Autor: Jordi Satorra

L’Anella Verda de Tarragona és, literalment, un tresor que ens envolta. Amb més de 2.300 hectàrees de bosc, camps i camins, aquest espai natural no només ens connecta amb el territori, sinó que també ens ofereix una oportunitat única per viure la ciutat d’una manera més saludable i sostenible. I aquí és on la bicicleta de muntanya hi juga un paper clau. Com a tarragoní adoptat i aficionat al ciclisme, conec de primera mà el valor d’aquest espai. Sortir-hi a pedalar és molt més que fer esport: és desconnectar del soroll urbà, respirar natura i descobrir racons que sovint passen…

Un cop hem vist, a través de la darrera enquesta d’usos lingüístics, que l’emperador (català) va despullat potser és un moment de repassar què ens ha portat aquí. No deixa de ser curiós que els nostres dirigents no hagin vist cap símptoma del descens del català fins ara… Tan allunyats estaven de la realitat? Tan poca previsió dels qui han d’anticipar les solucions no deixa de ser còmic i còmplice. Les onades migratòries dels darrers vint anys (que se sumen a les de la segona meitat del segle XX) són d’una força com les dels EUA de finals del segle…

Vaig conèixer en Joan Giné i Masdéu, el Joan, l’estiu del 2013 de la mà del llavors cap d’estudis Jean-Marc Segarra. El setembre del 2014 començava el meu periple per l’institut Antoni de Martí i Franquès amb el Joan de director (1995-2015); i ja ho veieu, ara en soc jo. Vam coincidir només un curs acadèmic i em «va tocar» aprendre una part de «l’ofici» del Joan: l’assignatura optativa de 4t d’ESO (la revista de centre, Full ras); l’optativa de Cinema a 2n d’ESO; portar alguns Treballs de Recerca d’audiovisuals, la gestió del viatge de batxillerat i esquiades d’ESO i entendre…

Els assajos de Yuval Noah Hariri mai em deixen indiferent;  “Nexus, Una breu història de les xarxes d’informació”  tampoc; em reporten al col·legi on tenia sempre el cuquet d’aprendre coses noves. Però també em fan “dialogar” amb l’autor per valorar els dubtes i pors del que ens està passant amb els canvis tecnològics que ens superen i ens angoixen. L’ús i l’abús de la intel·ligència artificial (IA) n’és la punta de llança, el nou canvi de paradigma. L’autor, historiador, ens fa una primera repassada i contextualització històrica del fenomen de la informació, de la veritat revelada i dels sistemes de recaptació de…

Tot sembla indicar que el nou Concurs de Trasllats o millor dit el “Concurso de traslados de ámbito estatal para personal docente no universitario 2024-2025” tindrà un impacte emocional notable als centres educatius al final d’aquest curs i a l’arrencada del proper. Aquesta vegada s’hi sumen un seguit de factors que el fan realment singular i generador de més angoixes. La davallada de natalitat i d’alumnes es comença a notar ja a batxillerat i, com sempre, les retallades de grups del sistema educatiu es fan a la pública perpetuant una situació de greuge permanent. Cada grup eliminat són 2,5 docents que es perden al…

La història de les llengües ens diu que una situació de conflicte o bé es resol a favor de la llengua minoritzada (recuperació, sovint lligada a un estatus jurídic que ho fa possible) o a favor de la llengua nouvinguda (sovint amb un estatus jurídic a favor seu). El bilingüisme és l’etapa intermèdia. Si això no hagués passat mai, ara a Catalunya, parlaríem iber; però no, som l’evolució lingüística amb un seguit de capes d’altres ètnies/llengües incrustades. Les llengües en si no són res, ni provoquen res, ni els nadons, ni els llibres… Però és els contextos sociolingüístics on té…

El terme canícula (gos petit en llatí) prové de l’estel Sírius (també anomenat Estel del gos dins de la constel·lació Canis Major). Els romans associaven les fortes calors de l’estiu amb la seua presència al firmament i sacrificaven un gos bru al principi del període canicular per tractar d’apaivagar-ne la fúria. El grup Els pets van immortalitzar i idealitzar el moment amb el seu fantàstic “Agost” : “Que arribi l’agost / feixuc i mandrós / que ens fa recordar / la bellesa del temps que passa a poc a poc”. Certament, hi ha una correlació entre l’estiu i la mandra. La mandra prové de l’italià amb el significat de “ramat,…

A vegades, a les xarxes t’arriben mems que et fan reflexionar amb una mitja rialla a la boca. Potser les imatges tenen aquell punt quixotesc de dir veritats i semblar boig. Un que m’ha “frapat” deia: ”La España feliz; un chaval dejaba el insti con 16 y ganaba 2.500 euros en la obra”. Sens dubte, i en dono fe, als anys del boom de la construcció ser tutor de 4t d’ESO era una feina complicada. Ara, l’actualització del mite ens fa dir que seran influencers o davanters de la Roja però la corba de Gauss de l’èxit no ha canviat. On queda l’esforç? On queda la…

Una glossa tradicional, ja la vaig fer el 2024, em permetria recordar els diferents perfils del nostre “homenot”: una catalanitat militant i educadora rere un compromís cívic inqüestionable, una passió per a la lingüística amb especial atenció al francès i l’italià, un hàbit lector gairebé faustià, un historiador local incansable, un excursionista apassionat, un arqueòleg procliu, un garriguenc cultural de pedra picada, un naturalista humboldtià, un ecologista “avant la lettre”, un documentalista lletraferit, un funcionari abnegat, etc. No descobreixo res de nou però us deveu haver adonat que l’he comparat amb grans personatges de la nostra tradició occidental. Perquè el dia…

És evident que als docents ens cal una mirada introspectiva de tot allò que podem millorar. Per tant, cal parlar de metodologies, de cursos d’especialització de didàctica més enllà del màster de secundària (MUFPS), etc., però no podem obviar la salut i l’empoderament social dels docents; cada cop més afeblits. Per molt que fem o expliquem, per allò que se’ns valora són unes proves (com les PISA) on tot passa a ser una simple xifra. Els que fan els exercicis i “posen nota al sistema” són uns alumnes que poden o no tenir interès en què aquella prova sigui un…