Actualitat

Cinc modalitats i fins a tres anys per cursar el nou batxillerat

Les novetats curriculars segueixen. Després dels decrets estatals d’infantil, primària i secundària, ha aparegut el que regirà el batxillerat, almenys, en el percentatge que li toca al Ministeri d’Educació i FP. Això vol dir que el que apareix en el decret, en les comunitats amb llengua cooficial, suposa el 50%, mentre que en les altres serà el 60%. Tot això en relació als horaris de les matèries, per exemple, així com en la concreció de part del currículum de cadascuna d’elles o, en el seu moment, de la fixació de les assignatures optatives que cada administració decideixi.

Entre les diverses novetats que es troben en l’esborrany de decret que regula el batxillerat és l’ampliació de les modalitats. En realitat, més que cinc, són quatre. A les d’Arts, Humanitats i Ciències Socials i Ciència i Tecnologia, que ja estan en vigor, s’hi suma una nova, el batxillerat general, que pretén ser una zona intermèdia entre ciències i lletres, per als qui no tinguin molt clar quin serà el seu itinerari posterior. La cinquena modalitat apareix de la subdivisió de la d’Arts, que tindrà una branca dedicada a les Arts Plàstiques, la imatge i el disseny, i una altra dedicada a la Música i a les Arts escèniques.

Les matèries comunes a 1r de totes les modalitats són Educació Física (35 hores), Filosofia (70 hores), Llengua i Literatura (i Llengua cooficial i Literatura si fos el cas – 210 hores) i Llengua estrangera (210 hores). A aquestes se sumarien les matèries de cada modalitat i, a més, les optatives que fixarà en el seu moment cada comunitat autònoma. Entre elles, això sí, hi ha d’haver una de modalitat, oferir-se una segona llengua estrangera sí o sí, i la possibilitat que els centres creïn les seves pròpies optatives, que necessitaran del vistiplau de l’administració. Les comunes de segon serien Història de la Filosofia (70 hores), Història d’Espanya (70 hores), Llengua estrangera i Llengua i Literatura II (també la Llengua cooficial i Literatura II si n’hi hagués).

Una altra de les novetats importants és la possibilitat, en funció d’uns certs supòsits, d’estudiar aquesta etapa en tres cursos en comptes d’en dos com fins ara. Això sí, és una opció bastant restringida a la qual podran acudir els qui estiguin cursant estudis d’ensenyaments professionals de música; esportistes que acreditin ser d’alt nivell o rendiment i també aquells estudiants amb necessitats especials de suport educatiu. Existeix una quarta opció, encara que queda a la discrecionalitat de les administracions públiques en funció de qualsevol altra circumstàncies que addueixi l’alumnat. A Catalunya, alguna d’aquestes excepcions al batxillerat convencional de dos anys ja existeixen.

Pel que fa a l’obtenció del títol de batxillerat amb un suspens, l’esborrany estableix que haurà de comptar amb un informe de l’equip docent en el qual es contempli que l’alumne ha superat els objectius i les competències claus de l’etapa; a més, l’estudiant no ha d’haver incorregut en inassistències no justificades; ha d’haver-se presentat a totes les proves necessàries, incloses les extraordinàries, a més d’haver realitzat tots els exercicis per a la seva avaluació i, per últim, les notes de la resta de les matèries han de ser igual o superior a 5 perquè es pugui comptar amb la mitjana aritmètica de la matèria suspesa.

Horaris

Sobre els horaris de les matèries, el repartiment seria el següent entre les matèries obligatòries a qualsevol modalitat durant els dos cursos i les matèries de modalitat i optatives que es fixin:

A això cal afegir que les comunitats autònomes amb llengua cooficial, segons explica el decret, disposaran, per a l’organització d’aquesta llengua d’un 10% de l’horari escolar total segons els horaris esmentats una mica més amunt. De fet, diu el text, podran llevar «de cadascuna de les matèries un màxim de la tercera part de l’horari assignat».