Entrevista

“El cinema és una eina d’alliberament per explicar idees o coneixements interiors”

Un dels eixos de Moving Cinema és el projecte Joves Programadors, que reuneix cada any joves d’entre 16 i 20 anys amb interès i passió pel cinema per tal que presentin i acompanyin sessions a espais cinematogràfics de referència, sempre vinculats al cinema d’autor. Com ara la Filmoteca de Catalunya, el D’A Film Festival, l’Alternativa o el Festival de Cinema Europeu de Sevilla. Aquest programa va néixer el 2014 i des d’aleshores rep el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Com explica la Laia Colell, membre d’ A Bao A Qu i codirectora del programa Cinema en curs, que introdueix el cinema a les escoles i instituts, el repte de Moving Cinema és que els joves “gaudeixin del cinema d’autor de manera autònoma i que el cinema formi part de les seves vides i els seus interessos personals”. Per això, Moving Cinema combina accions dins l’horari lectiu amb accions fora de l’institut.

Aquest any el grup de Joves Programadors està format per 17 joves entusiastes i amb moltes ganes d’aprendre i compartir en les seves trobades setmanals al Centre Cívic Pati Llimona. Un d’aquests joves programadors és Daniel Benítez, un noi de 16 anys que viu i estudia al barri de Baró de Viver. Es defineix com un apassionat del cinema però també de la música, sobretot del tango i del rock. Sempre que pot passa el seu temps lliure a la muntanya perquè li agraden molt els arbres. Diu que s’identifica amb aquesta frase d’un alpinista rus: “Les muntanyes són les catedrals on practico la meva religió”.

Com et vas assabentar de la proposta de Joves Programadors i per què t’hi vas decidir presentar? I quan et van seleccionar com et vas sentir?

La Cristina, la meva professora, va ser la que m’ho va proposar, perquè sap que m’interessa el cinema i em va animar perquè m’hi apuntés. Jo no estava del tot segur, però vaig enviar el qüestionari per poder dir que almenys ho havia intentat. La veritat, no m’esperava ser seleccionat. Però quan vaig rebre el mail dient-me que entrava a formar part del grup va ser una sorpresa tremenda. Aleshores vaig començar a creure-m’ho i a motivar-me.  Va ser emocionant!

Què diries que és per a tu el cinema?

Trobo que el cinema és una eina de comunicació i d’alliberament perquè permet plasmar idees o coneixements interiors que venen de gust explicar. Crec que el cinema com a expressió artística té una capacitat de comunicació, de bellesa, d’intel·ligència i de complexitat molt profunda.

Quins són els teus referents i/o pel·lícules preferides?

És difícil triar una pel·lícula preferida perquè hi ha clàssics increïbles que són perdurables i atemporals. Però també hi ha altres pel·lícules que no estan considerades com a grans clàssics i que són igual d’espectaculars. Woody Allen té pel·lícules que adoro, sovint les torno a veure i em segueixen semblant noves. També em venen al cap les pel·lícules de Ken Loach.

Si poguessis convertir-te en un personatge de pel·lícula quin series?

M’agradaria convertir-me per un dia en taxista, com en De Niro a Taxi Driver. Però sense dubte em convertiria per sempre en el Spirit, el corcel indomable. Per la seva història, per la seva senzillesa i per la naturalesa.

Quina és la tasca d’un jove programador?

Programar de la manera que ho fem és, en la seva essència, compartir moltes sensacions. Els joves programadors ens encarreguem de fer sentir als espectadors el que nosaltres hem sentit a través d’una pel·lícula, els elements que ens han emocionat i que ens han fet reflexionar. És un espai de diàleg molt maco.

Tinc el somni de fer un curtmetratge relacionat amb el procés humà de desconnexió amb la natura

Quina relació heu establert amb els teus companys i companyes?

El dia que ens havíem de reunir per primer cop, el meu estómac no m’ho va agrair gens. Vaig estar tot el dia amb nervis al cos. Però un cop trencat el gel, tot flueix de manera natural. A més, el fet de ser el jove programador més jove em situa en un lloc privilegiat. Em sento molt bé amb els companys i companyes. Poder compartir aquesta experiència amb gent nova, més gran que jo i amb els mateixos interessos és un regal. És realment una oportunitat molt bonica.

Durant el confinament-pandèmia quines pel·lícules o sèries vas veure i/o et van fer companyia?

Doncs diria que el fet de mirar pel·lícules va ser una de les maneres d’escapar de les reflexions i d’analitzar tot el que estava passant, que em terroritzava bastant. Aleshores, em va acompanyar molt la sèrie The Crown. I també vaig aprofitar per repassar la filmografia d’Almodóvar.

Explica’m algun somni o projecte que encara no hagis pogut fer.

Crec que els somnis s’actualitzen amb el temps. Però fa temps que em ronda pel cap la idea de fer un curtmetratge relacionat amb el procés humà de desconnexió amb la natura. M’agradaria que fos tot un procés d’investigació i contemplació dels seus ritmes. És un tema que m’interessa molt. Per cert, hi ha un curtmetratge magnífic que vam programar al D’A Film Festival que es diu Derivas i parla precisament d’això. La veritat és que ha estat una inspiració!

Potser l’any vinent agafa forma amb el Treball de recerca. No ho sé, però ganes no me’n falten.