Actualitat

Els ambients, el tercer educador

L’ambient en sentit global, explicava David Altimir, mestre d’educació infantil. “Com el lloc on es viu i les persones amb les quals estem en contacte”. Aquesta és la definició italiana d’ambiente –els italians de l’Emilia-Romagna, referents en educació infantil- que els educadors haurien de tenir en compte a l’hora de pensar i disposar l’entorn dels infants en les escoles bressol. “No ha de ser només un contenidor que acull, sinó que et defineix, crea identitat”, apuntava Altimir.

La importància dels ambients en l’etapa infantil va quedar pal·lesa aquest dissabte, quan més de 300 persones es van trobar sota el paraigua de l’associació de mestres Rosa Sensat, a l’escola Drassanes de Barcelona, en unes jornades que, a partir de ponències i experiències de centres, van abordar les possibilitats i el paper que juguen els espais en l’aprenentatge dels més petits.

D’entrada, en la primera ponència, Altimir va recórrer al pedagog italià Loris Malaguzzi -entre altres referents- per deixar clar que l’ambient es pot considerar “el tercer educador”,  i que totes les escoles tenen dret a tenir “un ambient propi”. “No és només un espai, sinó un lloc on cada infant pot desenvolupar el que li interessi”, assenyalava Altimir, que afegia: “són racons predisposats gràcies a l’observació prèvia per part dels mestres per saber què volen”, i que permeten que tots els infants estiguin actius.

La descoberta, l’experimentació, el tacte, la participació, el benestar, posar l’infant al centre del procés… van ser els conceptes més repetits durant la jornades en referència a allò que pot potenciar un ambient ben dissenyat.

A Catalunya, segons Altimir, el procés de creació d’espais amb objectiu pedagògic ha tingut com a artífex principals “els mestres, que han hagut de picar pedra, amb humilitat i discreció”. Sobretot en el cas de les escoles de nova creació, segons el ponent, que han donat més flexibilitat i marge als docents per idear els espais -“llàstima que ara siguin les primeres escoles que tanquen per la baixada demogràfica”, recordava Altimir.

Espais i microespais

La jornada organitzada per Rosa Sensat va comptar sobretot amb la presència de centres educatius de referència, que van poder compartir les seves experiències i funcionament en relació a la disposició dels ambients. Un d’ells va ser el CEIP El Martinet de Ripollet, on els infants passen més del 50% del seu temps escolar en els racons, segons explicaven la Montserrat i la Lídia, directora i secretària del centre, respectivament.

A causa d’un continu procés d’observació, a El Martinet es van adonar que “alguns infants es quedaven un temps llarg en un sol espai, amb un mestre de referència; els costava sortir a explorar altres espais”, explicaven. Per això, van idear diferents microespais dins de cada espai, “amb diferents llenguatges” per facilitar un entorn de més confiança per a l’infant.

També va poder exposar el seu cas l’escola bressol Céspedes, de Sant Adrià del Besòs, que concedeix un paper destacat a les famílies. “Els espais els hem de fer pensant en l’acompanyament de l’infant, donant resposta a les seves necessitats”, van asseverar Èlia i Quite. Entre altres aportacions, les responsables del centre Céspedes van subratllar la importància que en primer lloc juga el benestar dels infants -“si no està net, descansat, alimentat i acompanyat no voldrà jugar ni investigar”-, i van apuntar que seria desitjable que entre el material dels espais no tot fos plàstic, que conté “informació pobra”.

A més d’aquestes experiències, la jornada de Rosa Sensat va continuar amb una gran mostra de materials i propostes d’una desena de centres educatius. Els assistents van poder passejar-se pels diferents espais ocupats per cadascuna d’aquestes escoles i intercanviar punts de vista i propostes.