Autor: Rosa Cañadell

Llicenciada en Psicologia i professora. Articulista. Membre fundador del SIEC (Seminari Ítaca d'Educació Crítica). Activista en defensa de l'educació pública
Les competències bàsiques no són un invent pedagògic, ni una demanda del professorat, ni un ideal de les famílies. Són una exigència del món econòmic, com l’educació financera o la ‘nova innovació’.
Rosa Cañadell, professora jubilada i exdirectora d’institut, respón a l’article-enquesta publicat el 25 de setembre en aquest diari sobre les anomenades ‘places perfilades’. Argumenta que “és una mesura negativa que s’hauria de revertir”.
Són els poders econòmics els que estan introduint a marxes forçades aquest adoctrinament. Volen l’escola al seu servei i volen que es transmetin els seus valors
No n’hi ha prou amb l’heterogeneïtat a les aules per tenir una educació intercultural, com no n’hi ha prou en posar nens i nenes junts per tenir una veritable coeducació
Si l’escola, tal com diuen els experts, ha de preparar l’alumnat per viure en la societat del segle XXI, una de les característiques més importants d’aquesta societat és i serà la gran diversitat en què haurem de conviure.
Amb la democràcia acabada d’estrenar, es va construir una educació pública amb la participació activa del professorat, una educació que va tenir com a objectiu la igualtat d’oportunitats, la democratització dels centres i les bones pràctiques pedagògiques
Sembla ser que el capital i el món financer tenen un gran interès per conformar la ideologia de les futures generacions i, de pas, intentar rentar-se la cara davant una població que està patint les conseqüències de la crisi
Cal recuperar una educació intercultural i antiracista que tingui com a objectius atendre les necessitats específiques dels nens i nenes que pertanyen a minories ètniques i culturals i donar una formació a tots que contempli la diversitat cultural
Quin sentit té, doncs, tants projectes i tants voluntaris del món financer? Perquè es deixa entrar aquestes institucions dins dels centres escolars?
L’elecció de centre educatiu dins d’un sistema públic, pagat per tots i totes, no és un contrasentit? O, més encara, no és una fal·làcia? Quines possibilitats té, per exemple, una família a l’atur que viu a l’Hospitalet del Llobregat?
Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?
AMB EL SUPORT DE








El Diari de l’Educació, 2025