Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El Saló de Cent de l’Ajuntament De Barcelona va celebrar dimecres l’acte institucional de commemoració del centenari del naixement de Marta Mata, una de les pedagogues més influents de la Catalunya de la segona meitat del segle passat.
Resseguir la seva trajectòria és clau per entendre l’evolució i les transformacions educatives d’aquests anys. Primer des de Rosa Sensat, la institució -convertida més endavant en Associació-, en la formació de nous mestres per a una nova escola i, més endavant, des de l’acció política com a parlamentària autonòmica, com a diputada i senadora a Madrid i com a presidenta del Consejo Escolar del Estado. Si bé, possiblement, on va deixar una emprempta més visible i profunda va ser a Barcelona, al capdavant de la Regidoria d’Educació (1982-1995).
Des d’aquests diversos espais va participar, amb un destacat protagonisme, en els debats, propostes i lleis educatives: l’alternativa de la Nova Escola Pública, la llei d’immersió lingüística, la LODE (Ley Orgánica del Derecho a la Educación), la LOGSE (Ley Orgánica General del Sistema Educativo) o la Carta de les Ciutats Educadores.
El seu lema preferit “Pedagogia vol dir política”, inspirat en el de Rafael Campalans “Política vol dir pedagogia”, va orientar el seu pensament i actuació pública. Perquè entenia que sense canvis polítics no podia haver-hi canvis educatius. A partir d’aquest lema s’explica l’intens i ininterromput compromís cívic i polític.
Les diverses intervencions institucionals en l’acte -de la regidora de la d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Sara Belbeida; de la secretària general del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat, Teresa Sambola, i de la comissionada d’Educació de l’Ajuntament, Marta Sendra- van subratllar algunes d’aquestes qüestions sobre la personalitat i l’actuació de Marta Mata. També ho van fer la directora de la Fundació Marta Mata, Assumpta Baig, amiga propera de la fundació de Rosa Sensat, qui hi va afegir algunes anècdotes; i Joan Soler, un dels biògrafs de Mata, juntament amb Núria Simó.
Marta Mata va viure entre el somni de l’educació republicana i el malson de l’educació franquista. “Jo he vist matar l’escola”, deia sovint. La seva mare era mestra d’un dels Grups Escolars més renovadors, al qual va assistir Marta Mata com a alumna: el Pere Vila i, més endavant, va anar a l´Institut Escola del parc de la Ciutadella, una altra institució d’avantguarda. Una escolarització de luxe i un llegat que sempre va voler recuperar i transmetre a les noves generacions, amb il·lusió, tenacitat, coratge i ambició, malgrat les enormes dificultats. I amb optimisme, res d’ingenuïtat.
A la sala més noble de l’Ajuntament, plena de persones amigues, conegudes o admiradores d’aquesta “pepito grillo” de l’educació, com algú la va definir, van ressonar paraules com mestra de mestres, catolicisme social, drets de la infància, constructora de somnis, autoritat pedagògica, resistència, escola pública per a tothom, renovació pedagògica, coeducació, escola catalana, renovació pedagògica, ciutat educadora, renaixement, socialisme democràtic, Escola Nova, cohesió social, identitat, escolta activa, compartir… Paraules soltes, carregades de contingut i d’història, i paraules emparellades: igualtat i llibertat, passat per entendre el present i projectar el futur, ensenyament personalitzat i col·lectiu, lectura i biblioteca, pensament i acció, ètica i estètica, intel·ligència i sentiment…
Un acte de reconeixement al llegat que ens deixa Marta Mata. Un llegat que comença a Saifores, casa pairal i refugi pedagògic on conviu amb infants i es forma de manera autodidàctica, continua a Barcelona, s’escampa per Catalunya, connecta amb tots els pobles d’Espanya i s’enxarxa amb ciutats d’arreu del món. Sempre obrint nous camins i teixint complicitats.
L’acte va acabar amb altres reconeixements individuals i col·lectius amb la concessió de les XLV guardons Marta Mata i el premi de Pedagogia homònima amb una fotografia de família. L’obra guanyadora va ser “L’escola al pèndol. Cartografia per una educació que mira, sent i transforma a través de la fotografia”, de Maria Puig Granell. Les dues iniciatives finalistes van ser “Teatre a l’escola. Aventura’t”, de Carme Val Trepat, i “I si les competències no fossin el problema? Aprendre amb sentit a la secundària”, de Ramon Grau. A través dels guardons Marta Mata també es va reconèixer el treball de l’entitat La Bressola i de la llibretera i dinamitzadora cultural Fe Fernández Villaret.
Es preveu un any Marta Mata ple d’esdeveniments.
