L’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec) reclamen als consells comarcals que prioritzin els criteris de qualitat en la contractació dels serveis de menjador escolar i, d’altra banda, critiquen que els retards en els pagaments de les beques de menjador es cronifiquen fins al punt de posar en perill la viabilitat econòmica.
Acellec ha elaborat un informe amb recomanacions per als òrgans de contractació d’administracions locals per garantir el predomini de criteris de qualitat en les licitacions del servei de menjador escolar. Argumenta que, a falta d’una regulació actualitzada per a la presentació del servei, ja que el decret de menjadors escolars data del 1996, les administracions apliquen models que podrien posar en risc la qualitat del servei, posant per damunt criteris econòmics.
Segons explica el gerent d’Acellec, Pep Montes, alguns consells comarcals estan animant les direccions dels centres educatius a deixar la contractació del servei en les seves mans, tot agrupant les licitacions. Per això, l’entitat ha fet un seguit de recomanacions “per assegurar que la contractació sigui de qualitat i que hi hagi uns criteris bàsics. La primera temptació que tenen alguns consells comarcals és agrupar els contractes per zones, però aquest és un servei de proximitat i creiem que és millor que es doni centre per centre, sempre que es pugui”.
“Com més gran és la licitació, més es limita la capacitat d’accedir a la petita i la mitjana empresa”, afegeix Montes, que indica que en alguns casos les pimes tenen difícil o impossible poder accedir a aquests contractes.
Montes subratlla que la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat ha elaborat recentment un informe que posa en dubte que, amb la legislació actual, la gestió dels menjadors pugui estar en mans de les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA), sigui per ocupar-se directament del servei o per contractar-lo amb empreses especialitzades del sector del lleure educatiu.
En canvi, l’Acellec opina que el control i seguiment dels menjadors escolars s’ha de poder realitzar en proximitat per garantir la qualitat i l’adequació a cada centre educatiu. Per això, defensa que la gestió estigui en mans dels centres, sigui des de les direccions o des de les AFA.
Recomanacions a l’hora de contractar el servei
L’Acellec crítica que alguns consells comarcals estiguin animant els centres a cedir-los el control de la contractació del servei i ha elaborat un total de 12 recomanacions perquè tinguin en compte les administracions locals, ajuntaments i consells comarcals.
El document vol ser un codi de bones pràctiques per al foment de l’accés a les pimes a la contractació pública, tenint en compte l’acord de Govern del maig del 2022 segons el qual s’han de prioritzar els criteris de qualitat per damunt del preu en els contractes públics dels serveis alimentaris.
En aquest sentit, l’Acellec reclama que els centres tinguin protagonisme en el procediment de licitació, que els canvis de model s’anunciïn amb antelació, que es faci un contracte per centre en la mesura del possible, que l’exigència de solvència a les empreses sigui proporcional a l’import del contracte per evitar l’exclusió de les pimes, que el pressupost estigui ben desglossat i que, en la licitació, tingui més importància la qualitat que el preu.
També demana criteris objectius i rigorosos, posar en valor el projecte pedagògic, informació suficient per calcular la ràtio d’educadors, que els contractes prevegin l’actualització dels preus, que les subrogacions estiguin ben fetes i que hi hagi un control d’execució del servei.
Beques que es paguen amb un any de retard
D’altra banda, Montes ha remarcat que el retard en el pagament de les beques de menjador escolar s’està fent crònic i dificulta la viabilitat econòmica de les empreses, com ja va denunciar l’any passat. Les dades recollides per les empreses indiquen que en el 44,5% dels casos els pagaments es fan tres mesos després d’haver-se realitzat el servei, en un altre 44,5% triguen fins a sis mesos, i en un 11 s’arriba o se supera l’any.
Les dades són una mica pitjors que les del curs anterior, quan ja alertava que el 40% tenien retards tres mesos, el 50% de més de sis mesos i que hi havia casos en què arribaven als 12 mesos.
Per a Montes, “és un tema molt greu. La situació és pràcticament la mateixa que l’any passat, o pitjor, perquè el nombre d’alumnes becats va creixent cada any i el percentatge de serveis que s’ofereix a aquests alumnes és superior”. “Les famílies paguen quan pertoca, el que arriba sistemàticament malament és la part dels alumnes que estan becats i que paguen les administracions. Es normalitza que es pagui amb retards”, insisteix.
La situació preocupa i afecta les pimes perquè han de posar recursos propis i no són recompensades. Això s’agreuja perquè hi ha més alumnat amb beques menjador i hi ha empreses que no poden fer front a aquests retards. Si bé el Govern català assegura que paga puntualment, el sistema burocràtic de beques genera que sovint no arribi amb el temps que necessitarien les empreses per no haver d’avançar els diners.
Per aquest motiu, Acellec ha iniciat consultes per valorar la possibilitat d’emprendre accions jurídiques per penalitzar les administracions responsables dels retards, que serien els titulars de la gestió dels menjadors, siguin consells comarcals, ajuntaments o direccions de centres. A més, ha formulat una queixa davant el Síndic de Greuges.
Viabilitat econòmica
Un 65% de les organitzacions consultades assegura que si aquesta situació es consolida es pot arribar a comprometre la viabilitat econòmica. El 38% dels retards corresponen als consells comarcals, el 29% al Consorci d’Educació de Barcelona i el 24% als ajuntaments.
“Això s’agreuja per diverses raons. Si una empresa ha d’anar al banc per demanar un crèdit i el banc li demana que demostri el compromís de pagament del deute, no hi ha un document que certifiqui que l’administració pagarà a l’empresa”, exemplifica el gerent. “Compromet els mecanismes habituals de finançament; una empresa de més dimensió té més marge de maniobra, però com més petita és l’empresa més complicat ho té”.
A més dels retards en el pagament, l’Acellec censura que moltes administracions exigeixen a les empreses que introdueixin al sistema de gestió els llistats d’alumnats i demanen la justificació diària dels menuts servits. Es tracta d’unes tasques administratives que no estan al contracte de gestió i que suposen un volum de treball significatiu.
Un altre problema té a veure amb l’absentisme dels alumnes becat, i és que quan alguns d’aquests alumnes no assisteixen a l’escola i no fan ús del servei de menjador sense previ avís, les empreses no cobren el cost corresponent, malgrat haver servit l’àpat.
