Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Per primer any els estudiants que volen accedir als estudis de magisteri han hagut de demostrar aptituds específiques de llengua catalana i castellana i molts han hagut de quedar-se fora, principalment els provinents de Cicle Formatiu de Grau Superior. El Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) ha presentat aquest divendres el resultat de la primera etapa de les preinscripcions i l’accés als graus d’educació ha baixat un 40,3% respecte a la mateixa etapa el curs passat.
La nova exigència consistia en treure un mínim de 4 a les proves de català i castellà i un promig de 5 entre les dues proves. Dels estudiants provinents de batxillerat, un 9,7% no han pogut superar aquesta prova. En canvi, els estudiants de cicle formatiu, que s’han hagut d’apuntar específicament a les proves, han suspès en un 60% dels casos. Dels 601 examinats només un 240 han arribat als mínims exigits.
Els estudiants aprovats que tenien estudis de magisteri en primera opció han baixat de 3.129 a 1.868 en relació al curs passat. El descens ha estat especialment notable en el cas dels cicles formatius, que ha baixat un 62%, passant de 1.233 a 446 estudiants en disposició de matricular-se. També hi ha descens entre els provinents de batxillerat, un 22%, passant de 1.896 a 1.422.
Això ha afectat també les notes de tall. En el cas dels estudis de magisteri les notes han baixat dos punts de mitjana, segons admet el CIC, mentre les altres han seguit estables en relació a l’any passat. Claudi Alsina, secretari general del CIC, assegura que el descens es deu a que els estudiants de Grau Superior, que són els que s’han vist més reduïts, acostumen tenir notes d’accés més altes.
Aquests resultats, però, corresponen només a la primera etapa de preinscripcions i està pendent de reassignacions de places i de la convocatòria de setembre de la selectivitat, en la que podran examinar-se els estudiants que hagin suspès alguna de les proves o vulguin pujar nota, així com els que hagin hagut de recuperar alguna assignatura del batxillerat.
Alsina remarca la preocupació del govern pel nivell dels mestres. “Estem demanant d’una exigència molt mínima que en canvi representa una dificultat per a moltes persones, però és elemental que els mestres a les nostres escoles tinguin una competència plena en llengües”, assegura. De cara el futur admet que és possible que en comptes d’aquest promig apostin perquè les facultats d’educació facin una prova d’aptituds en sentit estricte.
El Diari de l’Educació, 2025