Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Eduardo Núñez: “L’educació té un infrafinançament crònic”

    Ana Basanta

    El professorat comunitari: cap a una nova cultura docent i de compromís social

    Francesc Imbernon

    Reminiscència i complicitat passiva

    Guille de las Heras

    Pacte nacional per la llengua i educació

    Xavier Besalú

    Pensar en veu pròpia en un món que crida massa

    Adrià Gonzàlez Robles
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Opinió
    El noi de l’andana

    Jaume Celaoctubre 4, 20244 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    | GettyImages
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Estic a l’estació de Vic esperant el tren que m’ha de portar a Barcelona. Un noi se m’acosta i em pregunta amb el mòbil a la mà no sé ben bé què dels horaris. I acabem rient: amb la RENFE, però, no se sap mai.

    Li pregunto quants anys té: Disset, respon. Com el meu net. També alt com ell i prim, parents d’en Bufa. Ell em demana quants anys tinc jo. Setanta-cinc acabats de fer, dic, i ell riu i m’enganya: no ho sembla. Què estudies? Continuo amb l’interrogatori. Segon de batxillerat. El social. I com et va? Molts exàmens, però bastant bé, llevat de les mates. Un clàssic, el consolo. L’assignatura que més em costava, li explico, era la física. Renoi, no entenia gairebé res. Ell riu i aleshores li comento que des dels 18 anys em dedico al món de l’educació. Mestre de primària. Obre els ulls com plats sopers, uns ulls negres i molt vius. Òndia, quina sorpresa! I de lectures com aneu. Ell torna a somriure, de fet sempre està somrient, es descriu com un lector, però de segons quins llibres. Com tothom, responc jo. He de trobar el llibre, diu, i em posa un exemple: m’agrada molt Carlos Ruiz Zafón, sobretot “Marina”. Aleshores li explico que un dia vaig parlar amb en Zafón. De veritat? Sí, de veritat, un dia només. No he llegit “Marina”, però ho faré perquè tu me’l recomanes. Li comento que jo també escric. Més de vuitanta llibres publicats, m’interessa la literatura i el cinema. Llegir és molt important, sentencio. I ell diu que sí, que té profes que també li diuen, però que detesta omplir sempre fitxes de lectura. No feu debats sobre què esteu llegint? No, gairebé mai. Ara estem llegint un llibre molt complicat: “La casa de Bernarda Alba”. Un Lorca, dic jo, i ell diu sí, és bo però em costa molt entendre’l. Però segur que els comentaris amb la colla de la classe i amb el professor o professora t’ajudaran. Però en fem pocs, sempre fitxes. I jo rondino per dins: com reduir la didàctica de la literatura a l’exercici d`omplir unes fitxes que sempre sonen igual. Llegir és important, et dono la raó, fa que descobreixis coses noves i que escriguis millor, sobretot perquè adquireixes  més vocabulari i fas menys faltes d’ortografia. Saps, oi, em pregunta, que a la sele fer faltes baixarà la nota? Sí, ho he llegit. I què en penses tu? Home, s’ha d’escriure bé, però si per un accent perds nota… I ho deixa penjat, no acaba la frase. I jo li dic: a tu t’hauria agradat que les persones que decideixen aquestes coses us preguntessin a vosaltres com ho veieu? Obre encara més aquells ulls immensos i respon amb contundència: això no ho faran, mai ens pregunten res. Home, matiso, mai mai no, però… No goso reconèixer que té raó. No deixis de llegir, malgrat et costi, insisteixo, no et rendeixis, hi ha molts llibres que t‘esperen. Arribem a l’estació on ell ha de baixar i penso: ja és mala pata que per un dia que desitjo que la RENFE tingui algun problema avui va com una seda.

    No deixis de llegir, malgrat et costi, insisteixo, no et rendeixis, hi ha molts llibres que t‘esperen

    M’ha agradat molt parlar amb tu. Agafes aquest tren sovint? No, ben poques vegades però quan vingui a Vic miraré si per casualitat et trobo. M’ha agradat  també molt la conversa que hem tingut, se m’ha fet curta. Per cert, com et dius? Em diu el  nom i  no el puc retenir. Vaig néixer al Marroc, però visc a Catalunya des dels 4 anys. Primer a Manresa, ara a Vic. I tu com et dius? Jaume.

    M’estreny la mà i baixa a l’andana consultant el mòbil.

    Ben poques vegades preguntem als nostres nois i noies, nens i nenes com veuen les escoles, els instituts, el sistema educatiu… Veus importantíssimes, les seves, perquè sobretot són ells i elles qui ens gaudeixen o ens pateixen. Ho fem tot per ells i per elles però sense escoltar les seves veus.

    Bona sort, noi alt i prim parent d’en Bufa. Molta bona sort i a veure si la fortuna et somriu com somrius tu i una altra tarda et trobo i podem  continuar conversant.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Hàbits de lectura lectura opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Opinió
    El necessari canvi de l’organització i l’estructura educativa
    Next Article
    Anàlisi
    La infermera escolar, un perfil imprescindible en una escola inclusiva
    Jaume Cela

    Mestre i escriptor

    Related Posts

    Opinió
    Pensar en veu pròpia en un món que crida massa

    maig 29, 2025

    Actualitat
    La Diputació de Barcelona s’adhereix al Consorci per a la Normalització Lingüística

    maig 29, 2025

    Opinió
    El greuge de no ser tinguts en compte

    maig 28, 2025

    1 comentari

    1. Joan M Girona on octubre 5, 2024 1:21 pm

      Molt bonic i molt oportú l’article.
      Alguna vegada s’ha preguntat a l’alumnat i potser no ha agradat el que ens diuen. Vaig moderar un debat amb nois i noies de batxillerat
      https://www.rosasensat.org/som-notes-i-treballem-per-les-notes-no-per-nosaltres/

      Reply
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}