Browsing: Funció social de l’ensenyament

Vinyeta d’en Joan Turu per a la secció “Milena en qüestió” de les revistes de Graó (Desembre 2021)

El concepte d’escola pública s’ha anat definint i redefinint en la nostra història contemporània. Com no podria ser d’altra manera,…

Plantegem en aquest article la necessitat d’abordar tres aspectes centrals i fer-ho des de la interrelació de les propostes: el compromís ètic del professorat, la necessitat d’un canvi cultural i el paper que han de tenir els docents de l’escola pública com a model per al conjunt del professorat. Tots tres aspectes cal abordar-los globalment. El tercer amb una reforma valenta, agosarada i transformadora de la funció pública docent.

Som part del problema, però també som part de la solució. Hem de replantejar-nos el nostre model econòmic i el nostre estil de vida, basat en el consum creixent d’energia procedent dels combustibles fòssils. Tenim l’oportunitat d’actuar i la capacitat de fer-ho. Encara hi som a temps.

En aquest context d’incertesa hem de situar el paper de l’escola i l’oportunitat d’anar a les vertaderes arrels del que la justifiquen, a ella i a nosaltres els docents.

L’estiu de 1977 un grup de mestres entusiastes extremament joves comencen l’aventura de fer una publicació amb la intenció que pugui ser d’utilitat a d’altres mestres…

Aquest programa de prevenció de l’abús sexual infantil va adreçat a nens i nenes de 6 a 11 anys i està pensat per ser desenvolupat als centres docents. Pretén dotar els menors d’eines i d’estratègies perquè puguin identificar situacions d’abús i siguin capaços de demanar ajut. Cal acostar aquesta realitat a la comunitat pedagògica, perquè es tracta d’un problema freqüent i moltes vegades silenciat.

A ningú se li escapa que l’escola ha de ser inclusiva, la societat així ho exigeix i el Departament d’Ensenyament, en el nostre cas, ho articula. Però, a l’hora de la veritat, fora de l’aula, la societat és inclusiva?

Que bé que es pugui identificar algú pel seu riure! El so d’una veu o la peculiaritat d’una rialla és una forma de conèixer els altres, d’acostar-s’hi, més enllà de la vista.

Neixen pocs nens i ho fan quan els pares ja són grans. Hem d’interpretar aquest fenomen com una denúncia d’una societat insensible a les necessitats dels infants i els adults. Esdevé necessari replantejar les relacions socials i les característiques de les nostres ciutats, perquè tornin a viure-hi les seves imprescindibles experiències d’autonomia.