Els infants més exposats a la contaminació i menys als espais verds tenen un 62% més de risc de patir TDAH

Els nens i nenes que viuen en zones amb major contaminació atmosfèrica per partícules PM_2,5 i amb escassetat d’espais verds podrien tenir fins a un 62% més de risc de desenvolupar TDAH. Aquesta és la principal conclusió d’un treball publicat a Environment International que ha comptat amb dades de 37.000 menors de Vancouver (el Canadà). L’estudi ha estat liderat per Matilda van den Bosch, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “La Caixa”.

L’objectiu de la investigació era avaluar les possibles associacions entre l’exposició a la vegetació, la contaminació atmosfèrica i el soroll en els primers anys de vida amb la incidència posterior de TDAH, un dels trastorns del neurodesenvolupament més prevalents, que afecta aproximadament entre un 5 i un 10% de la població infantil i adolescent.

L’estudi va utilitzar dades administratives dels naixements a Vancouver entre 2000 i 2001 i va recuperar dades sobre els casos de TDAH a partir dels registres hospitalaris, les visites mèdiques i les receptes. El percentatge d’espai verd en el barri dels participants es va estimar amb una mètrica a partir de satèl·lit nova i precisa, mentre que els nivells residencials de dos contaminants atmosfèrics -NO₂ i PM_2,5-, així com els nivells de soroll, es van estimar utilitzant els models d’exposició disponibles. Finalment, es van avaluar les possibles associacions entre les tres exposicions ambientals i el TDAH mitjançant un model estadístic que permetia determinar quocients de risc.

Més espais verds, menys de risc de TDAH

L’equip científic va poder identificar 1.217 casos de TDAH , la qual cosa equival a un 4,2% de la població total de l’estudi. L’anàlisi dels espais verds va revelar que els infants que vivien en zones amb un major percentatge de vegetació tenien un menor risc de TDAH. Concretament, els resultats mostren que un augment del 12% en el percentatge de vegetació es va associar amb una reducció del 10% en el risc de TDAH .

Quant a la contaminació atmosfèrica, es va observar l’associació contrària amb les PM_2,5: els participants amb una major exposició a les partícules fines van tenir un major risc de TDAH (cada 2,1 micrograms d’augment en els nivells de PM_2,5 es va traduir en un augment de l’11% en el risc de TDAH). No es van trobar associacions per a la resta d’exposicions ambientals avaluades, ni pel NO₂ ni pel soroll.

Els resultats són coherents amb estudis anteriors, que van trobar associacions entre els espais verds i la contaminació atmosfèrica, respectivament, amb el TDAH. No obstant això, la majoria de les recerques realitzades fins ara se centraven en l’avaluació d’exposicions úniques i rares vegades avaluaven els efectes conjunts de múltiples exposicions ambientals.

“Aquestes associacions són especialment rellevants perquè les exposicions tenen lloc en els primers anys de vida, un període crucial per al desenvolupament del cervell en el qual els nens i nenes són especialment vulnerables. I el que és més important, aquestes exposicions són modificables, cosa que significa que els resultats haurien de tenir-se en compte per a una planificació urbana més saludable”, explica l’autora principal de la investigació, Matilda van den Bosch.