Autor: Redacció

No crec que sigui la fascinació per incloure la tecnologia de pantalles (que pateixen part dels docents ) la solució a un millor rendiment (?) escolar, o la solució a l’absència de metodologies concretes. O la solució.

El millor homenatge que li podem fer a Rubalcaba és aconseguir que la nostra educació i les polítiques de coneixement continuïn la senda de la innovació, l’equitat i la qualitat, convertint-les en una prioritat d’Estat.

No és fins a l’adolescència –quan la capacitat d’integrar llenguatges és menor– que introduïm els alumnes en el llenguatge de la matèria, un llenguatge central per interpretar el que ens envolta, ja que tot, també nosaltres mateixos, és fet de matèria. Cal que el llenguatge dels elements químics de la taula periòdica sigui de tots, i des de ben petits.

Una eina és un “instrument que ajuda a l’acompliment d’una tasca”. Si ho pensem, l’educació fonamentalment hauria de consistir en un dotar d’eines, en facultar, en capacitar les persones per afrontar amb garanties la vida. Les xarxes socials també són eines, però són eines esmoladíssimes i, com a tals, generen alguns riscos per als joves.

Volem donar suport a l’Escola Tàber i la seva Comissió de Gènere pel magnífic projecte d’anàlisi i actualització de la seva biblioteca amb perspectiva de gènere, un projecte que ha estat engolit per les dinàmiques tòxiques pròpies de la voràgine mediàtica —la pressa, la desinformació, els odis—, tot obviant el seu doble tresor: el rigor i la reflexió d’una comunitat educativa implicada i el ferm compromís per una educació transformadora.

L’autobús del grup ultracatòlic que va circular fa poc pels nostres carrers és l’expressió visible de la lluita pel relat que des de l’extrema dreta i els seus voltants mira de neutralitzar l’avenç imparable del feminisme en la nostra societat.

El febrer de 2016 ens van proposar formar part del projecte d’Escola Nova 21. Formar part d’una xarxa d’escoles diverses, amb les que compartim un marc ideològic, ha estat una experiència engrescadora i interessant.

El canvi polític al País Valencià, resultant de les eleccions de 2015, amb un govern de PSPV i Compromís, amb el suport extern de Podem, va despertar expectatives de canvi i il•lusió després de tants anys de retallades dels governs del PP. Quatre anys després, les expectatives creades pel Govern del Botànic no s’han complert en molts àmbits.

En els debats sobre el futur de l’educació ha anat guanyant pes l’exemple finlandès, del qual se n’ha lloat la qualitat, la innovació pedagògica, el fet de posar l’alumnat al centre del projecte educatiu i un alt reconeixement a la tasca dels docents. La implementació d’aquest model és des de fa temps un tema habitual de discussió al nostre país.

L’institut Pau Claris es troba situat a Ciutat Vella, tocant l’Arc de Triomf i limítrof als barris de l’Eixample i de Sant Martí. Els seus gairebé 25 anys d’història han estat marcats pel gran nombre d’alumnat estranger (superior al 80%), la gran diversitat de procedències, cultures, llengües i religions (25-30 nacionalitats) i per la matrícula viva i la mobilitat (35-40% anual).