontal com vertical), i fer-les convergir en una acció de planificació territorial i de regeneració urbana. Cal trobar noves fórmules, estratègies i veus que permetin provar nous camins[2] en la lluita contra aquests problemes estructurals.

Les polítiques integrals basades en els barris han vingut per quedar-s’hi, com també les metodologies de treball d’agendes i missions. Aquestes fórmules d’actuació han demostrat ser eines rellevants en la creació d’estructures d’oportunitat per la ciutadania; i en elles, l’àmbit educatiu ha de ser un actor fonamental i proactiu. Seguirà el sector educatiu quedant-se fora de les taules de debat i d’acció d’aquest nou paradigma de planificació, regeneració urbana i estratègia territorial, o demanarà tenir-hi un paper destacat? Recordem que a la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat.

[1] Les altres dimensions són: demogràfica, sociolaboral, socioeconòmica, habitatge, entorn residencial, salut, participació i acció comunitària, polítiques públiques

[2] Vegeu també l’article https://diarieducacio.cat/la-roda-del-hamster-en-escolaritat-equilibrada/