Opinió

Adéu, curs

Una mestra confinada

Diuen que en cada mare i en cada pare hi ha un mestre amagat. Quin patir, perquè tothom es veu amb cor de dir com hauria de ser l’educació dels infants, sobretot quan s’han de quedar a casa.

Una administrativa meravellada

No hi ha dubte que Lewis Carrol fou el precursor del ciberespai (l’indret imaginari que hi ha darrere la pantalla). I ja és casual que em digui Alícia, però senyor Carroll ¿es podia imaginar que m’hi passaria la vida?

Una alumna crítica

¿Els mestres tenen temps de pensar en nosaltres, ja no en futur, en present? Perquè sembla que en tinguin prou d’anar-hi pensant en passat, quan sense mascareta i amb les finestres tancades fer classe era millor.

Una mare escèptica

Amb una il·luminació precària, un so intermitent, un públic tancat a dins d’una pantalla, si pogués pensar, la conferenciant es diria: “Encara sort que la pandèmia en línia és una font d’ingressos”.

Una mestra antiquada

¿Algú em pot dir si a la seva escola els alumnes han triat una cançó en català per celebrar el final d’etapa? Doncs ja ens podem espavilar i començar a llegir Descolonitzar la ment, d’en Ngūgī wa Thiong’o.

Una alumna inquietant

Si la imaginació és més important que el coneixement, ¿per què tothom ens fa memoritzar després de prendre’ns la temperatura?

Una treballadora del servei de neteja

Les mestres es queden de pasta de moniato quan els dius que et lleves a les cinc de la matinada i que si no els fa res, hauries d’anar netejant i desinfectant l’aula.

Una mestra idealista

La imaginació és un ocell que travessa l’espai i el temps i ens duu a llocs on mai havíem estat. És tan estimulant descobrir llocs desconeguts i lliures de virus!

Una monitora de menjador

Em va dir que no hi ha res que ensenyi tant com endevinar de panxa enlaire les formes dels núvols i imaginar-se cap a on van. I que havia d’anar al pati de seguida i que per això no es podia acabar el dinar. ¿Ho poso a l’informe?

Una alumna crítica

Si no podem aprendre tot el que caldria que aprenguéssim, ¿per què s’entesten a fer-nos exàmens per comprovar-ho? ¿No es podria resoldre amb un test d’antígens? 

Un dia qualsevol

A la teulada del davant de l’escola hi ha un gat que no té ganes de caçar i jeu i fa el ronso… ¿Algú em podria dir si la mandra s’encomana?

Una pilota

De nit, sola i desinfectada, pensava que el pitjor de ser qui sóc és que no hi ha ningú que no et vulgui donar coces. ¿Però què seria de mi sino fos així?

Una alumna confinada

Ben poc podia imaginar-me que m’hauria de quedar tancada a casa 10 dies. Però, encara que sigui difícil de creure, vaig aprofitar-ho per fer la volta al món en 80.

Una monitora d’extraescolars

A veure: ja que la covid19 no acaba de marxar, caldria que anéssim trobant la manera de no enutjar-la. Si més no, després de berenar.

Una alumna espavilada

No sé per què els informàtics sempre pregunten si hi ha cap criatura a casa quan venen a arreglar l’ordinador. Deu ser que els donem més confiança que una vacuna.

Una mare especial

¿Ni amb les finestres de les escoles obertes de bat a bat, hi ha pogut entrar el decret de l’escola inclusiva?

Una alumna sense adjectius

Adéu, curs. El vinent m’agradaria que ens deixessin descobrir allò que cadascú és i, com a mínim, que ens puguem veure les cares.