Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
A partir de les declaracions de la consellera d’Educació, H. Esther Niubó, que han estat divulgades per diversos mitjans, hem sabut, amb certa inquietud, del programa previst pel Departament amb la intenció de fer un cribratge de l’alumnat de Catalunya per detectar possibles dificultats d’aprenentatge, i això amb caràcter universal.
Des de la nostra visió des de la pedagogia, Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya volem aportar la nostra opinió.
Una acció d’aquesta envergadura ens planteja una sèrie d’interrogants que, si més no, caldria valorar, en tant que afecten un col·lectiu ─com és el dels infants─ que tenen uns drets fonamentals que cal preservar per damunt de tot.
Per tant, pensem que és imprescindible fer una reflexió prèvia sobre les següents qüestions:
- Quines autoritzacions es demanaran a les famílies (o tutors o tutores legals) per sotmetre els infants a aquest cribratge que, intuïm, que suposarà sotmetre’ls a unes determinades proves, de les que es desprendrà un determinat diagnòstic.
- Quins professionals duran a terme aquestes proves? És evident que, amb tot el respecte a d’altres col·lectius (de l’àmbit de la salut o dels serveis socials) cal confiar més en els propis de l’entorn escolar: no tots tenen coneixements ni preparació compatibles amb aquesta proposta. Així doncs, no voldríem pensar que es duran a càrrec per professionals aliens al món escolar.
- D’altra banda, en cas de portar-se a terme aquest cribratge, qui el valorarà finalment? A més, s’ha tingut en compte quin ús es farà dels resultats de les dades obtingudes? En aquest sentit, creiem que és molt necessari tenir en compte el següent:
- S’ha pensat com es faran públics els resultats de les proves diagnòstiques?
- Qui farà un diagnòstic fiable perquè, segons com, pot aparèixer un biaix important que condicioni i pugui alterar l’actuació prevista pels professionals de l’escola, a partir dels diferents projectes educatius de centre i d’aula.
- Quins professionals seran els encarregats de fer-ne la valoració final?
- Pensem que seria un error confiar-ho a empreses externes. Des del nostre punt de vista constatem que les comunitats educatives concretes, amb els seus propis trets identitaris, i amb entorns diversos, des del rigor científic, els resultats no serien homologables.
- Un altre tema que ens preocupa: quina serà l’actuació des de les institucions a partir dels resultats del cribratge? Una intervenció des de les institucions polítiques ens semblarà una intrusió i una tutela excessiva envers les competències professionals dels que, dia a dia, estan treballant a l’escola per procurar la millor educació de tots i cadascun dels alumnes que tenen confiats.
- Per tot això, estem segurs que els propis mestres i altres professionals propis de l’àmbit educatiu, entre els quals hi hem de comptar pedagogs i pedagogues, massa sovint aquests professionals poc reconeguts i apartats del que seria un dels seus entorns naturals de treball: l’escola.
Per acabar, volem manifestar el nostre neguit més important: la difusió dels resultats de les proves, i les propostes d’intervenció que se’n derivin, pensem que amb tota seguretat poden suposar una innecessària estigmatització d’una bona part de l’alumnat. Es pot condicionar greument el futur d’un infant si no es fa un diagnòstic molt precís de cada cas, i unes propostes de treball concretes, personalitzades, a partir d’uns determinats resultats, com sempre han fet ─amb criteris pedagògics─ els bons professionals, des de sempre.
El treball amb els infants ha de ser sempre individualitzat, amb proves diagnòstiques adreçades a cada cas
Així doncs, els cribratges no han de servir per posar etiquetes sinó per aportar solucions: aquestes són les que es proposen, habitualment, des de les escoles, no des de les lleis ni de les institucions. Cas contrari, seria menystenir la tasca de mestres, equips directius, i d’aquells que treballem per la millora pedagògica, principalment en l’àmbit escolar. En aquest sentit, aprofitem per recordar que des del Col·legi ja fa temps que reclamem i reivindiquem el paper que els professionals d’aquest camp hauríem de tenir i no tenim per motius que encara ara desconeixem. Per la nostra formació específica podem aportar molt de coneixement, també en el camp de la detecció i intervenció en les dificultats d’aprenentatge.
Per tant, reiterem, en cap cas aquestes proves que proposeu no poden ser de caràcter universal. El treball amb els infants ha de ser sempre individualitzat, amb proves diagnòstiques adreçades a cada cas, i sempre proposades per professionals de l’àmbit educatiu: pedagogs i pedagogues, i també psicopedagogs i psicopedagogues.
L’experiència ens ha demostrat ─en infinitud de casos─ com infants concrets, preventivament tractats de forma individual pels equips de les escoles, a causa d’indicis d’un possible fracàs escolar en el futur, han acabat essent brillants, atenent la dimensió polièdrica de les diferents intel·ligències, les capacitats i les competències de l’ésser humà.
Abans de dur a terme aquesta actuació recomanem encaridament consultar-ho al Consell Escolar de Catalunya i a les principals Associacions de Famílies de Catalunya ─com també al nostre propi Col·legi de Pedagogia de Catalunya─ atenent al que dèiem en començar aquest escrit: aquesta proposta afecta un col·lectiu molt sensible, que cal protegir d’accions que els poden afectar negativament, encara que no hi hagi mala intenció, però que reclami una profunda reflexió prèvia i rigorosa per part de les institucions.