Autor: Jaume Cela

Estimat Diari és una web creada per l’Ajuntament de Barcelona perquè els nens i les nenes de la ciutat hi comparteixin dibuixos, idees, vídeos, etc. Tot aquest material servirà per construir un diari de la ciutat durant els dies de confinament, fet pels nens. Durant aquestes setmanes, a l’Educa Barcelona anirem recollint part d’aquest material i demanant a un autor/a que el comenti. Comencem amb Jaume Cela.

Si acceptem que estem en guerra contra un virus hem d’acceptar que se’ns tracti com a soldats. I a un soldat se l’educa perquè no pensi.

Ignasi, m’has fet arribar el teu llibre ‘El món us espera. Carta als fills’, publicat a l’editorial Empúries. A la dedicatòria que m’has escrit afirmes que “educar té molt a veure amb estimar i pensar. D’això va aquest llibre, on potser tal vegada t’hi vegis una mica reflectit”.

Cada dia veig més persones en la posició corporal dels camperols de l’Angelus, de Millet. El cos inclinat cap endavant que indica reverència perquè estan pregant a un Déu que potser no se’ls escolta perquè té altra feina.

Una pel·lícula intimista i una altra de paisatges exuberants. Dues cintes difícils d’etiquetar. Però dos viatges als inferns que els humans sabem crear amb tanta precisió.

Per una confluència astral les nostres dues filles, el nostre fill i les seves respectives parelles, que ens estimem moltíssim, ens han deixat aquest matí els tres petits de la colla. Tots faran tres anys aquest 2020.

Dues històries senzilles i tendres procedents i ambientades a l’Europa més oriental. I dues trames amb una denúncia explícita del masclisme i l’homofòbia, així són les pel•lícules que avui ens recomana Jaume Cela.

La pel·lícula de Cuerda ens ensenya un mestre que representa el millor de l’ofici, perquè mostra el món i orienta. I mostra com als inicis de l’adolescència es descobreix, sovint de manera dolorosa però sempre necessària, l’ambigüitat humana.

En Pau era una criatura d’aquestes que en diem d’educació especial, aquelles que ens qüestionen i ens interpel·len i que saben fer florir el millor que portem dins nostre.

Perdoneu-me que comenci amb un nom propi que ben segur molts de vosaltres no sabreu qui és: Xavi Vallès. En Xavi era el meu mecànic. En Xavi era el meu amic.