Opinió

Els llibres de text: 3 reflexions sobre la seva desaparició

U. El coneixement enciclopèdic. Tots nosaltres hem tingut a les mans i usat un llibre de text. Primer com a alumnes. Després, com a pares i, si és el cas, com a professors. Cal reconèixer l’éxit comercial de l’article, i la seva pervivència en el temps.

Darrerament, amb el desplegament dels notebooks i tabletes, la indústria editorial ha volgut transformar el producte protegint la seva essència. Com es deia a una famosa pel·lícula, “cal que tot canviï per tal que tot continuï igual”.

Enrique Dans fa una sèrie de reflexions sobre el llibre de text, que penso totalment vàlides. Només incidiré en una d’elles: el coneixement enciclopèdic no té utilitat en l’escola d’avui en dia. Quina pot ser la utilitat d’aprendre de memòria els ossos del cos, o les capitals del món, si ho podem cercar, tan fàcilment, per internet?

Dos. Els professor com a part d’una indústria que no és la seva. Quan des de l’escola es recomana un llibre, en realitat comporta la compra d’uns exemplars per part de l’alumnat i les seves famílies. La reflexió serveix igual en el cas de llibres socialitzats, ja que les vendes es produeixen igualment (tot i que en nombre inferior). El públic (els nostres alumnes i les seves famílies) són presoners, no poden fer una altra tria, són presoners i han de consumir i pagar per l’adquisició d’exemplars recomanats per la institució escolar. És a dir, el professorat fa funcions de comercial. Més encara, es converteix en un comercial que et força al consum d’un determinat bé. Un professor no ha de ser comercial, no és la seva tasca, no és la seva missió, no és el seu objectiu. Per acabar-ho d’amanir, la tasca comercial que realitza no és retribuïda. Som uns prescriptors que obliguem a tercers al consum de bens sense tenir cap interès ni benefici. Tot molt estrany.

Tres. El disgust per la lectura. Totes les escoles, també les administracions, propugnen plans per desenvolupar el gust per la lectura. És evident que, independentment del suport en que les lletres es presentin, la lectura és bàsica pel desenvolupament personal. La lectura dels llibre de text propugnen el disgust de la lectura. Avorrits, monòtons, sense relat… Això si, amb fotos i coloraines. Alguna millora s’havia d’haver implantat en els darrers 50 anys. Tots els que els heu tingut a les mans, reflexioneu i recordeu: que avorrits que són. Sempre podeu dir que serveixen com a continguts mínim per a l’estudi. Si és així, us convido a tornar a rellegir el punt U.

Final. Llegir i educar. Una de les funcions de l’escola és educar: ajudem als nois i noies a buscar la informació que necessiten. Es troba a l’abast, en grans quantitats, en tots els idiomes, és accessible i gratuïta. Es diu internet i és lluny dels llibres de text.

Una de les funcions que no tenim a l’escola és la tasca de comercial, ni de prescriptors, del negoci d’empreses. Cal abandonar aquesta funció.

Una de les funcions que sí que tenim a l’escola és animar a la lectura. Els llibres de text actuals són virus contra els lectors, els infecten i els fan morir i desaparèixer. Les editorials han de realitzar, si és el cas, productes amb relat, atractius en el contingut i la història que expliquen, que atreguin als lectors. Penseu en què llegiu vosaltres. Necessitem històries, inclús si llegim assaig. Volem veure introduccions, nus, desenllaç. Hem de demanar un canvi radical en els llibres amb els que treballem a les escoles. No poden ser com els d’ara.