Opinió

Angoixa laboral i drets. El Concurs de Trasllats

Tot sembla indicar que el nou Concurs de Trasllats o millor dit el “Concurso de traslados de ámbito estatal para personal docente no universitario 2024-2025” tindrà un impacte emocional notable als centres educatius al final d’aquest curs i a l’arrencada del proper.

Aquesta vegada s’hi sumen un seguit de factors que el fan realment singular i generador de més angoixes.

La davallada de natalitat i d’alumnes es comença a notar ja a batxillerat i, com sempre, les retallades de grups del sistema educatiu es fan a la pública perpetuant una situació de greuge permanent. Cada grup eliminat són 2,5 docents que es perden al centre educatiu.

Hem tingut tres processos massius de provisió de places en tres anys. Això només vol dir que la gestió anterior va ser dolenta i va provocar un interinatge de fins al 40% (l’anterior govern d’ERC ho va reduir a menys d’un 8%). 

En aquest concurs hi participaran els funcionaris que hi van accedir per mèrits però també els demèrits (alguns d’ells acumulaven informes negatius de les direccions que no es van tenir en compte com una penalització al procés d’estabilització; d’altres mai van trobar el moment per posar-se a estudiar unes oposicions). A més, aquest col·lectiu podrà meritar al concurs l’antiguitat que no s’havia pogut fer en els altres concursos-oposició. Realment els sindicats i els governs han tergiversat enormement les regles de joc existents. 

La jubilació als 67 anys (i la no-condició de classes passives) fa que aconseguir una plaça sigui ja una consolidació per molts anys en el nou mapa laboral.

El decret de plantilles permet fixar una plaça docent ajustada a les necessitats del centre. El Departament d’Educació en la nota del 25 de novembre hi feia esment “Es busca garantir la màxima estabilitat de les plantilles, de tal manera que els centres tinguin equips docents més estables, cosa que beneficia el sistema però també el centre, perquè els docents coneixen el projecte educatiu i hi encaixen”. El debat entre drets de centre i drets dels treballadors és sempre un punt d’equilibri.

Que l’oferta s’ajusti als orígens dels docents és una pura entelèquia

Les places perfilades (juntament amb les congelacions de places) són els instruments que tenen les direccions per poder fixar el perfil dels docents (que no els docents). El nombre de “bloquejos” és limitat en funció de la tipologia de centre. Cal dir que el marc normatiu i de seguiment dels perfils professionals no s’ha desenvolupat i això, segur, ha provocat i provoca casos d’abús, és a dir, de perfils que no s’estan complint o que, directament, han quedat obsolets. Ningú ho revisa i això no pot ser bo. L’error més gran va ser el 2018 quan es van “fixar” places de perfil TIC sense una cobertura legal suficient (el marc jurídic estatal no ho contempla). Cal urgentment una reglamentació que especifiqui o objectivi la necessitat i les hores d’especificitat que el centre requereix (el debat ha de tenir totes les veus necessàries per acordar una mesura justa). I, mentrestant, cal poder canviar-ne i eliminar-ne sense traves (amb el lògic vist-i-plau de la inspecció educativa). Si el Projecte de Direcció (PdD) concreta el Projecte Educatiu (PEC) és lògic que la direcció pugui fer els canvis i, de fet, quan cessa un director caldria suprimir els perfils i que se’n fes una nova proposta adequada al desenvolupament del nou PdD.

El desconeixement de com funciona un sistema públic tampoc ajuda gaire. Molts nous docents, amb una plaça lluny de casa, consideren injust que hi hagin de treballar (de fet, se’n queixen als sindicats i alguns membres postulen que agafin la baixa al gener, un cop avaluats). Les places sortiran on hi ha més demanda de docents però que l’oferta s’ajusti als orígens dels docents és una pura entelèquia. Ara, voler que surtin totes les places vol dir que tothom ha de tenir-ne una (agradi o no) i aquesta qüestió tampoc està clara. Hi ha docents que demanen poques i properes places i això provoca que no es cobreixen totes les ofertades.

La gestió comunicativa ha estat poc sensible a l’angoixa que genera un procés com aquest. La nota del Govern del 25 de novembre, un dia abans del tancament del procés, n’és la prova. Les regles han de ser clares i, ara, més enllà d’emplaçar-nos a una revisió futura també s’obre la possibilitat d’un concurs autonòmic per al 2025-26 (veurem quantes places quedaran un cop tancat l’estatal).

Les direccions també compartim i patim aquesta angoixa. Nosaltres no treballem amb números sinó amb companys que han passat i passen pel despatx a preguntar com està la plantilla, quines previsions hi ha, etc., i no els podem concretar res. Ara, veurem el topall de places congelades que fixa el Departament (perfilades i congelades sumen) i sembla que podrem fer modificacions sempre que no superem la capacitat de congelació assignada. Ens pertoca calcular l’impacte en un futur proper tenint en compte l’evolució de grups i les jubilacions previstes. Altrament, veurem un docent d’una especialitat fent totes les hores d’una altra i, això, no és qualitat educativa.

Comptat i debatut, veurem com gestionem aquestes angoixes vital, laborals i educatives en un context ja molt tensionat i amb uns resultats educatius que ens diuen, estudi rere estudi, que cal un cop de timó davant d’una plausible emergència educativa i lingüística.