Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un 57% del professorat català es mostra gens satisfet per la burocràcia a què ha de fer front i un 27,56% està insatisfet, amb un total del 84,13%. Aquesta xifra suposa el principal factor d’insatisfacció dels docents, segons un estudi presentat aquest dimecres pel sindicat USTEC·STEs (IAC), tres dies abans de la manifestació unitària del 15 de novembre que tindrà lloc a Barcelona.
Es tracta de la segona part de l’informe sobre ‘Malestar docent a Catalunya’, després del presentat fa un any en el qual feien èmfasi en la salut laboral i en l’abandó de la professió. En aquesta nova entrega, presentada en roda de premsa pel coordinador del Grup d’Estudi sobre l’Estat de la Professió Docent (GEEPD), Xavier Díez, i la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura, analitzen altres factors que influeixen en el deteriorament de la professió, com la burocràcia, la càrrega de treball, les hores lectives, les ràtios, els salaris, la formació i la imatge pública del professorat en la societat catalana actual.

Díez ha destacat que un 64% dels més de 10.400 enquestats mostren una insatisfacció o una total insatisfacció davant la càrrega de treball. De fet, el 85% afirma que ha augmentat respecte a l’any anterior. Això porta a una “desmoralització” del cos docent que “veu com es multipliquen les seves tasques amb salaris del segle passat”. A tall d’exemple, ha citat una de les frases d’una persona que va participar en l’estudi: “Jo descanso quan faig classe”.
Com a solució, plantegen digitalitzar processos i simplificar tràmits administratius, així com contractar més personal de suport i revisar la distribució de tasques no lectives.
Aquesta sobrecàrrega es veu agreujada per “un dels temes que genera un malestar més profund: el salari“, en paraules de Díez. El 58% del professorat considera que el seu salari és inadequat, un aspecte en què també ha incidit Segura, especialment en ciutats com Barcelona: “Amb els sous actuals, els docents no es poden pagar un habitatge. Com pots pagar 1.500 euros de lloguer?”.
Per al sindicat, una manera de valorar i dignificar la professió docent és també actualitzar les retribucions, per la qual cosa reivindica un augment salarial del 25% i la recuperació dels sexennis. A banda, considera que hi ha una crisi de reconeixement social de la professió (88%), vinculada a condicions laborals precàries, falta de suport institucional i invisibilitat dels reptes diaris.

A això se suma que el 76% de les persones enquestades asseguren no tenir temps per preparar les classes. Les reunions, informes i tasques burocràtiques, a més d’haver de preparar les classes i avaluar els continguts porta a un “desbordament” generalitzat, recalca Díez. Segura afegeix que la majoria de les tasques burocràtiques que fa el docent i que, per tant, li resten temps per preparar classes, són “inservibles”.

Pel que fa a les actuals ràtios, el coordinador de l’estudi diu que pràcticament hi ha “unanimitat” en què són un problema crític. Prop del 80% es mostra insatisfet i tan sols el 6% les considera adequades, un percentatge més estès a les zones rurals.
Com a proposta urgent, la USTEC reclama reduir les ràtios a un màxim de 20 alumnes per aula i contractar personal de psicologia i infermeria a tots els centres educatius.

Un altre dels eixos analitzats és la formació docent que, en general, es percep com a acceptable però amb marges de millora. Pel que fa a la formació inicial, el 34% es mostra insatisfet, el 33% no es posiciona i el 34% la veu correcte. En la formació permanent, el 45% està insatisfet, el 35% és neutral i el 19% satisfet. En aquest cas, hi ha diferències entre els grups d’edats, sent les persones més grans les més satisfetes i les més joves les més descontentes, el que fa concloure que hi ha una sensació de “degradació”.
La manca de recursos en la inclusió és un dels aspectes en què hi ha més unanimitat, i és que poc més del 2% es mostra optimista amb l’aplicació del Decret de l’Escola Inclusiva del 2007, un decret que “anava acompanyat d’una memòria econòmica que mai s’ha desplegat”, incideix Segura.

Pel que fa al currículum actual, el 73% és crític. Aquest és considerat com a poc adequat o desconnectat de les necessitats reals, per la qual cosa USTEC demana una participació real dels docents a l’hora d’establir nous currículums.
Un dels aspectes que més preocupa al sindicat en revisar l’enquesta és la “pèrdua de la llibertat d’expressió als centres”, tal com indica Díez. A la pregunta de “Consideres que pots expressar lliurement les teves opinions socials, personals i polítiques al centre?”, un 37% contesta que alguna vegada, 34% poques vegades, un 21% sempre i un 8% mai.
La USTEC relaciona aquest malestar amb la selecció del professorat per part dels equips directius i demana reformar el decret de plantilles per millorar la democràcia als centres i l’autonomia per expressar opinions.
D’altra banda, prop del 58% del professorat preguntat està insatisfet amb el calendari escolar actual, i el 67% suggereix ajustos com començar el curs després de l’11 de setembre per tenir més temps de preparació, redistribuir les vacances amb més pauses durant el curs, millorar les condicions tèrmiques i evitar començar amb calor excessiva. A més nou de cada deu prefereix la jornada compactada per optimitzar horaris.
Per denunciar aquest i altres descontents del sector, dissabte hi ha convocada una manifestació a Barcelona per part dels sindicats que formen la mesa sectorial del personal docent no universitari a Catalunya, USTEC·STEs (IAC), ASPEPC·SPS, CCOO, CGT i UGT. Sota el lema ‘Ja n’hi ha prou. Millores laborals ja!’, demanen incrementar els salaris i els recursos, i reduir la burocràcia i les ràtios. La mobilització començarà a les 12 hores a la plaça Urquinaona de Barcelona i acabarà amb una concentració a la plaça Sant Jaume.

