Autor: Jaume Funes

Sense simplificar gaire he de dir que, en l’actualitat, l’ensenyament secundari és, amb molt, una font significativa de tensió́ i dificultat entre bona part dels adolescents. No només assistim a la complexitat d’educar en una etapa convulsa i apassionant, sinó́ que les distancies entre el que ells i elles consideren important a la seva vida i el que els proposa l’escola oficial comencen a ser enormes.

Potser no en teníem prou amb els informes PISA, les proves periòdiques d’avaluació externa, els exàmens acadèmics de final de curs, de cicle, d’accés… Ara, torna a bufar un nou-vell corrent avaluador més, que se sustenta en corrents ideològics diversos i contradictoris, tots força lluny del que és i ha de ser l’escola d’avui.

Altres qüestions de la vida potser poden esperar, però l’escola ja no. Nadal ja s’ha acabat i el nou adveniment trigarà, així que reclamo tenir polítiques educatives series, accions educatives, pressupost educatiu, responsables de gestionar l’educació.

Hem de reconèixer que un jove amb bones eines vitals és poc seduïble per un adult carrossa que li ven històries del passat.

Trobem amb facilitat pares i mares que volen amagar els drames per no ‘traumatitzar’ els fills. Trobem educadors que no volen complicar-se la vida treballant valors contradictoris

La radicalitat de la lluita política o sindical no estava, no està, en aconseguir més mestres. Poden servir per mantenir l’escola que no volem.

Es tracta d’un programa que emet la televisió barcelonina Betevé cada divendres. Visionar-lo m’ha conduït a actualitzar algunes idees sobre educació sexual en l’adolescència.

Intento sintetitzar els cinc paquets bàsics de formació-reflexió-pràctica que necessitem avui per aconseguir tenir una altra educació Secundària

Escola Nova 21 és tracta una bona melodia que prescindeix dels acompanyaments. Però educar no és una cantarella sinó una simfonia, una tasca de combinació de molts instruments, de veus en to divers

No necessitem cap pla de lluita contra la pobresa infantil. Necessitem plans d’infància seriosos que defineixin com es pot fer possible que tinguin infància, impedir que paguin les pobreses del seus adults