Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Durant la primera setmana de juliol, des de la Fundació Neus Català i en col·laboració amb el Col·legi de Doctors i Llicenciats, hem impulsat el curs de formació per a docents “Extrema dreta i discursos d’odi entre els joves: com ho treballem a l’aula?”. Ha estat una experiència intensa i reveladora: inscripcions exhaurides, aula plena, docents compromesos, debats apassionats i, sobretot, una urgència compartida. L’extrema dreta avança i, amb ella, la normalització del racisme, el masclisme i l’autoritarisme entre el jovent.
No es tracta d’una percepció aïllada, les dades ho corroboren. A l’estat espanyol, un 39,4% dels nois joves d’entre 18 i 24 anys van votar partits d’extrema dreta a les darreres eleccions europees a l’estat espanyol. Segons una enquesta de 40dB publicada fa tot just un any, el 43,6% dels homes joves consideren que cal celebrar un “dia de l’orgull heterosexual”. I a les aules, cada cop més, ens trobem amb comentaris que qüestionen la violència de gènere, amb discursos xenòfobs disfressats d’opinió o amb burles a la diversitat sexual i de gènere. En la primera sessió del curs, la politòloga Helena Castellà i el periodista especialista en dades Roger Tugas ens van ajudar a caracteritzar l’extrema dreta actual i analitzar la proliferació de les seves idees.
Idees que no sorgeixen del no-res: beuen d’un ecosistema comunicatiu en què les xarxes socials tenen un paper central. David Bou, periodista especialista en extrema dreta i guionista del documental “La Xarxa ultra”, ens va parlar sobre com plataformes com TikTok o YouTube han esdevingut espais privilegiats per a creadors de contingut d’extrema dreta que, des del discurs aparentment fresc o humorístic, introdueixen missatges profundament excloents. L’humor, els mems, l’ús de neologismes com “feminazi” o “woke”, permeten desactivar el pensament crític i naturalitzar discursos d’odi sense que molts adolescents en siguin conscients.
Cal formar el professorat, sí, però també les famílies, les educadores del lleure, les monitores esportives, els tècnics de joventut
Davant d’això, cal una resposta col·lectiva, cultural, estructural i valenta. Cal formar el professorat, sí, però també les famílies, les educadores del lleure, les monitores esportives, els tècnics de joventut. Cal transformar les escoles en espais de resistència democràtica i de promoció del pensament crític. Com ens ha recordat l’economista i músic Pau Llonch, impulsor de la cooperativa educativa Versembrant, l’educació no pot ser neutral en una societat desigual: cal generar consciència crítica a través de la cultura, la paraula i l’arrelament comunitari. També la Mirta Lojo, doctora en Ciències de l’Educació, feminista, membre de Rosa Sensat i de Ca la Dona, ens ha ajudat a entendre com el sistema educatiu sovint perpetua desigualtats si no hi ha una voluntat clara de transformació. Cal tornar a posar la democràcia —radical i inclusiva— al centre del projecte educatiu. Només així es pot frenar l’odi.
Des de la Fundació Neus Català, el Projecte Abril vol ser una eina per a fer-ho possible. Treballem en xarxa amb centres educatius de tot el país, oferim recursos per abordar el masclisme, el racisme o la LGTBI-fòbia, i acompanyem els equips docents que volen fer de l’educació un mur de contenció davant l’extrema dreta. Som hereves d’una tradició antifeixista que beu de l’abril republicà, de la revolució dels clavells, de la lluita persistent de tantes dones i tants homes que van sembrar llibertat.
Davant l’odi, més educació. I més democràcia.
